La ciutat després de la pandèmia

Covid-19. Des de la revista Barcelona Metròpolis ens hem preguntat com ha afectat i com afectarà la crisi del coronavirus les ciutats globals com Barcelona. En trobareu algunes respostes al dossier ‘La ciutat després de la pandèmia’.

La pandèmia de la covid-19 ha colpejat les ciutats globals amb més capacitat d’atracció i intercanvi. Barcelona ha patit una situació excepcional que ha posat a prova la seva capacitat de reacció i resistència. Com afectarà aquesta crisi al futur de la ciutat? Quins canvis propiciarà en àmbits com ara la política, l’urbanisme o la gestió del temps? En temps de coronavirus, la revista Metròpolis publica el dossier ‘La ciutat després de la pandèmia’ per intentar respondre algunes preguntes i suggerir-ne de noves.

“No és casualitat que la pandèmia hagi colpejat especialment grans ciutats com Barcelona. Oberta al món, la seva capacitat d’atracció i connectivitat l’han fet més fràgil. Hem d’aprofitar aquesta oportunitat per repensar la ciutat i construir alternatives.” Són reflexions de l’editorial de Milagros Pérez Oliva, directora de Barcelona Metròpolis, que presenta el darrer número de la revista. Així introdueix els diferents articulistes que han participat en el dossier ‘La ciutat després de la pandèmia’.

Joan Subirats, Gemma Tarafa, Daniel Innerarity, Núria Moliner, Marta Peirano, José María Lassalle i Belén Barreiro ofereixen una anàlisi de la situació des de diversos àmbits: la mobilitat i la feina, la salut pública i els serveis socials, l’urbanisme i l’arquitectura, les noves tecnologies i el control ciutadà, el funcionament i la salut de la democràcia. Els articles recullen experiències i propostes sobre com organitzar la vida a les ciutats en el futur, però també incògnites i reptes que caldrà afrontar i gestionar en aquesta o en les futures pandèmies que viurem en el futur.

Converses i imatges (des) de la Barcelona confinada

El periodista Lluís Reales entrevista l’expert en intel·ligència artificial (IA) Ramón López de Mántaras. La conversa tracta més temes, però també com la IA pot ajudar a prevenir o resoldre crisis com la de la covid-19, i López de Mántaras respon clarament: “Un bon sistema d’intel·ligència artificial anticiparia en dues o tres setmanes l’eclosió d’una nova pandèmia”. “La primera conversa internacional sobre el coronavirus es desenvolupa, no podia ser de cap altra manera, virtualment.” Jorge Carrión presenta així la seva trobada amb Alessandro Baricco, des de casa i per videoconferència. Podeu llegir l’article El virus i el Game on Baricco explica que el virus, tant informàtic com biològic, es mou a una velocitat ultrasònica. 

El reportatge fotogràfic que s’exposa al llarg de tota la revista és Barcelona #desdecasa, un dels treballs fotogràfics que, des del mes de maig, es poden consultar a l’espai en línia Imatges Barcelona, el nou fons fotogràfic de la ciutat que l’Ajuntament obre al públic. En aquest cas, són els carrers i places buits de la Barcelona confinada, la ciutat sense la gent. I tanca el número, com sempre, un relat de ficció. La distància adequada és una història de Carlos Zanón inspirada en la pandèmia i en com han afectat la distància i el confinament les relacions personals.