Als districtes es reforcen les accions interculturals
Durant aquest 2025, la línia d’acció territorial ha treballat seguint l’objectiu del Pla Barcelona Interculturalitat 2021-2030: estendre el treball intercultural als territoris mitjançant processos que permetin consolidar la perspectiva intercultural de manera transversal.
Aquesta línia es caracteritza per treballar principalment per processos, molts de llarg recorregut, que impliquen una relació continuada amb els territoris. Durant la primera part del 2025, s’ha donat continuïtat a diversos projectes de l’any anterior i han sorgit noves iniciatives i propostes destacades.
En relació amb els districtes, s’ha donat suport tècnic a nous projectes, alhora que s’ha continuat acompanyant els projectes consolidats impulsats directament pels districtes. Entre aquests, destaca la formació Benvingudes a l’escola Intercultural a l’Escola Patronat Domènech de Gràcia. També cal esmentar el taller d’arts escèniques per a joves, impartit per l’equip artístic de la Cavalcada i co-produït entre l’ICUB i el districte de Ciutat Vella, amb la col·laboració del Centre Cívic Drassanes i l’Espai Jove Palau Alòs. Aquest taller busca ampliar l’oferta de lleure educatiu des dels drets culturals, afavorint l’accés equitatiu de joves de contextos diversos.
Durant el 2025 s’han realitzat les dues trobades anuals de districtes. La primera, al maig, sota el títol “L’aterratge de la interculturalitat als districtes: espai públic i cultura popular”, a càrrec de l’especialista Mabel Llevat, va qüestionar la idealització de les festes populars com a espais neutrals i oberts a tothom, posant de relleu com sovint es reprodueixen jerarquies simbòliques que invisibilitzen o estereotipen determinades cultures i col·lectius. Aquesta mirada convida a qüestionar quins elements es col·loquen al centre i quins continuen relegats al marge, tot i la diversitat present a la ciutat.
La segona trobada, al mes d’octubre, va centrar-se en el Poble Gitano i les polítiques públiques interculturals. La ponència de María Jerusalén Amador va oferir una mirada històrica i actual sobre les desigualtats estructurals que afronta aquest poble en habitatge, educació, salut i mercat laboral. La segona part, conduïda per Tatiana Font, es va enfocar en l’aplicació operativa de les polítiques públiques envers el Poble Gitano, destacant la necessitat d’un enfocament integral que combini memòria històrica, participació comunitària i transformació institucional per tal de superar desigualtats estructurals i estigmes arrelats.
Com a novetat del 2025, s’ha impulsat un nou espai de coordinació per als districtes amb un PAID en marxa, amb l’objectiu d’enfortir la col·laboració interdistrictal per compartir estratègies, recursos i la valoració qualitativa de l’impacte dels PAID. La trobada va incloure l’explicació i revisió col·lectiva dels indicadors de seguiment i propostes per mesurar els resultats.
A més, s’ha continuat amb la implementació dels cinc Plans d’Acció Intercultural de Districte (PAID) en marxa, com els de l’Eixample, Horta-Guinardó i Nou Barris. A Ciutat Vella i Sants-Montjuïc s’ha treballat en la fase final dels PAID, mentre que a Sant Martí s’ha iniciat el nou PAID, que començarà la fase de diagnosi, formació i disseny el 2026. Aquests plans incorporen mesures per integrar la perspectiva intercultural en les polítiques del districte i promoure un canvi institucional que permeti abordar les desigualtats estructurals i garantir l’accés equitatiu a drets i serveis públics.
En definitiva, el 2025 ha evidenciat un balanç positiu, amb una implicació significativa dels districtes i una participació activa en els espais de trobada i coordinació. La consolidació de processos i l’aparició de noves iniciatives reforcen el treball intercultural al territori i obren un escenari favorable per continuar avançant el 2026.
