Inici / Noticia / Com repensar els museus, les exposicions i les seves estètiques per transformar els imaginaris occidentals sobre la diversitat cultural?

Com repensar els museus, les exposicions i les seves estètiques per transformar els imaginaris occidentals sobre la diversitat cultural?

El passat 3 de febrer, l'Espai Avinyó va donar inici al cicle Museus (Im)possibles, a través de la xerrada i taller ‘L'exposició: el que no està vist’, a càrrec de Francisco Godoy Vega.

Aquesta primera edició del cicle Museus (Im)possibles, va estar organitzada en col·laboració amb el CCCB en el marc de l’exposició William Kentridge: el que no està dibuixat.

Es tracta d’un cicle que pretén generar diferents espais pedagògics i de reflexió en clau intercultural entre artistes, professionals i personal tècnic vinculat amb la creació artística i gestió cultural de la ciutat, amb l’objectiu de repensar i ampliar, conjuntament, la mirada en relació amb als imaginaris occidentals sobre la diversitat cultural presents en les propostes expositives que ofereixen, sales, centres culturals, equipaments de proximitat i museus. La idea és que la mateixa exposició faciliti l’anàlisi i llanci eines de canvi a l’hora de construir el relat que l’acompanya.

Per proposar aquest marc d’anàlisi sobre les exposicions, vam comptar amb Francisco Godoy Vega, xilenx, historiadorx de l’art i cultura visual, membrx del col·lectiu Ayllu, qui ha investigat de forma profunda, tant des de l’acadèmia com des de l’artivisme, els llenguatges i discursos expositius de les institucions museístiques.

En aquest sentit, Godoy ens va convidar a “analitzar els aparells que construeixen l’exposició, i no només el que la persona visitant es troba a les sales dels museus”.

Tenint en compte la qüestió que ens llança el llibre What Makes a Great Exhibition?, Godoy reformula la pregunta a “Què fa una exposició reeixida colonialment?” per emfatitzar la necessitat de fer memòria sobre l’origen de les exposicions en el context europeu i la seva funció en la reproducció històrica de les narratives eurocèntriques de progrés, innovació i modernitat, versus la construcció d’un relat d’”involució” o “subdesenvolupament”, en relació amb les perifèries i als suds globals.

Aquesta divisió històrica és la que ha permès establir classificacions entre “cossos que pertanyen a la cultura i cossos que són part de la barbàrie”, entre els qui tindran dret a col·leccionar i els qui seran considerats “objectes col·leccionables”.

En aquest context, la diferència entre disciplines com la Història de l’art i l’Antropologia és molt exemplificadora, ja que la primera serà l’encarregada d’estudiar als objectes europeus, i la segona estudiarà aquells objectes “d’altres” cultures i geografies fora d’Europa. I és aquí on el museu entra a formar part fonamental d’un mateix engranatge, ja que comença a desenvolupar tot un sistema de classificació de les col·leccions dels objectes expropiats de territoris colonitzats, moltes vegades de forma descontextualitzada i pretenent-los el seu sentit vital.

Davant la pregunta de si podem repensar el museu i les exposicions d’avui dia, Godoy va apuntar que, abans, resulta necessari revisar la seva història. El museu va ser fundat al segle XVIII, juntament amb la presó, l’hospital, la “encomienda”, o el sistema esclavista en les colònies, i això va fer que es constituís com una institució on no es permetien una sèrie de pràctiques o relacions socials comunitàries, i on l’accés a certs cossos es regia per lògiques de control social i racial.

Paral·lelament, citant el treball de Tony Bennet, el museu ha tingut la funció social d’alimentar “l’orgull nacional” en el proletariat europeu, per tal que es pogués sentir orgullós sense posar en qüestió l’origen de les col·leccions i el patrimoni que conformen aquests museus, ni la seva condició de classe davant la possibilitat d’oci. Es tractava de generar una “il·lusió per poder conèixer el món sencer en un dia”.  El Museu Nacional del Prado és un exemple molt clarificador.

Altres exemples proposats per Godoy per ampliar l’anàlisi, provenen de les exposicions missionals (Barcelona 1929), les exposicions universals (Sevilla 1992,  Zaragoza 1908), els zoològics humans i les exposicions explícitament colonials del segle XX, on s’exhibien cossos racialitzats, alimentant la idea d’apropiació i exotització d’aquests cossos i de les seves cultures. Tot això d’acord amb la narrativa de la culpa i la compassió de la religió cristiana: “són uns incivilitzats que no han tingut accés a la raó i, per tant, estan més a prop del món de l’animal. Tanmateix, han de ser salvats”.

A partir del treball de l’artista afroamericà Fred Wilson Mining the Museum, Godoy ens va proposar aprendre a observar el que no està vist en les exposicions mitjançant algunes claus que es desprenen de la seva exposició:

  • Com estan conformats els equips que formen part del procés de curadoria i de presa de decisions de les exposicions? Qui elabora les propostes educatives dels mateixos? En quina mesura representen la diversitat ètnica-racial de la societat?
  • Quina és la intenció, naturalesa, origen, jerarquia i contraposició dels objectes presentats en les col·leccions dels museus?
  • Quants espais de debat obert amb diferents interlocutors (persones racialitzades, artivistes, professionals, equips tècnics, estudiants, etc.) s’han promogut i generat des dels mateixos museus, amb la intenció de compartir impressions sobre els reptes i possibilitats de transformació del discurs de les diferents propostes expositives?
  • I finalment, quines preguntes ens permeten visitar o pensar des d’un altre lloc les exposicions?
      • De què es tracta?
      • On és? Per què?
      • Què s’està dient?
      • Com s’utilitza?
      • Per a qui s’ha creat?
      • Per a qui existeix?
      • Qui està representat?
      • Com estan representats?
      • Qui fa de narrador/a? Qui escolta (a qui va dirigit)?
      • Què hi veus?
      • Què escoltes?
      • Què pots tocar?
      • Què sents?
      • Què en penses?
      • On ets?

Aquestes qüestions són les que es tindran en compte per a les futures visites i diàlegs que farem en el marc del cicle.

Més informació:

Consulta el podcast penjat al web de la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona.

Per aprofundir sobre els museus i les exposicions en clau intercultural:

Subscriu-te al butlletí de l’Espai Avinyó per a rebre les informacions de les properes activitats.

Comparteix aquest contingut