Inici / Noticia / La ciutat de les 23 confessions

La ciutat de les 23 confessions

Diversitat cultural. Per quart any consecutiu, un seguit d’activitats mostren, interconnecten i reivindiquen la diversitat religiosa de Barcelona.

La Nit de les Religions se celebrarà els dies 14 i 15 de setembre. Una nit per descobrir les diferents religions, els cultes i les conviccions de Barcelona. Una nit per a creients i ateus. Una nit per a la convivència i el gaudi. 

 

Fa quatre anys un grup de joves de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós i Interconviccional (AUDIR) es trobaven mensualment per conèixer la diversitat religiosa a la ciutat. Una noia del grup coneixia l’experiència berlinesa The Long Night of Religions, que havia començat el 2012. Una experiència que van fer realitat a Barcelona: La Nit de les Religions.

Avui aquesta iniciativa per visitar diferents centres de culte i les persones que els practiquen per tota la ciutat, durant una sola nit i a través de vivències folklòriques i culturals, ja és una experiència estesa arreu d’Europa, emmarcada en el projecte Religions in Action. I a Barcelona, és una nit més que consolidada.

Una Nit que s’allarga

Sergi Arévalo, d’AUDIR i coordinador de La Nit de les Religions, ens explica com va començar l’esdeveniment: “El 2016 es va fer la primera Nit. Va començar amb 24 comunitats i amb el format que ja tenim actualment, on predominen les visites autoguiades que es poden triar al fullet informatiu”. 

La Nit ha tingut un èxit incontestable i una boníssima acollida tant per part de les comunitats religioses de la ciutat com per part dels veïns i veïnes que hi participen. En Sergi ho assegura: “La Nit ha anat creixent en entitats i comunitats participants: el primer any eren 24 comunitats, el segon 33, després 40 i ara 54. Algunes entitats participen conjuntament en activitats: enguany hi ha 51 accions de 54 comunitats. I és un acte arrelat a la ciutadania. Es calcula que acudeixen a les visites unes tres mil persones.

“La gent, en veure el programa, pensa que podrà visitar molts centres —continua Arévalo—, però després només en visita tres o quatre. I això fa que l’any següent la gent repeteixi per visitar altres comunitats. L’esdeveniment també ha millorat en diversitat: aquest any, per exemple, participa una convicció no religiosa, Ateus de Catalunya. Perquè el diàleg interreligiós també ha d’incloure el diàleg entre persones de conviccions i filosofies diferents, més enllà de les religions mateixes”.

La Nit de les Religions: edició 2019

Aquesta activitat per visitar centres de culte i conèixer noves conviccions ha guanyat aquest 2019 un dia més: la Nit s’estendrà fins al diumenge al matí, així es donarà resposta a una reclamació de les persones participants, que demanaven poder visitar més comunitats. També augmenta la capacitat de l’acte inaugural, que s’havia quedat petit. El dissabte, a la sala de l’Espai Francesca Bonnemaison, es donarà la benvinguda, a dos quarts d’una del migdia, amb parlaments i una interpretació musical de cançons de diverses cultures del món a càrrec del grup Burruezo & Medievalia Camerata.

“Segurament el més cridaner és que enguany participen els Ateus de Catalunya. Però hi ha altres novetats: per exemple, que el grup de diàleg d’AUDIR oferirà una ruta guiada pel territori, concretament, a Sants i Hostafrancs. Una visita que es farà amb l’Associació Antropologies, i que inclourà la parròquia de Santa Maria de Sants, l’església Evangèlica Alcance Victoria de Sants i el Centre Cultural Al Rahma – Mesquita de Sants. Les visites guiades al territori són una experiència que ja feia i continuarà fent el Grup Interreligiós del Raval i que enguany també farà l’Espai Avinyó. El futur sembla que anirà per aquí: la idea és que tots els territoris hi participin, perquè, al final, l’activitat no és per promoure el turisme religiós sinó el coneixement mutu, la convivència, el diàleg. Com més espais de la ciutat de Barcelona hi participin més coneixerà el veïnat el seu entorn religiós”, comenta el coordinador. 

Quasi totes les activitats de la Nit de les Religions són gratuïtes, no requereixen inscripció i l’entrada és lliure fins a assolir la capacitat màxima. 

Qui hi ha darrere de La Nit de les Religions?

AUDIR és el promotor de La Nit de les Religions. Més enllà d’aquesta jornada, és una entitat catalana pluriconfessional. Aglutina i mobilitza persones de diferents tradicions religioses que treballen en connexió amb les principals organitzacions internacionals de diàleg interreligiós per afavorir el coneixement, el diàleg interreligiós i la cooperació entre les diverses confessions religioses presents a Catalunya, des de la perspectiva de la cultura del diàleg i la pau.

En aquesta xarxa de col·laboradors hi ha representants oficials, experts i, sobretot, membres de base qualificats. Actualment, la junta directiva de l’entitat està constituïda per un unitarista, una protestant, una musulmana, una budista, una bahá’í, un jueu i cinc cristians catòlics.

L’Ajuntament de Barcelona també col·labora des dels inicis en La Nit, així com l’Obra Social “la Caixa”

Religions, confessions i conviccions a la ciutat de Barcelona

Barcelona és gran i diversa en religions, confessions i conviccions. I va a l’alça: del 2002 al 2018 ha passat de tenir 375 centres de culte a tenir-ne 569. La ciutat alberga 23 confessions diferents, segons les dades del 2018 de la Memòria de l’Oficina d’Afers Religiosos de la ciutat (OAR). Si analitzem els percentatges, el cristianisme catòlic és la confessió que ocupa més espai al mapa, amb un 42% dels centres de culte, seguit pel cristianisme evangèlic, amb un 36%. A molta distància, trobem l’islam, amb un 5%. Les confessions menys representades, segons els seus centres, són la Fe bahá’í, amb un 0,2%, i l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, amb un 0,4%

Núria Gallach, tècnica de l’Oficina d’Afers Religiosos, explica: “Fluctua molt. Hi ha esglésies petitetes que es fusionen, d’altres de noves que apareixen, d’altres que es divideixen. L’oficina intenta classificar-les conviccionalment per saber si són catòliques, evangèliques, jueves…”. Però les etiquetes són difícils quan es parla de conviccions. I la diversitat predomina: “Els evangèlics, per exemple, tenen tantes línies com centres de culte, ja que es fonamenten molt en la interpretació directa del text”, explica Khalid Ghali, coordinador de l’OAR abans de ser nomenat Comissionat de Diàleg Intercultural i Pluralisme Religiós.  

Es difícil quantificar amb dades exactes quantes persones religioses hi ha a la ciutat: “Legalment no podem preguntar a una persona de quina religió és —explica Khalid—, per tant, no podem saber quantes persones són d’una confessió o d’una altra, però sí que tenim un registre de centres de culte a partir del qual es pot analitzar l’espai conviccional de la ciutat”.

Però la quantitat de centres no és igual al nombre de practicants. Ho exemplifica en Ghali: “No és el mateix un centre de culte per a 40 persones que per a 500. De la mateixa manera, no són el mateix els protestants catalans de fa 150 anys que els evangèlics nouvinguts. I no és el mateix un centre de culte amb acció social que una comunitat que el que fa és bàsicament dur a terme la seva pràctica”.

“A Barcelona —continua en Ghali— tenim des de comunitats amb estructures sòlides d’incidència política i econòmica fins a d’altres que amb prou feines poden assumir aspectes administratius bàsics, com omplir una instància. Parlem de tot tipus de diferències: lingüístiques, culturals, econòmiques i socials. I, quant a la doctrina, no hem de caure al parany de posar-los tots al mateix sac, no és el mateix un evangèlic que ve de la Xina que un de França”. 

Pel que fa a les conviccions minoritàries a la ciutat, la Núria detalla: “El taoisme a la ciutat només té un centre de culte; igual que la Fe bahá’í —fe relativament nova, de 200 anys d’història, nascuda a l’antiga Pèrsia i basada en una estructura ciclomítica— o els sikh o la cienciologia; els mormons en tenen dos —tot i que un d’ells és molt gran, amb tres plantes immenses—, i l’islam només té 29 centres de culte a la ciutat, un nombre molt semblant al budisme”. 

La Núria i en Khalid parlen constantment de conviccions, no de religions. I ho argumenten així: l’article 18 de la Declaració dels drets humans no parla de religions, parla de drets i creences, i és un dret també recollit a l’Estatut d’autonomia de Catalunya i a la Constitució espanyola.

A què es dedica l’Oficina d’Afers Religiosos?

Les entitats i les persones de diferents religions i conviccions poden adreçar-se a l’Oficina d’Afers Religiosos de Barcelona. Khalid Ghali la defineix com una “oficina de referència de les diferents comunitats, siguin grans o minoritàries”.

Les comunitats i entitats religioses que es van atendre més durant el 2018 van ser les islàmiques, en un 42%, i les cristianes evangèliques, en un 25%. L’oficina també facilita l’accés a recursos econòmics a les entitats religioses, i informa i ajuda per fer sol·licituds de subvencions. En la Convocatòria general de subvencions de l’Ajuntament de Barcelona, la línia R dona suport a iniciatives i projectes que contribueixen al coneixement de la diversitat religiosa i al respecte a la llibertat religiosa, i a activitats relacionades amb la celebració de festes i actes religiosos i interreligiosos.

Dels 46 projectes presentats el 2018 se n’han atorgat 35. Les entitats que més han sol·licitat la subvenció han estat les pertanyents a l’Església catòlica i a l’islam; i les que menys, l’hinduisme i el budisme. El 2018 el pressupost d’aquesta convocatòria s’ha mantingut amb un import total de 70.000 euros

El paper de l’OAR també és molt important en la intervenció en situacions que requereixen facilitar la comunicació o exercir la mediació entre diverses parts, sempre que almenys una d’elles sigui una entitat religiosa. Les altres parts implicades poden ser altres comunitats religioses, entitats no confessionals, un organisme municipal diferent de l’OAR, el veïnat d’una comunitat o les persones propietàries de locals.

Les qüestions concretes són de naturalesa molt diversa, i van des de queixes per sorolls fins a explorar la possibilitat que dues comunitats comparteixin un local, passant, per exemple, per facilitar acords amb els serveis tècnics d’un districte amb vista al compliment de la normativa. Al llarg del 2018 s’han realitzat 63 intervencions mediadores, la majoria als districtes de Nou Barris, Ciutat Vella i Sant Martí. En un 56% dels casos han estat mediacions entre comunitats religioses i organismes municipals, seguides pel 24% que s’ha fet entre comunitats religioses i veïnals. Per confessions, un 54% s’han fet per a l’islam, seguit per un 29% per al cristianisme evangèlic.

Però l’oficina també atén al mateix Ajuntament facilitant informació, participant o mediant amb els equips tècnics municipals dels districtes de la ciutat. També s’organitzen formacions sobre diversitat religiosa, que s’imparteixen a persones funcionàries i treballadores del servei públic, com la Guàrdia Urbana o el personal de centres cívics. En resum, els temes en els qual l’OAR, ha intervingut més o ha facilitat informació han estat la formació sobre diversitat religiosa (29%), l’assessorament sobre diversitat religiosa (26%) i el suport a activitats i celebracions de comunitats (14%)

Ciutat i islamofòbia

Els prejudicis contra l’islam i les persones que el practiquen són freqüents en l’actualitat. El conflicte al carrer del Japó per l’obertura d’una mesquita ara fa dos anys encara es recorda. En Ghali és clar amb aquest tema: “El concepte islamofòbia és la clau. L’extrema dreta va partir d’un procés normativitzat, com és obrir un centre de culte, per utilitzar-lo, i va mobilitzar una minoria del veïnat i va convertir una situació administrativa en un conflicte polític i veïnal. Al final totes les pors que van fer aflorar, per exemple, sobre l’aglomeració o el soroll, es va demostrar que eren falses. Aquesta instrumentalització està succeint avui mateix amb els menors no acompanyats”. 

L’OAR va participar en la mediació del carrer del Japó en la taula de coordinació tècnica, amb cossos de seguretat i tècnics de prevenció. L’oficina va oferir assessorament a la comunitat i al Districte i prevenció pedagògica.

Avui, la mesquita de Nou Barris ha deixat de ser una excusa per generar conflicte, però segurament en sorgiran d’altres. El fins ara coordinador de l’OAR ho té clar, perquè “després de la caiguda del mur de Berlín s’ha construït un nou enemic, que s’ha anomenat islam. Molts dels conflictes després de la caiguda han tingut lloc en països d’origen musulmà i aquestes confrontacions bèl·liques han esdevingut idearis polítics. A Europa ja partim d’una cultura antisemítica, però hem deixat de focalitzar els jueus per posar la diana en els musulmans. Aquest fet, afegit a que Espanya ha començat a ser receptora de migració (quan sempre n’havia estat emissora), ha fet que la dreta espanyola articuli un discurs sobre l’altre, basat en tres conceptes de l’imaginari històric: la invasió musulmana del segle VII, la suposada no integració de comunitats com la jueva o la gitana i el concepte d’enemic intern, basat en la narrativa antisemítica”, conclou en Ghali. 

Serveis com l’OAR i entitats com AUDIR lluiten per superar aquests idearis plens de prejudicis i poder viure en comunitat.  

Comparteix aquest contingut