Barcelona Llibres

L’objectiu de la publicació, elaborada sobre fons documentals poc estudiats en diferents arxius barcelonins, així com en arxius estatals de Madrid, és atorgar a l’arquitecte el reconeixement que mereix i posar-lo en el mapa dels grans arquitectes que van fer de Barcelona una ciutat de primer ordre. Explica els inicis de la carrera de Pere Falqués, així com el seu desenvolupament i la fase final, revisitant la seva obra com a arquitecte municipal, que va des de les poblacions a dues bandes del riu Besòs, fins a la reforma del Gran Teatre del Liceu. Però també s’hi analitza en profunditat la seva tasca com a arquitecte privat, contextualitzant la seva empremta en un període històric que va des de les darreres dècades del segle XIX i principis del XX, tant des del punt de vista arquitectònic com urbanístic.

Llarga trajectòria com arquitecte municipal

Pere Falqués es va titular el 1873 com a arquitecte en un moment de gran activitat constructiva a l’Eixample de Barcelona, en la qual va participar des del primer moment. L’any 1874 va aconseguir la plaça d’arquitecte municipal de l’Ajuntament de Sant Andreu de Palomar, però uns anys més tard, el 1882, l’esfondrament de la cúpula de l’església parroquial que ell havia construït el va portar a dimitir del càrrec. Posteriorment, va treballar com a arquitecte municipal de Sant Martí de Provençals (1875-1889) i com a arquitecte assessor de Badalona (1878-1890). Ambdós càrrecs els va abandonar un cop va guanyar la plaça d’arquitecte municipal de Barcelona el 27 de desembre de 1888. A més, també va ser secretari de la primera Junta Directiva de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya, i més tard va ocupar el càrrec de president, entre el 1899 i el 1900.

Llenguatge propi eclecticista

L’obra de Pere Falqués, que es va desenvolupar entre els anys 1876 i 1916, va coincidir, doncs, amb aquest moment complex de superació dels historicismes a través de l’eclecticisme i el Modernisme, i la seva recerca de la modernitat el va portarà a desenvolupar un llenguatge propi més lligat al primer moviment que al segon, al qual només s’hi va acostar tangencialment en algunes obres, com els famosos fanals del passeig de Gràcia o la Casa Bonaventura Ferrer. Tot i això, l’espectacularitat de les creacions dels seus col·legues, moltes de les quals van ser sotmeses a l’aprovació de Falqués, han comportat que el temps i el lloc en què va treballar el nostre arquitecte siguin coneguts com la Barcelona modernista.

Vídeo de la presentació.