Somorrostro. Crònica visual d’un barri oblidat

Aquest és un llibre únic del Somorrostro fet l’any 1958 pel fotògraf Manuel Gausa. Era un barri que Barcelona volia oblidar i que no es podia fotografiar.
dimarts, 9 abril 2013
Somorrostro. Crònica visual d’un barri oblidat

Manel Gausa (Vic, 1933) va arribar a la fotografia per casualitat el dia que li va caure a les mans una càmera Rolleiflex . Les fotografies del Somorrostro, d'una qualitat ja extraordinària, van ser les primeres que va fer. Després vindrien fotografies de teatre, fins que es va dedicar ja plenament a la fotografia publicitària. Té publicat el llibre de fotografies d’escena Retrats d’una època, 1956-1966. Manel Gausa viu a Barcelona.

El Somorrostro va ser un barri d’origen incert situat a les platges de la Barceloneta, més enllà del que avui és l’Hospital del Mar. S’hi va aplegar gent vinguda de diferents indrets, que vivia en barraques, en una situació molt degradada. Si avui encara és recordat és potser perquè hi va néixer Carmen Amaya, la gran bailaora, i va ser escenari de la pel·lícula Los Tarantos (1962). El 1966 el barri va ser arrasat, coincidint amb la vinguda del general Franco a Barcelona per presenciar unes maniobres militars.

Manel Gausa va tenir ocasió d’anar un diumenge al Somorrostro, animat per una companya de la ràdio que hi feia serveis socials i que l’hi va acompanyar. Això el va introduir entre la gent que hi vivia i li va permetre fotografiar amb comoditat. Les fotos són d’un mateix dia de l’any 1958, en plena època franquista.

«Era fosc encara, no es veia la platja; a més, un mur blanc ho impedia. Traspassada aquesta barrera, una muntanya de sorra coberta de fogaines aquí i allà amb gent escalfant-se, la cara mig amagada, tapada per protegir-la del fred. Hi havia gent dor­mint a terra o aixoplugats sota una tenda mig esquinçada; a un cantó de la platja s’hi aixecava un grupuscle de barraques fetes de maons i cobertes d’uralita. Vaig pensar que hi devia haver hagut algun tipus de control, perquè totes ostentaven uns números molt grossos a la porta.»

Acompanyen aquestes fotos esplèndides un escrit personal de l’autor i un resum de la història del barri a càrrec de la historiadora Mercè Tatjer, editora del llibre Barraques. La Barcelona informal del segle XX, publicat pel Museu d’Història de la Ciutat.

Fitxa del llibre