Balls, Músiques, Resistències | KUDURO
Balls · Músiques · Resistències | Ku'dancin Afrobeatz presenta KUDURO
Què és exactament el Kuduro? En un exercici de memòria històrica, es va explicar l’origen del Kuduro, que neix a Luanda, capital d’Angola. Seguint les estructures de les ciutats colonials europees, a Luanda, Kuduro neix als barris de l’extraradi, els anomenats musseques, (en la llengua kimbundu significa terreny sorrenc) a la fi dels anys noranta, on es van començar a muntar festes de batudes electròniques, amb beats propis del techno, al que es van afegir samples de semba i kazukuta.
Divendres 11 de desembre de 2020, l’Espai Avinyó va donar inici al cicle Balls, Músiques, Resistències que neix de la inquietud de significar i honrar la creació artística informal que, a través del cos, ens mostra relats propis i situats, més enllà dels seus ritmes i estètiques.
La mostra del ball i la seva posada en escena és el final del recorregut que aquest cicle vol presentar, i que tria com a punt de partida, la invitació a la memòria, al reconeixement d’orígens i contextos que han fet possible el ressorgir de balls que, sovint des de les perifèries, s’han convertit en populars i han transcendit les seves pròpies fronteres. En la seva primera edició, el cicle ens convida a conversar sobre el Kuduro, una música i un ball que mereix major reconeixement en tots els sentits ja que, des del poc coneixement del seu origen, i del seu so i ball autèntic, ha estat diluït per complaure a la indústria cultural mainstream que ha arribat a banalitzar la seva importància. És per això que el Kuduro mereix ser celebrat pel que realment és.
Per a això comptem amb l’ajuda del col·lectiu Ku’ dancin Afrobeatz, des de la seva contribució a educar i sensibilitzar entorn de les definicions de les anomenades “danses urbanes sud saharianes” (que no subsaharianes, ens apuntava el col·lectiu Ku’ dancin Afrobeatz, per la denotació d’inferiorització del prefix sub). D’aquesta forma ens van apropar al Kuduro, dansa original d’Angola, que al seu torn narra a través del cos la quotidianitat dels joves d’aquest país, a més de les diferents resistències que venen amb ella.
- La reflexió va venir de la mà de les integrants Yissel Rodríguez Alvarado, pedagoga i ballarina, la seva investigació de la qual, se centra en danses com el Pantsula o l’Afrohouse. Lídia Martos, educadora social, ballarina i escriptora amb trajectòria en projectes socioeducatius, a més de dinamitzadora comunitària. I Inès-Sybille Vooduness, que és ballarina i investigadora de Kuduro i Coupé Décalé. El seu projecte en solitari “voz” parteix de la inquietud de portar el seu procés de decolonització al moviment. El diàleg va ser conduït per Aixa Drammeh, tècnica de l’Espai Avinyó, del Programa BCN Interculturalitat.
- Com diuen les integrants de Ku’dancin Afrobeatz, tot això ha aconseguit crear un fort moviment cultural, social i polític, les reivindicacions del qual es poden perfectament extrapolar a la comunitat afrodescendent d’Espanya. Igual que el Kuduro no és aquella música i balls convertits en producte per a la societat occidental, els cossos de les persones afrodescendents tampoc. Cal reconèixer tota la història i la implicació d’aquesta, en cada pas que dones quan es balla Kuduro, és un exercici de memòria històrica, de resistència i, al final del dia, de gaudir del ball.
- Per això el col·lectiu Ku’dancin Afrobeatz acostuma a deixar al final de les seves classes de ball un espai de xerrada-debat sobre les danses sud saharianes. D’aquesta manera recuperen i visibilitzen, però sobretot reflexionen i contextualitzen tots aquests matisos que després ajuden a construir una visió més autèntica i completa d’aquests balls.
