Inici / Espai Avinyo / Recursos / Barcelona en clau de jazz

Barcelona en clau de jazz

Un espai de diàleg al voltant del panorama del gran gènere de la improvisació en el nostre context i de la interpretació que músics i agents culturals en fan en el temps actual
 
El dijous 19 de setembre de 2019, va tenir lloc al Centre Cívic La Sagrera "La Barraca", l'activitat 'Barcelona en clau de jazz', un diàleg entre els músics Marc Ayza i Julian Vaughn amb la conducció de Cristina Velásquez, al voltant del panorama del jazz a la ciutat de Barcelona que va posar sobre la taula diverses qüestions relatives a aquest gènere musical des d'una perspectiva intercultural.
 
La conversa va partir del significat del jazz, a nivell històric i social, i de la relació personal i professional que els músics ponents hi tenen. Per acabar d'afinar el debat i aproximar-nos al jazz amb cos i ànima, Marc Ayza i Julian Vaughn, acompanyats del trompetista i compositor francès Raynald Colom, ens van oferir una jam session totalment improvisada en què van experimentar amb instruments de vent, percussió, teclat i altres elements digitals, per tal de posar una fantàstica cloenda a aquesta activitat. 
 
Destaquem del diàleg:
 
  • Marc Ayza, bateria i docent, feia referència al fet que es va acostar al jazz per a apropar-se a la seva identitat i cercar els seus referents, més que degut a l'estil musical en sí: 'Al cap i a la fi, el que menys m'importen són les notes i les partitures; no vull treure un disc i que no digui res. De fet, a vegades fins i tot evito el terme 'jazz', explicava. Freqüentment, el jazz també s'associa a certs estereotips mediàtics arrelats en els nostres imaginaris. Potser, una de les idees més lligades al jazz és l'atribució habitual i exclusiva d'aquest gènere amb l'art de la improvisació. Com es conjuga l'aparent formalitat del jazz amb la espontaneïtat que demana la improvisació? És la improvisació una pràctica exclusiva del jazz, o com s'hi dona en altres estils musicals?
  • El músic nord-americà Julian Vaughn ens acotava la seva concepció de la improvisació: 'Partim d'allò que ja hem après, que posseïm; no puc tocar més del que sé tocar'. Vaughn també va posar com a referència John Coltrane, la mítica figura internacional del jazz, per a relacionar conceptes com 'aprenentatge' i 'creació' al llarg d'una trajectòria vital musical, en què la demanda i la recepció del públic seguidor també hi juga un paper important.
  • Aterrant la conversa al context barceloní, va sorgir la pregunta: 'Què representa el jazz a Barcelona? El carrer? La marginalitat?' —espais tan estretament lligats al context original del jazz als Estats Units—. La nostra ciutat compta amb quatre escoles superiors de música, però el seu accés és limitat a aquelles persones que tenen els mitjans econòmics per a estudiar-hi. On queden, aleshores, les persones que no poden permetre's uns estudis superiors i tenen coses a dir? On queda la seva formació i la seva aportació? Sovint, es veuen limitades per les pròpies restriccions estructurals que planteja la indústria formativa i musical. Evidentment, a més a més de l'eix de classe, la raça també és un aspecte important quan es parla de jazz. "Aquest racisme etern en què vivim és real en tots els àmbits de la nostra vida, incloent el jazz, i això influeix en els referents que en tenim', exemplificaven els ponents amb comentaris que havien rebut, com: 'Sona massa negre' o 'És un negre més', deia Ayza. 

Comparteix aquest contingut