Barcelona Llibres

“La llengua és el material essencial de la literatura i a Barcelona gaudim d’una realitat multilingüe. La identitat d’una ciutat és també aquest joc de mirades”, explicava Joan Ferrarons, comissari de la col·lecció. La col·lecció no segueix una recepta fixa. No és un catàleg d’escriptors i d’obres que han retratat la ciutat, sinó una lectura personal de cada autor i una invitació a descobrir-los.

Xavier Marcé, regidor de Cultura i Indústries Creatives, va destacar que Barcelona és “una ciutat prou atractiva per entrar a la llista dels somnis imaginaris que donen lloc a l’escriptura”, i va recordar episodis convulsos de la nostra història com a ciutat com la Setmana Tràgica o la Guerra Civil.

Solare, notturna e sonora

Amaranta Sbardella, autora de Solare, notturna e sonora, ens va descobrir que el títol del llibre està inspirat en unes paraules que va escriure Massimo Bontempelli sobre la ciutat l’any 1921. “Solare per la lluminositat, notturna per la doble vida canalla i sonora pel soroll intens de la ciutat productiva”.  Per les seves planes circulen des de personatges del circ a cantants d’òpera o operaris de la construcció. “No volia perdre el fil d’aquell fenomen migratori, completament diferent de la diàspora actual, que té lloc en una ciutat cosmopolita i oberta”, va remarcar l’autora.

El llibre parteix del segle XIX i està construït a partir d’un ventall d’informacions que ens permeten entreteixir les relacions culturals entre Barcelona i Itàlia.

La ciutat incandescent

La ciutat incandescent, de Ricard Ripoll, plasma la presència de Barcelona a la literatura francesa, a partir del segle XX. “La ciutat va ser present a les revistes d’avantguarda i, per exemple, va ser a l’Ateneu Barcelonès on es va pronunciar una conferència d’André Breton, que va suposar el trencament oficial entre surrealistes i dadaistes”, va recordar Ripoll.

Els episodis més importants van ocórrer als anys 30 i 40 del segle passat, quan diversos escriptors van situar les seves històries a Barcelona. “Potser va ser Jean Genet, amb el seu retrat canalla del barri xino, qui va fer un efecte crida. En canvi, durant el franquisme, es va escriure poc sobre Barcelona. Només trobem novel·la policíaca de poca qualitat, ambientada en un entorn gris, decadent i pobre”, va destacar l’autor.

La mirada de les escriptores llatinoamericanes

A finals d’any se sumarà un tercer llibre a la col·lecció: Viajes, tránsitos, hogar, de María Teresa Vera-Rojas, amb el qual es reivindica el paper de les escriptores llatinoamericanes que reescriuen Barcelona des del 1880 al 2020.

Aquests tres primers títols només són el punt de partida d’un projecte que vol continuar explorant altres llengües i tradicions. Una invitació a llegir Barcelona des de fora per entendre-la millor des de dins.