Inici / Noticia / Balls, Músiques, Resistències: Què és realment el twerk quan el debat està servit entre l'empoderament i la cosificació?

Balls, Músiques, Resistències: Què és realment el twerk quan el debat està servit entre l'empoderament i la cosificació?

L’Espai Avinyó arriba amb una nova proposta per posar en reflexió com balls, músiques i resistències conflueixen entre si de la mà del moviment i l'expressió corporal.

Dijous 11 de febrer Espai Avinyó va acollir la segona edició del cicle ‘Balls, Músiques, Resistències’ que neix de la inquietud de significar i honrar la creació artística informal que, a través del cos, ens mostra relats propis i situats, més enllà dels seus ritmes i estètiques.

En aquesta ocasió, vam parlar del twerk, a través d’un exercici de reconeixement i memòria per situar-lo en el seu context original, i complexificar el debat més enllà de la dicotomia del ball com a element empoderador i/o cosificador.

Per a això, vam comptar amb l’ajuda d’Ana Chinchilla, colombiana que resideix a Barcelona des de fa deu anys, i ballarina de twerk i bootydance, estils de ball que van arribar a la seva vida de la mà de la coreògrafa Kim Jordan. Apassionada de generar transformació, Chinchilla va explicar que, després d’alliberar-se dels seus propis bloquejos i prejudicis, va arribar a certificar-se com a professora d’aquests estils. També vam comptar amb Benia Nsi, cantant i creadora d’Otunoeh, tenda de roba vintage i plataforma dedicada a la visibilitat de corporeïtats racialitzades. Nsi reivindica tots aquells balls com el twerk en què el moviment de pelvis i cul neixen en col·lectivitat i de la unió del gaudi i la fluïdesa de ritmes. El diàleg va ser conduït per Aixa Drammeh, tècnica de l’Espai Avinyó (Programa BCN Interculturalitat).

Per poder introduir el debat, es va presentar >>un vídeo<< en el qual Anna Chinchilla parla de les arrels del twerk, de com es va originar a través del gènere de música bounce, en els anys vuitanta a Nova Orleans, a manera de reivindicació de la comunitat trans. La paraula “twerk” ve de l’expressió “work it”, i es diu que es va popularitzar a través d’un vídeo de DJ Jubilee que ensenyava diferents passos de ball de la Nova Orleans del moment.

Encara que aquest pas de ball es diu que ve dels Estats Units, és important recalcar que aquests estils de ball vénen originalment d’Àfrica i que es van estendre pel món a través de la diàspora africana, producte de l’esclavitud i de la colonització de pobles africans. Encara que hi ha teories que diuen que els orígens del twerk provenen de balls de la Costa d’Ivori, com l’anomenat Mapouka, Nsi va explicar que tanmateix, no es pot afirmar amb certesa que el twerk provingui de la Mapouka, ja que comparteix semblances amb altres balls de la diàspora africana, com per exemple el Bakisimaba d’Uganda, l’Assiko del Camerun, el Ndombolo de la República Democràtica del Congo o el Mapalé, de la diàspora africana en el Carib.

Quina és la importància d’aquests balls i del twerk en particular?

Sobre aquests tipus de ball, Benia Nsi va comentar que “són una forma d’expressió cultural, i això en si, és sinònim de resistència”. És el cas de la diàspora de persones “cimarronas” que van escapar de l’esclavitud i van muntar les seves pròpies comunitats a través de “palanques” o “quilombos”, i que van aconseguir conservar les seves tradicions africanes. I en el cas del twerk, les seves formes de resistència vénen de la mà de la comunitat afrodescendent LGTBI+, especialment de les dones trans, que van lluitar per l’acceptació de l’expressió dels seus cossos i identitats, i que van utilitzar el twerk per crear i enfortir la seva comunitat. En aquest sentit, es va parlar d’una de les referents del twerk i el bounce, la rapera Big Freedia, que representa, d’alguna manera, la lluita de persones dissidents, que no entren dins d’aquest binarisme de gènere o d’aquests cànons de bellesa dels cossos normatius.

El twerk que defensa Big Freedia, per exemple, lluitaria contra aquesta mirada externa, imposada, sobre com es llegeixen els cossos de les persones que ballen twerk: la mirada de la cultura mainstream que promou vídeos de dones europees, ballant en acadèmies, ensenyant la part més tècnica, i sense tenir en compte la importància de connectar amb el cos, i mostrant una versió hipersexualitzada. Per això les ponents defensen la resignificació d’aquest terme i tot el que implica.

Finalment, Chinchilla i Nsi van destacar de quina manera el twerk les va ajudar a redescobrir, gaudir i estimar els seus cossos, i de no sentir-se jutjades ballant en comunitat. I especialment, Nsi va recalcar: “Amb el twerk, cal recordar l’origen lligat a la resistència dels pobles afrodescendents, de donar els crèdits als qui van crear i difondre aquest pas de ball, de no buidar-ho de significat. Les persones que el ballin tenen la responsabilitat de posicionar-se i donar suport a aquestes mateixes comunitats afrodescendents”.

Consulta el podcast penjat al web de la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona.

Subscriu-te al butlletí de l’Espai Avinyó per a rebre les informacions de les properes activitats.

Comparteix aquest contingut