Inici / Espai Avinyo / Recursos / Coneixem African Meninas. Lideratge femení en el continent africà

Coneixem African Meninas. Lideratge femení en el continent africà

Amb l'ajuda de Heidi Ramírez, fotògrafe i membre del col·lectiu New voices new futures, reflexionem entorn del lideratge, la migració i la resistència.
 
El llibre “African Meninas: lideratge femení en el continent africà” de Karo Moret, Rachel Gat, Ana Cebrián i Sara Fratini (Edicions Wanafrica), que compta amb 30 biografies de dones en càrrecs de lideratge a nivell polític, social, científic, i filosòfic, figures llegendàries i contemporànies de la vasta i diversa geografia africana, et convida a través de la lectura a reflexionar sobre referents de dones africanes i afrodescendents.
 
I el taller virtual del mateix nom, que va ser organitzat per l'Espai Avinyó el dilluns 30 de novembre, va ser inspirat en el llibre a l’hora de proposar un espai on reflexionar aquestes temàtiques de forma activa.
 
  • Ramírez va començar usant una referència audiovisual, de la pel·lícula 'Cobra verde' (1987), dirigida per Werner Herzog, per posar en context el concepte del comerç triangular, que era el mètode usat durant més de 400 anys, per comerciar amb persones esclavitzades. Aquest moment és increïblement significatiu, ja que encapsula una de les moltes devastadores conseqüències del tràfic de persones esclavitzades, com el fet que s’arribés a objectificar a les persones afrodescendents, o el fet que a Occident sabem més dels productes que venen de territoris africans, que de la pròpia història del continent. Per tant, ens hauríem de preguntar, quines són les seves històries? Però, especialment, com va dir Ramírez, des de quina perspectiva les mirem i les expliquem?
  • El continuat procés de voler silenciar aquestes històries va portar a un esborrat d’imaginaris i imposicions estructurals, per la imposició d’una perspectiva eurocèntrica. Aquestes imposicions colonials també van universalitzar conceptes com els relacionats al gènere, i fins i tot el concepte de “dona” que ja donem per descomptat. Però, per exemple, en la societat Yoruba, no es classifica a la gent en “dona” i home, com explica l’autora Oyeronke Oyewumi, en “La invenció de la dona”, aquests conceptes són constructes colonials. 
  • És per això que Ramírez advoca que l’intent de reconeixement, per sobre del descobriment, de referents, és un exercici combatiu contra l’esborrat, de poder descobrir, més aviat, les possibilitats del coneixement, de no pensar que la nostra cosmovisió està o hauria d’estar regida per Europa o Amèrica del Nord. Per això és important que ens preguntem constantment, quins referents estan sent invisibilitzats i per què? Si parem a preguntar-nos quantes dones europees coneixem que siguin capdavanteres en àmbits com la literatura, la ciència o la política pot ser que ens costi enumerar a més de cinc en cada camp. Ara, la tasca de posar-se a pensar a quantes dones africanes coneixem que tinguin el mateix nivell de reconeixement, en aquesta societat, és molt més complexa.

Comparteix aquest contingut