Barcelona Llibres

Barcelona Metròpolis analitza la crisi climàtica en clau urbana i local: com està afectant ja la nostra ciutat i fins a quin punt pot agreujar-se la situació? Quines són les mesures que ja s’han posat en marxa i de quina manera cal actuar per minimitzar els impactes? Vuit experts en diferents àmbits donen resposta a aquestes preguntes: Anna Pérez Català, Mark Nieuwenhuijsen, Hug March, Sara Mas Ibáñez, Javier Ortigosa, Joaquim Daura, Francesc Ribera i Teresa Franquesa. L’editorial Transformar i mitigar, de la directora de la revista, Milagros Pérez Oliva, adverteix que “canviar la dinàmica no és fàcil. Hi ha moltes inèrcies que s’han de vèncer i molts interessos que cal alinear en una mateixa direcció”

Anna Pérez Català, ambientòloga especialitzada en canvi climàtic, obre aquest especial amb una anàlisi sobre el rol de les ciutats en la lluita contra el canvi climàtic. “Són essencials, no només pel seu paper en la generació d’emissions, sinó també per la seva major llibertat d’acció davant les tendències geopolítiques’”, afirma.

Mark Nieuwenhuijsen, director del programa de recerca Clima, Contaminació Atmosfèrica, Natura i Salut Urbana de l’ISGlobal Barcelona, planteja l’equació “evitar-canviar-millorar” com a estratègia a llarg termini per rebaixar la contaminació, reduir els efectes d’illa de calor urbana, promoure l’abandó de l’automòbil i incrementar els espais verds.

A l’article “Debats que cal abordar en la transició hídrica de Barcelona”, l’ambientòleg Hug March adverteix que l’aigua regenerada i dessalinitzada no pot ser l’única estratègia per fer front a la sequera. “Cal explorar recursos alternatius, com la reutilització de les aigües grises, i ser conscients del rol de l’aigua en el verd urbà com a refugi climàtic”.

Per la seva banda, l’arquitecta Sara Mas Ibáñez posa l’accent en la necessitat de planificar la ciutat i el territori, amb l’objectiu de preparar-nos per als impactes inevitables. “L’abast i la magnitud dels desastres dependran sobre manera d’haver entès els perills, les conseqüències i la forma d’actuar”, afirma.

Des del punt de vista de la mobilitat de la gran Barcelona, Javier Ortigosa, cap de l’Oficina de Mobilitat i Infraestructures del Pla director urbanístic metropolità de l’AMB, afirma que la transformació del model avança de manera massa lenta. “Fet paradoxal en una metròpolis com la nostra, innovadora i capdavantera en molts altres sectors”, diu.

Una altra transformació necessària, la del model energètic, és analitzada per Joaquim Daura i Francesc Ribera, president i gerent, respectivament, del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya. “La primera gran barrera és l’econòmica: els recursos que cal esmerçar són ingents i només es poden aconseguir des d’una perspectiva de col·laboració entre el sector públic i el privat”.

Tanca el dossier la biòloga Teresa Franquesa, parlant de l’ecoansietat, un terme que designa la resposta emocional a la crisi climàtica. “La por, la ràbia o la tristesa també poden ser motors d’acció, que transformin la inquietud en compromís pel canvi”, apunta.

Entrevistes, reportatges i molt més

Les entrevistes d’aquest número ens acosten reflexions sobre la ciència i la robòtica. La periodista Núria Jar parla amb Lluís Torner, fundador del capdavanter Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), del qual ha estat director durant més de vint anys, fins fa pocs mesos. “Hem creat un entorn en què la gent normal pot fer coses excepcionals”, afirma.

Per la seva banda, l’artista tecnològica Mónica Rikić, entrevistada per Susana Pérez Soler, desvela les motivacions del seu art: fugir de la visió apocalíptica de la robòtica i imaginar altres possibilitats, com ara una intel·ligència artificial que pateix la síndrome de la impostora o un bot que no roba dades per prendre’ns els diners o la identitat, sinó simplement per tafanejar.

A la secció Visions Urbanes, Cristina Martín Valbuena explora el projecte per convertir les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs en un centre neuràlgic de la indústria audiovisual, “amb l’objectiu d’atreure inversió a una zona que ha quedat en terra de ningú”. Per la seva banda, la periodista Esther Escolán analitza una realitat que cada cop és més evident a Barcelona: la davallada de la població infantil, que afecta plenament el sector educatiu, però no exclusivament.

Sarah Whiting, una figura influent en l’arquitectura contemporània, és la protagonista de la secció En Trànsit. Aprofitant la seva visita a Barcelona per participar en un acte del CCCB, Lluís Ortega en fa un perfil interessant: “Whiting prefereix parlar de disseny abans que d’arquitectura, amb la qual cosa reflecteix una ambició per transformar el món des de les formes”.

El Barcelona en dades d’aquest número explora la situació de Barcelona quant a accessibilitat, des de les ajudes a la mobilitat individual al carrer fins a les barreres del transport públic i l’habitatge. Tot això, a través de les infografies d’Oriol Pàmies i Carles Javierre.

Al Plec de Cultura, l’atenció del Debat se centra en les exposicions immersives. Conduïts per Lluís Nacenta, vuit experts analitzen aquest fenomen creixent que acostuma a presentar-se com “el pas que es dona des de la representació visual d’alguna cosa fins a la seva experiència directa”

El Plec inclou també un reportatge de David Moreu sobre l’art urbà “com a reflex d’una Barcelona en (eterna) transició”. A l’apartat de llibres, Jordi Amat ressenya El jove Gabriel Ferrater, la llegenda, escrit per Ramon Gomis. Per la seva banda, Vicent Borràs parla de Després de la feina. Una història de la vida a casa i la lluita pel temps lliure, de Helen Hester i Nick Srnicek, del qual diu: “Paradoxalment, la productivitat ha augmentat un 400% en un segle, però el temps lliure, només un 3%”. Quant a les pàgines d’exposicions, estan dedicades a Joan Brossa. La sensació mental d’una felicitat completa, que es pot veure a la Fundació Joan Brossa – Centre de les Arts Lliures fins al 20 de juliol del 2025.

Tanca la revista el relat La brisa, que signa Elisenda Solsona. Les il·lustracions d’aquest conte, de la portada i del dossier són obra d’Eugènia Anglès, mentre que el protagonista de l’insert fotogràfic és Txema Salvans, amb un treball distòpic sobre la resiliència humana.