Inici / Noticia / L’educació intercultural en diàleg: què en pensen les famílies?

L’educació intercultural en diàleg: què en pensen les famílies?

L’Espai Avinyó continua el cicle sobre interculturalitat i en aquesta ocasió es mostra el punt de vista dels pares i mares de les escoles sobre com podem assolir l’educació intercultural des dels centres educatius.

El passat 6 de març, seguint amb el cicle sobre interculturalitat, educació i escola que va començar amb una taula rodona amb alumnes i joves professionals en l’àmbit de l’educació, l’Espai Avinyó va organitzar un espai de diàleg on pares i mares van conversar sobre l’educació des d’una perspectiva intercultural.

La taula rodona ‘Educació intercultural en diàleg: Què en pensen les famílies?‘ va consistir en un debat amb Fatiha El Mouali, Montse Félez, Pedro Casermeiro i Qiu Keman sobre la gestió de l’educació intercultural a les escoles des de la mirada de les famílies.

Temes com la formació del professorat; les expectatives acadèmiques que el professorat projecta als alumnes mediades per la racialització i l’origen cultural i social de les seves famílies; la participació a l’escola des d’una perspectiva intercultural; la segregació escolar o el paper de les famílies en la trajectòria acadèmica dels i les joves van ser alguns dels temes que es van abordar – amb la profunditat que va permetre un espai de quasi tres hores de conversa.

“El que més em preocupa no és una discriminació puntual, sinó les discriminacions del sistema educatiu creat des d’un grup de persones per a un grup de persones”, va comentar Pedro Casermeiro, membre de Rromane Siklǒvne i formador en llengua romaní.

Per la seva part, Fatiha El Mouali, tècnica d’acollida i doctoranda a la UAB, va posar de manifest “la importància d’atendre a la discriminació per classe social quan es tracta el racisme a les escoles”.

La professora i educadora social Ainhoa Nadia, encarregada de moderar la taula rodona, va convidar a “parlar del currículum escolar ocult, és a dir, tot allò que es transmet sense anomenar-se: el to de veu, la mirada, selecció de continguts, formes relacionals…”

Entre les ponents, es va llançar aquesta pregunta: podem parlar d’interculturalitat si tenim professors racistes? Es va reclamar la necessitat de sistematitzar una formació adequada per al professorat, de tal manera que no siguin els propis alumnes qui hagin d’educar els professors.

Montse Félez, directora de la Asociación antirracista de madres blancas con hijxs negrxs (AMBHIN) va destacar que “cal passar per una revisió dels llibres de text acadèmics”. A tall d’exemple, va fer referència al títol bibliogràfic ‘El Massagran i els negrers’.

Qiu Keman, educadora de cultura xinesa a Casa Àsia, va exposar les dificultats a nivell relacional i quotidià que va experimentar a l’escola el seu fill, criat a la Xina i de pare català.

Sobre la participació dels pares i mares a les escoles, Fatiha El Mouali va explicar que tot i que es vol trencar amb la segregació, les famílies no racialitzades, un cop dins l’escola, entren a l’AMPA, se la fan seva, i criden a les mares racialitzades només “per fer el te”.

“Les famílies racialitzades participen poc. És el concepte de participació el que hem de repensar”, va continuar dient El Mouali, “una de les alternatives de les famílies racialitzades serà educar a casa”.

En relació amb allò que s’acostuma a dir “fracàs escolar”, Pedro Casermeiro va afirmar que “al voltant del 80% del poble gitano no acaba l’ESO. Això només pot significar una cosa: que els gitanos som tontos, o bé que el sistema educatiu està fracassant”.

La taula rodona va acabar amb les intervencions del públic assistent, membres d’entitats com AFA Pau Claris, Black Barcelona o l’Escoleta Antiracista.

El Programa Bcn Interculturalitat i l’Espai Avinyó en particular, tenen la voluntat de seguir estirant del fil de l’educació intercultural i que el cicle continuï. La propera sessió serà amb professorat i tractarà de recollir el fil de les dues anteriors.

Recupereu tota la sessió al següent enllaç.

Comparteix aquest contingut