Miguel Gallardo: "La gent dels barris de muntanya no se sent molt identificada amb Gràcia"

El dibuixant Miguel Gallardo es va perdre per La Salut, el Coll i Vallcarca, durant un any, com un turista més, per conèixer les persones que donen vida a aquests barris . El resultat és el llibre "El corazón de Barcelona. La Salut, el Coll y Vallcarca", on els personatges i els indrets són retratats amb la mirada tendra de l'autor.

Com va sorgir la idea de fer aquest Quadern de Viatge dels barris de muntanya?

Forma part de la col·lecció ‘Quaderns de Viatge de l’Ajuntament’. Em van oferir fer-lo fa un temps. Són tres barris que gairebé no conec i em va semblar interessant. La gent de Barcelona tampoc no coneix aquests barris. Hi ha una orografia especial, amb carrers amb moltes pujades i baixades i la gent no acostuma a anar-hi.

Creus que aquests barris són el cor de Barcelona, com diu el títol?

Sí, són el pulmó de Barcelona, hi ha molta zona verda. Em va costar trobar el títol. Al principi volia que sortís Gràcia, ‘Gràcia a dalt’, però la gent d’aquests barris no se sent molt identificada amb Gràcia.

Com has fet el llibre? Quina metodologia has utilitzat?

Jo anava als barris, mirava i intentava trobar. Al principi no trobava res, perquè n’hi ha moltes coses però a la vegada poques. Aparentment hi ha poca vida comunal i trobava que eren barris tancats.

Vaig decidir parlar amb amics que coneixien l’entorn i al final vaig contactar amb els tècnics de barri del districte, que em van presentar a gent. Jo parlava amb aquestes persones i una et portava a una altra.

Hi he fet turisme durant un any, em perdia pels carrers, de vegades menjava allà i he fet molt bones relacions. Vaig connectar amb tots els col·lectius que vaig trobar. El que menys feia era dibuixar. El més important per mi eren les històries i després dibuixar. És un quadern de viatge de la gent.

Jo vaig néixer quan no hi havia GPS i per això el llibre està ple de mapes. Al principi hi ha un mapa on estan ubicats els barris. Tinc tendència a perdre’m i al principi em perdia perquè les fronteres entre els tres barris no estan molt ben definides.

En el llibre apareixen personatges reals. Són ells els protagonistes?

Sí, els personatges són els protagonistes. És una obra coral. He connectat amb molta gent i apareixen en el llibre, m’hi vaig ficar molt. Vaig anar fins i tot a un dinar amb ex treballadors de l’antiga editorial Bruguera. És un llibre amb multitud d’històries. Barcelona és una ciutat de mil històries i totes són molt interessants.

Què has descobert perdent-te en aquests barris?

De tot una mica. La gent gran m’explicava com es vivia allà, als anys 60, i també ara, perquè tenen una qualitat de vida diferent, el temps és més lent, la gent està més en contacte. Al llibre es tracten molts temes, l’especulació immobiliària, l’enfrontament de veïns amb el moviment okupa….

A la Salut, em va sorprendre la casa Vilaró, una de les primeres cases racionalistes construïdes a Espanya, i la Kasa okupa de la Muntanya. Al Coll, el Centre cívic de la Bruguera, que té una intensa activitat, i la casa Marsans, que té una història increïble perquè durant la guerra civil va ser un hospital i després un orfanat per a nens polacs; i a Vallcarca la lluita contra l’especulació immobiliària.

I has descobert algun personatge il·lustre?

Sí, a Vallcarca vivia Mossèn Cinto Verdaguer que va compartir habitatge amb la família d’una de les vidents que havia conegut a les seves sessions espiritistes.

A qui creus que va dirigit el llibre?

Pel veïnat està molt bé, perquè se sentin orgullosos. El flux de la gent és cap a baix i de vegades no hi ha molt contacte entre la gent del barri. La història d’aquells barris és increïble. La muntanya és el lloc on va gent especial, se senten molt orgullosos del seu barri. Allà, la gent encara diu que baixa a Barcelona.

També és un llibre per a la gent de Barcelona, perquè coneguin aquests barris.