Inici / Noticia / Experiències migrants en l'alimentació sostenible i de proximitat

Experiències migrants en l'alimentació sostenible i de proximitat

Un recull d'iniciatives socioeconòmiques i comunitàries de l'àmbit veïnal, migrant i cooperatiu de Sants per conèixer com s'articula la producció, la distribució, i el consum en una alimentació que es vol sostenible per a tothom.

En el marc de la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible, el passat 29 de setembre es van compartir diverses experiències agroalimentàries per reflexionar al voltant de l’accés a una alimentació justa i culturalment adequada a les identitats culturals de la ciutat. L’itinerari es va configurar a través de diferents espais i projectes com la Cooperativa Abarka i la Cooperativa de Consum La Garrofera de Sants, els Jardins i horts comunitaris de Can Batlló i la iniciativa Food Relations des d’on poder propiciar un diàleg amb mirada intercultural.

L’itinerari va possibilitar l’accés a opcions de consum responsable i d’alimentació agroecològica des de la veu i l’experiència de persones d’orígens diversos i migrades donant peu a reflexionar sobre la distància que existeix entre la cultura alimentària de persones culturalment diverses i iniciatives participatives que permetin accedir a opcions de consum alimentari sostenible i de proximitat. El recorregut va donar peu a visibilitzar projectes que busquen omplir aquest buit i que estan participant activament per consumir d’una manera que fomenti la sobirania alimentària.

És l’alimentació sostenible sensible a les necessitats alimentàries de totes les identitats culturals que conformen la ciutat? Com es planteja el dret a una alimentació saludable i sostenible però també amb els desigs d’herències culturals diverses? Quins són els reptes d’una alimentació que es vol sostenible?

En acabar el recorregut es va obrir un espai de diàleg entre els assistents per reflexionar entorn d’aquestes qüestions, recollint algunes idees clau com:

  • La producció ecològica en el marc de la indústria alimentària i que conviu amb la no dignificació del treball productiu: “Mai m’havia plantejat introduir la diversitat en l’alimentació sostenible i crec que és tallar amb lo après, que és anar al supermercat a comprar productes ecològics sense qüestionar-te res.”
  • Un altre enteniment a l’hora de pensar en la noció de sostenibilitat: “Per a mi això és el que canvia”, com deia Cheik d’Abarka Catering, “la sostenibilitat també és social i econòmica per als propis projectes, és saber com ens sostenim com a equip, amb una dignitat que ens permet viure.”
  • Els reptes de l’alimentació sostenible en un context d’un sistema capitalista mancat de temps i espais per a la implicació alimentària. Com ens podem acostar i implicar amb l’alimentació des dels orígens de la seva producció? La implicació és buscar aquests espais de la cadena alimentària, la reconnexió amb la producció és un primer pas per començar a aplicar requisits que responen al que hauria de ser una alimentació sostenible entesa amb tota la seva magnitud.
  • La sostenibilitat entesa en termes de benestar emocional, en tant que al lloc que ocupa la identitat cultural i els altres sabers en l’alimentació. L’alimentació sostenible també és compartir coneixements alimentaris en una societat que ha cedit aquesta saviesa a la indústria alimentària.

Comparteix aquest contingut