L’Ajuntament edita un llibre sobre la Harry Walker en el centenari de la Prosperitat

"Harry Walker: lluita obrera, victòria veïnal", reivindica la lluita veïnal, el moviment obrer, i el poder del moviment social

L’Ajuntament de Barcelona ha editat Harry Walker: lluita obrera, victòria veïnal, un llibre que, d’una banda, explica la vaga de 62 dies que l’any 1970 van protagonitzar els treballadors i treballadores de la fàbrica Harry Walker, i, de l’altra, la lluita veïnal en contra de l’especulació i a favor de nodrir al barri d’equipaments públics.

La vaga de la Harry Walker

La vaga de la fàbrica Harry Walker va començar el 16 de desembre de 1970 i es va allargar fins al 15 de febrer de 1971. Van ser, doncs, 62 dies de protesta motivats pel creixement de la fàbrica, que cada vegada exigia més hores extra de feina sense remuneració i que va canviar també el sistema de contractació, passant d’un contracte definit a un de temporal. Aquesta situació de pèrdua de drets, ple d’inseguretats i d’explotació va motivar l’inici de l’aturada i va marcar un abans i un després en la lluita obrera per millorar les condicions de les persones treballadores.

Així, aquell mateix any, es van produir a Espanya més de 1.500 vagues, com la de La Maquinista o Macosa, amb la participació de 460.000 treballadors i treballadores. La vaga de la Harry Walker, doncs, va contribuir decisivament a anar ofegant de mica en mica la dictadura a les fàbriques i als barris, i van anar imposant la defensa d’un model democràtic i de llibertats al conjunt de l’Estat espanyol.

La lluita pel solar de la Harry Walker

L’any 1973 arribaria la segona lluita. L’empresa es va traslladar a Sant Andreu de la Barca amb el nom de Fagensa. A la Prosperitat hi quedava un solar de tres mil metres quadrats buit, amb un futur dubtós sobre un rerefons especulatiu per part dels propietaris, posant en marxa la possible venda del terreny per a la construcció d’habitatges. Però, per altra banda, la manca d’equipaments públics al barri va fer que el veïnat exigís a l’Administració ocupar el solar de l’antiga Harry Walker cobrint aquestes necessitats. I és en aquest punt on comença la segona lluita veïnal amb un únic objectiu: la construcció d’equipaments públics.

El 29 de març de 1974 es presentà el nou Pla Comarcal, que destinava uns quants solars a equipaments i zones verdes. Un pla que frustrava, en part, les empreses constructores d’habitatges. Finalment, i en el darrer moment, es va aprovar la construcció d’habitatges en dues parts del terreny: al carrer de Baltasar Gracián, 3 i 5, i a la cantonada de Sant Francesc Xavier amb Badosa. Però l’acció social i la reivindicació veïnal van fer que el barri se sortís amb la seva i aconseguís que bona part dels terrenys es destinessin a la construcció d’equipaments públics: un Centre d’Assistència Primària, un institut, una escola i un poliesportiu, a més de l’actual plaça.

FOTOGRAFIES: Les dues primeres imatges són d’Andrés Naya. La darrera (també foto de portada de la notícia) l’hem extret de www.noubarris.net