Rromano kidipen: Gitano i arxiu
Una trobada per reflexionar sobre la relació entre antigitanisme i arxiu per interpel·lar part de l'arxiu fotogràfic del Camp de la Bota i La Mina des de la "gitanitat".
En el marc del 21 de març de 2023, Dia Internacional contra el racisme, l'Espai Avinyó presenta una Rromano kidipen (trobada gitana) celebrada a l'aire lliure, coorganitzat amb la Xarxa de Comunitats de Memòria - Cultura Viva i en col·laboració amb l'Arxiu Municipal del Districte de Sant Martí.
Escoltem a Mercedes Gómez, de l'Associació gitana Lachó Bají Calí, i Paqui Perona, de Voces gitanas, Rromane Glasura, qui prèviament van visitar l'Arxiu Municipal del Districte de Sant Martí per fer una selecció de fotos preses de l'Arxiu històric de la Mina i el Camp de la Bota, cedit el 2020 a Sant Martí pel pedagog Josep Maria Monferrer.
També comptem amb les intervencions de Pedro Casermeiro de l'Associació Cultural Gitana Rromane Siklǒvne, Carlotta Marcantonini de l'Instituto Romanó para Asuntos Sociales y Culturales (IRASC), i Sam Mosquetón de l'Associació Carabutsí i l'EMUGBA.
La rromano kidipen inicia amb una ràdio en viu i a l'aire lliure a càrrec de la Ràdio des dels blocs (La Fundició), una exposició fotogràfica seleccionada de l'arxiu i una visita a l'Arxiu Municipal del Districte de Sant Martí, de la mà del seu director, Jaume Oriol.
Destaquem algunes reflexions de la trobada:
- Les fotografies del Camp de la Bota en l'arxiu les prenien en gran part clergues de l'església escolàpia, afirma Paqui Perona, que sent que les decisions sobre l'arxiu es van fer sense la participació de la comunitat gitana del barri. Per a ella, aquest arxiu no representa la dimensió històrica de la vida comunitària gitana.
- Visitar l'arxiu ens proposa assenyalar la importància de la "memòria gitana, obrera i del barraquisme a Barcelona per a tots els seus habitants", com diu Paqui Perona. Aquest arxiu no reflecteix tampoc la història plural del barraquisme, que "s'associa únicament a les persones gitanes-obreres i no als paios-obrers", i per trencar amb un altre imaginari dominant les famílies gitanes, abans de migrar a treballar a la ciutat, "no vivien en barraques, sinó en cases", comenta.
- A més, la desaparició de documentació fotogràfica de l'Asociación de oficios gitanos a l'arxiu en el Camp de la Bota, entre altres, fa pensar en l'omissió de les comunitats gitanes i obreres de la memòria obrera de la ciutat.
- Segons Pedro Casermeiro, les omissions en els arxius de la memòria històrica i obrera gitana estan relacionades amb el racisme i l'antigitanisme espanyol i català. Les famílies gitanes reallotjades no accedien als habitatges socials i si ho feien, els barris es manifestaven en contra, com va ocórrer a Nou Barris.
- Sam Mosquetón proposa construir un arxiu fotogràfic comunitari, on les fotografies siguin arxivades amb els relats de les persones donants, per prevenir que siguin descontextualitzades. Ressonen amb aquesta idea Mercedes Gómez i Paqui Perona que proposen "gitanitzar l'arxiu des del minut zero, construir-ho des de la gitanitat".
