Entre dos aguas. La revolucionària diversitat flamenca
Popular arreu del món, el flamenc és probablement l’expressió artística més original i característica de l’Estat espanyol. Com va influir la convivència entre gitanos, andalusos oriünds, moriscs i afrodescendents en el sorgiment del flamenc? Com ha evolucionat la forma d'entendre'l i viure'l arran de la seva popularitat internacional?
Dissabte 28 de setembre de 2019 al matí va tenir lloc l'activitat Entre dos aguas. La revolucionària diversitat flamenca al Tablao de Carmen - Flamenco Barcelona, una taula rodona amb Rafael Perona i Pedro Burruezo, amb la presentació de Mimo Agüero i la conducció de Lorena Padilla.
Aquest espai fantàstic, que rep el nom en memòria de la icònica bailaora Carmen Amaya, va acollir una conversa que es va aproximar al flamenc des d'una perspectiva intercultural i crítica. Per concloure, vam gaudir i vibrar amb el tablao flamenco a càrrec de Laura Santos al cante, 'Falete' Perona al toque i les bailaoras Rocío Merino i Gema Amaya.
Destaquem del diàleg:
- Lorena Padilla ens va aportar una anàlisi del debat que s'està donant actualment sobre el flamenc des de diverses vessants. Un debat que sovint gira al voltant de l’apropiació cultural i que moltes vegades es dona de manera apassionada. “Nosotros pensamos que una de las maneras de poner en valor el flamenco y a los sujetos presentes en este arte, es haciendo un ejercicio de memoria histórica y hablando del origen del flamenco y de los colectivos presentes en este origen. Creemos que esto contribuye a enriquecer el debate más que gritar sobre el momento presente”. En aquest sentit, Delgado ens va aproximar a les definicions acadèmiques i lingüístiques oficials del flamenc que van permetre d'il·lustrar que, tot i que el flamenc és una de les expressions més icòniques de l'Estat espanyol, la seva representació a la RAE és mínima i poc acotada, mentre que l’acadèmia no té en compte els col·lectius que el van construir com a art.
- Pedro Burruezo, que va ser crític de flamenc durant més de 10 anys, en el seu repàs a través de la història del flamenc com a disciplina artística, ens va explicar com, des de l’època de l'al-Andalus, el flamenc es va forjar en total clandestinitat, en un context completament d'esquenes a la societat majoritària. "En su éxodo, los gitanos que ya traían su música, se encuentran con los moriscos y su legado cultural: un encuentro entre perseguidos que dio a luz a uno de los fenómenos musicales más importantes del mundo", va comentar Burruezo, que també ens va identificar punts d'influència de la cultura morisca, posant-nos entre molts exemples, la similitud entre 'Allah' i l'emblemàtic "Olé" del flamenc. De fet, vam comptar amb una petita demostració de la crida a l'oració islàmica de Burruezo i Perona ens va cantar 'por seguiriyas'.
- Rafael Perona, organitzador del Festival de cante flamenco del Centro cultural Gitano de La Mina, ens va aproximar a una època més recent del flamenc, quan apareixen els primers registres d’aquest art. Va ressaltar com el flamenc va perviure i evolucionar gràcies al poble gitano i com aquest fet ha estat sovint menyspreat en la flamencologia oficial. En aquest sentit, i en relació amb l'origen del terme 'flamenc', Perona va fer menció a registres del 1841, època en què comença a emprar-se per a designar als gitanos que havien marxat a la guerra de Flandes.
