BCN Acció Intercultural

El Sindicat Popular de Venedors Ambulants, Mujeres Migrantes Diversas, Red Latina, Putas Libertarias del Raval, l’Associació t.i.c.t.a.c, la Comunitat Negra, Africana i Afro descendent de Catalunya (CNACAAT), Espai La Tregua, cooperativa MigrEES o el col·lectiu de Temporerxs de Lleida de Fruita són algunes de les plataformes del comitè català que formen part de la campanya Regularització Ja.

Es calcula que al voltant de mig milió de persones, un terç de les quals són menors d’edat, estan en situació administrativa irregular a l’Estat espanyol, segons dades de la Fundació porCausa. Són aquestes 500.000 persones les que estan a l’espera de la resolució i debat de la ILP.

“Ja no són organitzacions blanques que demanen per nosaltres, som les migrants que interpel·lem les injustícies socials”

No és, ni molt menys, la primera acció antiracista al territori, ara bé, val la pena remarcar que aquesta iniciativa canvia el paradigma: “ja no són organitzacions blanques que demanen per nosaltres, som les migrants que interpel·lem les injustícies socials de l’estat espanyol a través de l’autoorganització”, explica la Victoria Columba, membre de la coordinació estatal de Regularització Ja.

La crisi de la covid fa saltar les alarmes

Mentre uns privilegiats ens dedicàvem a aprendre a fer pastissos, practicar les primeres postures de ioga o pensar en com millorar el fons per a la propera videotrucada, altres s’hi estaven deixant literalment la pell. I no només ens referim al personal sanitari, que a més, diàriament era homenatjat amb els ja llunyans aplaudiments a les vuit del vespre. Les treballadores de les cures i les jornaleres, sectors on majoritàriament treballen dones i en situació irregular, van treballar de sol a sol, a càrrec de tasques invisibilitzades i imprescindibles i “en condicions d’extrema precarietat”.

El tracte que estaven rebent les treballadores d’aquest sector, així com les polítiques socials que s’anunciaven en aquesta situació d’excepcionalitat, van fer saltar totes les alarmes. “Amb el confinament es van fer molt més evidents les desigualtats socials, vam detectar que molta gent del col·lectiu es quedaria enrere de les polítiques socials adoptades” diu Columba, “el sistema, de per si racista, estava condemnant moltes de les nostres companyes a viure en situació de pobresa”.

De fet, els pitjors presagis es van fer realitat: “moltes persones van caure en irregularitats administratives sobrevingudes, per això una de les nostres demandes era que s’agilitzessin els tràmits d’estrangeria per evitar aquestes situacions”.

Demanen “la regularització extraordinària de les persones que siguin a l’Estat espanyol des d’abans del 21 de novembre de 2021”

Quan es produeixen aquestes irregularitats sobrevingudes? Un exemple clar i que va ser dinàmica habitual durant la covid-19 va ser precisament l’aturada dels tràmits administratius i després el col·lapse, un cop es va reiniciar l’activitat. Això va suposar que milers de persones migrades passessin a estar en situació irregular pel simple fet que no hi havia cites per dur a terme els tràmits d’estrangeria.

Llum entre les esquerdes de la legalitat

No és fins al novembre de l’any passat que les entitats i persones migrades van presentar amb veu pròpia una iniciativa legislativa popular per a la regularització de les persones. Com recalca Vivi Alfonsín, coordinadora a Catalunya, “és una demanda de mínims, el que permet el marc legal”. No demanen un canvi de legislació perquè no ho permet la ILP, atès que contravindria una llei orgànica com és la llei d’estrangeria. Ara bé, la seva demanda, emparada en la legalitat, és la regularització extraordinària de les persones que siguin a l’Estat espanyol des d’abans del 21 de novembre de 2021, data en què es va formalitzar la ILP.

Un cop aconsegueixin el mig milió de signatures les hauran de presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats, i aquí ja dependran de la voluntat de la cambra: sí que hi ha un termini límit per recollir les signatures, però no n’hi ha cap que estipuli quan se sotmet a debat la proposta de llei entre els grups parlamentaris del Congrés dels Diputats.

Tot i que l’ascens de l’extrema dreta en l’àmbit europeu i les polítiques migratòries del Govern espanyol són descoratjadores, confien que la força i la pressió dels moviments populars ajudi a fer que es plantegi el debat a finals del 2022 i es repensi el que suposa aquesta demanda: un exemple de democràcia i de justícia social. Per a les organitzadores, si s’aconsegueix debatre abans d’acabar l’any seria un èxit: “l’any 2023 entrem en any electoral i no volem ser moneda de canvi durant la campanya”.

Gairebé un any d’autoorganització, consens i confrontació de discursos

Els gairebé deu mesos per obtenir les signatures han estat molt durs per a les persones que han format part del moviment. No només per les traves burocràtiques a l’hora de demanar ocupar els espais públics on han desplegat les habilitats persuasives per aconseguir les firmes, o les tasques d’organització i coordinació dels esdeveniments setmanals. Han hagut d’enfrontar-se a espais que pressuposaven segurs on els han tombat la participació, “això ha passat perquè, encara que siguin espais progressistes, no tenen la lluita antiracista integrada com una de les seves prioritats. No és el mateix autodenominar-se persona no racista que ser antiracista”. Per això, s’han trobat en moltes situacions “tensant la corda per situar la lluita antiracista a l’agenda actual”, conclou Alfonsín.

A tots aquests entrebancs i estira-i-arronses, cal sumar-hi que la majoria d’elles són persones amb feines precàries: “dificulta molt no tenir una cosa tan bàsica com temps lliure”. Tot i l’esgotament, destaquen que ha estat una experiència que els ha servit per refermar-se en la força que tenen quan s’autoorganitzen: “hem arribat fins aquí per tota la feina en xarxa que des de fa anys els col·lectius de persones migrades hem anat teixint i no ens aturarem fins que els drets de les persones migrades i la lluita antiracista es converteixin en prioritat”.