Inici / Noticia / La veu de la dona espiritual es fa present al Monestir de Pedralbes

La veu de la dona espiritual es fa present al Monestir de Pedralbes

Dones i pluralitat religiosa. Diàleg entre dones de diverses conviccions al Monestir de Pedralbes

Aquest dijous, 7 de novembre, a les 18.30 hores, s’ha celebrat una taula rodona-diàleg obert conduït per la periodista Txell Bonet entre dones de diferents espiritualitats. Aquesta activitat és el resultat de quatre trobades amb aquestes dones de diverses tradicions religioses i culturals que es van dur a terme aquest estiu. L’activitat l’han organitzada el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes i l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR) de l’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat de l’Ajuntament de Barcelona.

Hi van assistir Khalid Ghali Bada, comissionat de Diàleg Intercultural i Pluralisme Religiós de l’Ajuntament de Barcelona; Anna Castellano, conservadora en cap i directora del Reial Monestir de Pedralbes, i Anna Salvador, coordinadora de l’Oficina d’Afers Religiosos.

L’OAR treballa per donar a conèixer la pluralitat de creences i espiritualitats que hi ha a la ciutat i té un coneixement profund de les diverses comunitats, entitats i conviccions que fan de Barcelona una ciutat rica i plural. El Monestir de Pedralbes és un lloc on les dones històricament han viscut l’espiritualitat com a eix central de la seva existència; per tant, esdevé d’una manera natural un punt de trobada de dones que, tot i que provenen de tradicions culturals i creences diverses, viuen de manera espiritual el seu dia a dia.

Les dues entitats han unit esforços i aquest estiu han impulsat un projecte de diàleg entre dones que emfatitza la perspectiva femenina sovint invisibilitzada. Aquest projecte s’ha dissenyat en quatre trobades prèvies, a porta tancada, que han permès l’intercanvi d’experiències, necessitats, expectatives i interessos actuals, de dones de diferents conviccions i espiritualitats. En aquest projecte hi han participat voluntàriament 25 dones de conviccions diverses: brahma kumaris, budisme, catolicisme, cristianisme evangèlic, cristianisme ortodox, fe bahá’í, hinduisme, islam, judaisme i taoisme. Aquesta gran diversitat de les dones participants és un reflex de la Barcelona actual, gran i plural en religions, confessions i conviccions.

Han format part d’aquesta taula rodona-diàleg obert, en representació de les dones participants, Maria Rosa Ocaña (cristianisme ortodox), Pilar Quera (Brahma Kumaris), Cristina Monteys (cristianisme catòlic), Xantal Genovart (islam), Sofia Bengoechea (budisme), Adina Levin (judaisme). I algunes d’elles també en una fila zero: Sophie Haziot (judaisme), Betsy Frascaroli (cristianisme evangèlic), Ashi Devi (hinduisme), Maria Herrero (judaisme), Montse Castellà (budisme), Macrina Calcedo (cristianisme catòlic), Noemí Cortés (cristianisme evangèlic) i Gabriela Ortiz (fe bahá’í en representació d’Elisabeth Lheure, participant de la segona trobada).

Amb un aforament ple a l’auditori del Monestir de Pedralbes, la Txell explica que “amb aquestes trobades prèvies s’ha obert una porta” i en destaca “la humilitat d’escolta i la generositat per donar”. Les trobades han permès “deixar constància de la veu pròpia de les dones i escoltar-la”. Les trobades es van fer el 18, 20, 27 de juny i el 5 de juliol.

On són les dones espirituals?

Cristina Monteys comenta que “sembla que les dones estem als marges de les coses que passen, lluny de l’epicentre dels fets centrals”, i fa referència a una frase que va sortir en la segona trobada que va tenir lloc el 20 de juny. “Són aquests espais de trobada els que permeten entrar en contacte i empoderar-nos”. Maria Rosa Ocaña afirma que «el paper femení en el cristianisme està al servei, però servei entès com el fet de donar prioritat a altres coses a través de l’experiència de Déu”.

L’imaginari de la dona espiritual

Traspassar una evidència a través de les vivències, evitant els estereotips home-dona, les institucions, etcètera, resulta fonamental. “Cal sortir de la invisibilitat, empoderar-nos. És necessària aquesta espiritualitat profunda a través de la vivència, l’experiència i el compromís del que és interior, perquè estem engolits per tot el que és extern. Tota persona ha de retornar a l’ànima, a l’esperit i a la mística, a través de les creences i la pràctica quotidiana. Qui som? Som energia, llum, essència. Hem de buidar-nos de tot el que és físic que ens ha engolit i tornar al més essencial en la dona i en l’home”, explica Pilar Quera.

Segons Wafae Moussaui, participant de la primera trobada, explica en el vídeo-resum projectat en l’acte que “l’imaginari social de la dona religiosa, creient i espiritual configura una imatge femenina submisa, sense cap mena d’aportació i sense intencions revolucionàries, i no és així”. “Aquest prototip té molt a veure amb les posicions de poder que ho impregnen tot, en les visions eurocèntriques i les mirades hegemòniques. Topa amb una societat que mira les altres espiritualitats. S’arrosseguen motxilles, tipificacions del que és una dona creient o espiritual. És necessària una mirada horitzontal i des dels marges, la mirada des la sororitat”, remarca Xantal Genovart.

El feminisme espiritual i els i les referents

“Els mitjans de comunicació no són un aliat de les dones, no només des d’una visió espiritual, sinó en un sentit més ampli”, afirma la Txell. Sofia Bengoechea comenta que “la majoria de la societat viu en la normalitat, dirigida per una espiritualitat, uns estaments jeràrquics i un poder. Però és l’anormalitat la que permet veure i analitzar des de fora. Vull figures referents per les seves idees. No vull reconstruir una jerarquia que em digui com hem de viure i on taxativament es marqui el que és bo, el que és dolent, normal o anormal. Per què no pot ser Déu una dona negra?”. Fent referència als models, Adina Levin explica que “hi ha moltes figures femenines referents en el judaisme, que actualment hi ha rabines i que el paper de la mare és essencial”.

Els textos “en femení”

En moltes de les trobades es posà de manifest que molts dels textos sagrats i de referència han estat traduïts o interpretats per homes, que han fet desaparèixer la mirada i la perspectiva femenina en els textos. “En cada bugada és per un llençol”, diu la Txell. Adina Levin explica que «per iniciativa pròpia en la seva comunitat es feminitzen alguns dels textos i cants, i que fins i tot va resultar xocant per a les mateixes dones quan ho van pronunciar en veu alta per primera vegada”. “L’Alcorà té un llenguatge no sexista”, comenta la Xantal, “de fet la paraula Al·là no té gènere ni nombre”. La Cristina Monteys explica la importància de poder llegir els textos sagrats directament i “no haver de necessitar ningú que et digui què hi diu. Hi ha molts feminismes religiosos i espirituals, però en una societat hegemònica és difícil recuperar referents i tenir models; això es troba en els textos. Per això és important llegir directament, sense intermediaris, i aplicar-lo en la pròpia vida. Són necessaris els recursos per agafar el text i fer-te’l teu”.

Ser feminista, d’esquerres i espiritual… Què és “ser espiritual o religiosa”?

En l’actualitat i en la societat del segle XXI, “ser feminista i d’esquerres sembla que xoqui amb la incorporació de la religiositat en la definició de la dona. S’ha de dir que feminisme és igualtat de drets en dones i homes. És primordial connectar amb els individus sumant en positiu per aprofundir i construir el món”, comenta la Xantal.

Sofia Bengoechea reivindica que té una vessant espiritual però no es considera una persona religiosa. Creu que «és necessària una mirada crítica des de la teva mirada, pròpia i individual; perquè en aquesta societat hi ha una vessant fosca, materialista, i per no caure en el cantó fosc del món és necessària aquesta mirada crítica pròpia”.

La dona espiritual i la comunitat

La comunitat religiosa a la qual pertany Adina Levin és molt important per ella. Parla no només de la seva comunitat religiosa sinó també de la paraula comunitat en un sentit més ampli, “moltes persones formen part de la nostra construcció religiosa”.

La Txell dona pas a la fila zero plantejant quin és el rol de la dona espiritual, segons la vivència de cadascuna d’elles.

Sophie Haziot comenta que “recorda molt de la trobada allò que les uneix, la transversalitat dels valors, que les dones transmeten, tant en l’àmbit comunitari com en el privat, siguin de la convicció que siguin. El rol de l’home és sabut i «oficial», el rol de la dona és potser més subtil però igualment important”:

  • Macrina Calcedo explica que “les dones són imprescindibles en totes les comunitats de totes les tradicions religioses i que es troben per parlar de les seves inquietuds i expectatives, i que a poc a poc es van empoderant en aquest feminisme que s’engloba dins la paraula igualtat ”.
  • Noemí Cortés constata que “el paper de la dona religiosa ha avançat en la comunitat evangèlica. Actualment, les dones participen en igualtat d’oportunitats que els homes, hi ha dones pastores i dones dirigents. Que són aquestes evidències, i d’altres, les que empoderen la dona espiritual”.
  • Maria Herrero comenta que “tenir el sentiment religiós li ha permès transmetre els valors i una identitat als seus fills. No obstant això, per ser bona persona, coherent amb la realitat, no fa falta ser de cap convicció o espiritualitat”.
  • Betsy Frascroli explica que “el paper de la dona jove en la seva església és de gran importància. Ella és directora de comunicació creativa de la seva comunitat, que rep persones de més de vuitanta-cinc nacionalitats, treballa per fer arribar el missatge de la seva església a través de les noves tecnologies i les xarxes socials”. Se sent orgullosa de pertànyer a la seva comunitat i confirma, igual que han fet totes les participants, que “totes tenim les mateixes parets al davant”.
  • Montse Castellà remarca que «hi ha diverses dimensions del rol de la dona espiritual, ja sigui des de les religions més antigues que estan condicionades per una visió masculina fins a les més recents. Ens hem de desfer de tots els aspectes patriarcals. Però cal veure el femení i el masculí com dos aspectes que formen part tant dels homes com de les dones. Malgrat que durant segles s’ha infravalorat el femení hem de recuperar-lo”.
  • Ashi Devi anuncia que a la seva comunitat, des de l’octubre d’enguany, les dones podran exercir com a mestres, com a gurus. I afirma que “no som el cos d’home o dona, som ànimes espirituals”.
  • Gabriela Ortiz explica que «la fe bahá’í promulga la igualtat entre dona i home, sobretot a través d’un aspecte molt important per a la comunitat bahá’í, l’educació. Afirma que no es fa distinció entre home i dona perquè ells parlen d’humanitat. Que començar aquests diàlegs i converses ja és l’inici de la solució i que les generacions futures en veuran els resultats”.

Així doncs, convé mirar cap al futur amb un paraigua d’interconviccionalitat i de polifonia entre tota la pluralitat d’espiritualitats. El diàleg és fonamental, essencial, i el reconeixement de l’altre/a, bàsic i fonamental.

Comparteix aquest contingut