Inici / Espai Avinyo / Recursos / Xavi Muñoz Soriano: “En l’àmbit jurídic, el servei d’interpretació no es presta en qualitat, sinó en els mínims estàndards de necessitat”

Xavi Muñoz Soriano: “En l’àmbit jurídic, el servei d’interpretació no es presta en qualitat, sinó en els mínims estàndards de necessitat”

En Xavi és advocat, especialitzat en dret penal, tot i que també ha treballat temes d'estrangeria. En totes dues especialitats, moltes vegades s’ha trobat defensant persones migrades que no entenen ni l'idioma ni la cultura de l'àmbit jurídic.
 
En el marc de la campanya ‘Ecologies Lingüístiques a Barcelona’ conversem amb ell sobre com la manca de comprensió, o de serveis d’interpretació, poden generar una falta d’accés, atenció deficitària o discriminatòria per a moltes persones.
 
Quin procés ha de seguir una persona que vulgui sol·licitar un servei d’interpretació?
 
Qualsevol persona que necessiti un traductor pot sol·licitar-lo als jutjats, en el moment en què té coneixement de causa d’un procediment en contra seva. Evidentment, com que no parla l’idioma, és difícil que ho sol·liciti a través d’aquesta via, és per això que, el més comú és que qui detecta que no l’entén (el policia que el deté, el funcionari, l’advocat que el representa…) sol·liciti aquest servei.
 
Hi ha una sèrie de traductors / intèrprets al servei de les administracions que se’ls truca i venen amb la rapidesa més gran possible. Un cop ja queda registrat en el sistema que la persona ha demanat un traductor en la primera instància, els tramitadors, és a dir, els funcionaris que tramiten, acostumen a sol·licitar-lo per a les següents.
 
Què cobreix aquest servei d’interpretació? És un servei gratuït?
 
És un servei gratuït que cobreix les diligències bàsiques que l’administració considera que no el deixen en indefensió. A la pràctica, és una mínima part del procediment. Per tant, cobreix l’assistència de l’advocat a la comissaria, però no a la resta de gestions, és a dir, el policia el detindrà i no sabrà per què l’han detingut fins que arribi el seu advocat. En el moment en què hagi de declarar o no declarar, hi haurà un intèrpret a través de l’advocat que explicarà què és el que creu que està succeint i perquè està detingut. Després passarà al jutjat, comptarà amb el servei d’interpretació, i el dia del judici, davant del jutge en tornarà a tenir.
 
Tot l’itinerari previ amb l’advocat per preparar el judici, és a dir, la informació, la comprensió, l’ajuda pròpia en la defensa, la col·laboració, tots els escrits que es poden anar succeint contra la persona: per exemple si algú recorre, si s’ha arxivat el cas, la petició dels anys de presó que demana la fiscalia… Tot això no té traducció. Per tant, per tot aquest procés, ja pot portar un amic o un familiar perquè li faci la traducció.
 
De vegades, la persona ha de signar documents transcendentals que no entén, i l’acaba signant l’advocat, o el procurador segons ha rebut la petició o conforme ha de pagar una fiança… Tot un seguit de documents que es poden donar en el procediment i que no estan traduïts.
 
Una persona es pot negar a firmar un document que no entén?
 
Evidentment, però això no passa mai. Es negarà a firmar i aleshores el funcionari el citarà un altre dia i farà que vingui un traductor. Però d’entrada no tenen aquest servei. Malgrat que no ho entenguin, tothom acaba signant per por, i acaben gestionant-ho amb familiars que l’acompanyin.
 
Amb quines llengües compta el servei d’interpretació? Quin és el criteri per comptar amb unes i no amb unes altres? Qui pot fer d’intèrpret?
 
Els idiomes que es donen a la ciutat i a la província de Barcelona són els comuns de la població migrada: àrab, urdú, georgià, anglès, francès, xinès, rus, i poc més. La quantitat d’intèrprets hi són en funció de la demanda. D’urdú, per exemple, n’hi ha dos. Per tant, si un està a Sabadell i l’altre al Garraf, la persona que sol·liciti el servei, haurà d’esperar d’una a dues hores. D’anglès i francès en deuen haver-hi un parell més.
 
La traducció de l’urdú les fa un ciutadà de Bangladesh, que parla un idioma similar a l’urdú, al ser de països diferents, l’idioma no és exactament el mateix. Hi ha dos traductors titulars d’urdú i després es contracten, eventualment, persones de reforç. Els requisits perquè aquestes persones duguin a terme aquestes interpretacions és, ni més ni menys, que siguin de l’origen.
 
I els documents d’estrangeria, en quines llengües es poden trobar? Quines conseqüències poden tenir per a una persona que no entengui la documentació?
 
Els documents d’estrangeria són en castellà, no existeix cap manera d’obtenir la documentació traduïda. L’únic que contempla la documentació traduïda o l’assistència d’intèrpret és en els procediments sancionadors: l’assistència de l’advocat en procediments referents d’expulsió, devolucions a la frontera o l’entrevista en sol·licituds d’asil.
 
Les entrevistes d’asil són matèria especialment sensible, perquè la traducció que queda recollida per part de l’agent de policia és el que s’envia a Madrid per a la seva acceptació o no. L’omissió de qualsevol detall pot ser un error fatal. I es donen casos en què per exemple, pot ser que una persona sol·licitant d’asil del Kurdistan sirià, a qui la policia síria ha assassinat tota la seva família, dins la seu policial, l’entrevista la dugui a terme un intèrpret turc.
 
Quina és la teva valoració sobre el funcionament d’interpretacions en l’àmbit jurídic?
 
El servei en si, en termes genèrics, és absolutament deficient, perquè només es contempla per qüestions bàsiques que són totalment insuficients. No és un servei que es presti en qualitat, sinó en els mínims estàndards de necessitat. Això ho dirà qualsevol persona que tracti amb aquest servei. Això si, les persones que el presten són professionals que fan la seva feina el millor que poden, i alguns tenen un nivell tècnic excel·lent.
 
En un judici és imprescindible que, en una declaració, se situï cada coma on toca. Moltes condemnes es produeixen pel que es diu la ‘immediació entre el jutge o jutgessa i l’acusat’, és a dir, la comunicació no verbal hi juga un paper molt important. Aquesta immediació amb el servei d’interpretació deficient que tenim és absolutament inexistent. Jo no puc preparar una declaració perquè un jutge se la cregui amb un ciutadà que no parla l’idioma, perquè pot ser que jo prepari una cosa, mentre que l’intèrpret en digui una altra.
 
En el meu cas, quan un ciutadà pakistanès em contacta, el meu requisit per poder-lo defensar és que contracti un intèrpret, que fa una interpretació excel·lent. Aquest servei va a càrrec del ciutadà. Tanmateix, a banda de com el preparem nosaltres, com que el servei és com és, haig de comptar amb altres eines per poder preparar el judici.
 
Quines conseqüències pot arribar a tenir per a una persona que no entengui bé les preguntes en un judici o que no entengui els documents jurídics?
 
Una persona que se sotmet al sistema de justícia penal està sota una pressió, una incertesa, una angoixa, i una possibilitat de conseqüències molt greus per a la seva vida. Per a un ciutadà estranger que no coneix l’idioma, tots aquests ítems es multipliquen en comparació amb un ciutadà de llengua espanyola.
 
Per exemple, fa un parell d’anys hi va haver un cas bastant mediàtic, en què una dona que estava embarassada, havia ocupat un pis, i durant el procés de desallotjament per part de l’empresa Desokupa, va perdre la criatura. Havien absolt l’empresa de desocupació per les coaccions per les quals se l’havia denunciat.
 
Quan vaig accedir al vídeo de la vista, veig que es passen una estona esperant perquè no ve l’intèrpret. Aleshores el jutge diu que no pot esperar dues hores. Davant de la pressió, s’acorda que faci d’intèrpret el marit de la dona, que comença a fer la interpretació com bonament pot. Arriba el moment en què el jutge pregunta si hi ha més proves i resulta que la dona, que exerceix l’acusació, diu que l’altra prova és el marit. I clar, el jutge li denega perquè el marit ha estat present tota l’estona fent la traducció, i no pot fer de testimoni, ja que un testimoni s’espera fora i només entra a la sala per declarar i torna a marxar. Davant d’això es podien fer dues coses, o bé suspendre el judici i tornar a començar o bé tirar endavant, i van tirar endavant. Qui va perdre amb tot això, evidentment, va ser la dona que exercia l’acusació, perquè com que no hi havia més testimonis, no hi havia més proves.
 
“Quan vaig recórrer aquest judici per idenfensió, l’Audiència Provincial va dir que la senyora va comptar amb un advocat que la va defensar malament, però no es va produir una indefensió. Aquest és només un exemple d’aberració, n’hi ha tot un ventall”.
 
El dret estableix que una persona té dret a tenir un procés just, una defensa amb garanties. Quines conseqüències pot tenir en termes de dret, que una persona no entengui el procés judicial? 
 
L’article 24 de la Constitució estableix que els ciutadans tenen dret a la tutela judicial efectiva dins de la qual existeix el dret de defensa i això té uns ítems, el principal és que no es produeixi indefensió. Evidentment, que una persona no entengui el procediment, genera indefensió. Ara bé, una cosa és la part estàtica del dret: què diuen les lleis, i l’altra, quina és l’aplicació dinàmica d’aquest sistema de drets.
 
Si l’aplicació dinàmica comporta que no està indefens, és a dir, si té un intèrpret a la comissaria que li tradueix el que diu l’advocat, si té un intèrpret el dia del judici que tradueix el que diu el jutge, llavors no hi ha indefensió, s’ha pogut enfrontar entenent el que estava succeint, segons els tribunals. Ara bé, aquesta persona està en inferioritat de condicions respecte a la resta de ciutadans.
 
Avui dia seria comprensible que una persona que estigui sola i no parli l’idioma, anés al metge sense un mediador o un intèrpret? La Seguretat Social, amb els pocs mitjans que té, contempla que una dona pakistanesa que ha d’anar al ginecòleg al barri del Raval on hi ha molts pakistanesos, compti amb un mediador que li expliqui el que li diu el personal sanitari. A la justícia això no passa. La persona té un intèrpret en un moment donat que li farà la traducció, però ningú es preocupa que entengui el funcionament, o que com a advocat tinguis les eines per a una millor resolució de la situació.
 
Què és el que hauria de millorar en tots els processos d’interpretació? 
 
La nostra societat i el nostre sistema de drets, no hauria d’estar tan sotmès a criteris economicistes, és a dir, si la partida de traducció no dona per a més dins dels pressupostos, no ho hauríem d’acceptar. Hi ha serveis que s’haurien de blindar de forma legal i qualsevol persona que se sotmeti a un procediment de justícia penal ha d’entendre què està succeint. Per a mi la solució passa per a més inversió. Estem parlant d’un mínim i això s’hauria de garantir.

Comparteix aquest contingut