Inici / Noticia / L'ENTREVISTA | Najia Lotfi: “L’Alcorà promou l’economia social"

L'ENTREVISTA | Najia Lotfi: “L’Alcorà promou l’economia social"

Najia Lofti és economista especialitzada en economia i finances islàmiques. És directora i presidenta de CoopHalal, la primera cooperativa de Serveis Financers Islàmics a Catalunya.

Les finances islàmiques i la banca Islàmica especialment és un sector que està guanyant terreny dins del sector financer internacional degut, entre d’altres motius, a la responsabilitat social, l’ètica, la solidaritat i el medi ambient. Tanmateix, l’economia islàmica segueix sent bastant desconeguda en general. Per apropar-nos a conèixer més sobre el seu funcionament i la projecció que té a Catalunya, conversem amb la Dra. Najia Lofti.

Què és l’economia islàmica?

L’economia islàmica és un model econòmic que es funda en base als preceptes de l’Islam o de la legislació islàmica: l’Alcorà i la Sunnah. Es tracta d’una economia socialment responsable, ètica i moral. Per tant, posa a la persona al centre de l’interès del sistema econòmic i no al marge. L’Alcorà promou l’economia social.

D’on sorgeix la teva inquietud per aquest tipus d’economia?

Tenint en compte les diferents crisis socials i econòmiques viscudes, em veig en l’obligació de mostrar que existeix un altre model, una altra manera de fer economia i finances, basada en l’estabilitat, en la no especulació, en la prohibició de la usura o del préstec amb interessos. Característiques d’una economia que a la llarga generen estabilitat i eviten les crisis.

A Catalunya existeixen entitats bancàries ètiques que treballen sota aquests principis. Quins aspectes tenen en comú i en què es diferencien les finances Islàmiques i les finances ètiques?

Les dues treballen sota la responsabilitat social: financen projectes socialment responsables, tenen en compte el medi ambient i són solidàries. La diferència existent és que la banca islàmica no funciona amb préstecs a canvi d’un interès com ho fa la banca ètica. La banca islàmica funciona amb inversions reals, amb productes reals per a projectes reals. I així és com mantenim el vincle entre l’economia real i la financera, no hi ha nombres imaginaris. Els clients són alhora socis, la qual cosa es tradueix que al final el banc i el client es reparteixen tant els beneficis com les pèrdues, si n’hi ha. Es tracta d’un contracte on participen les dues parts per igual.

Si algú que no fos musulmà volgués obrir un compte amb vosaltres, podria?

Les finances islàmiques o els bancs islàmics, en particular, estan oberts a qualsevol persona que sigui o no musulmana. L’únic requisit és que el client ha d’estar d’acord amb els principis de funcionament: la responsabilitat social. Els bancs islàmics no financen armament, ni la tracta de persones, ni les guerres, ni qualsevol projecte que perjudiqui el medi ambient.

La banca islàmica realitza un estudi rigorós de cada projecte que finançarà i si no veuen una probabilitat alta d’èxit no ho financen, amb la qual cosa estan aconseguint a més dels criteris de l’Economia Social i Solidària, l’ètica, la moral i la responsabilitat social, unes taxes de rendiment més elevades. Els bancs clàssics continuen perpetuant les crisis amb la seva forma de funcionar. Segueixen injectant liquiditat quan hi ha crisi i després es torna a reproduir la crisi. En canvi els principis de la banca islàmica eviten aquests factors de crisis. Es prohibeix l’especulació.

Existeix la banca islàmica als països musulmans?

La majoria dels països musulmans van estar colonitzats pels països europeus, i amb la colonització va entrar la banca europea, la banca clàssica. No va ser fins al 1975 que es van fundar els dos primers bancs islàmics. Des de llavors, la banca islàmica s’ha anat desenvolupant i a dia d’avui ja es parla d’unes cinc-centes institucions financeres islàmiques.

En alguns països europeus també existeix la banca islàmica. El Regne Unit, per exemple, té més de sis bancs pròpiament islàmics i més d’una vintena de finestretes islàmiques als bancs clàssics. Alemanya, Luxemburg, Suïssa o França, per exemple, també tenen les seves sucursals de bancs islàmics. Per ara, la primera institució financera que tenim a Espanya és la CoopHalal. De moment com a cooperativa amb la intenció d’aconseguir que s’estableixi un Banc Islàmic en el futur.

CoopHalal comparteix espai amb les entitats que treballen en l’economia social i solidària que formen part del Grup Ecos. Quina relació teniu amb les cooperatives i les entitats amb qui compartiu aquest espai?

Tenim projectes en comú. Per exemple, tenim un projecte amb la cooperativa d’habitatge social, Sostre Cívic. També treballem amb altres cooperatives de la branca de l’economia social i solidària, en projectes de formació, d’assessorament i formem part de la Xarxa d’Economia Solidària (XES).

Del 4 al 6 d’abril tindrà lloc el Tercer Congrés de Barcelona per a les Finances Islàmiques amb el lema “Milagros de la Economía en el Corán y la Sunnah”. Quin és l’objectiu d’aquest congrés? Què significa aquest lema?

L’objectiu de les nostres dues institucions, el Centre d’Estudis i Investigació en Economia i Finances Islàmiques (CEIF) i la CoopHalal, és el de promoure l’economia i les finances islàmiques. Aquest congrés anual és una de les activitats més importants per a nosaltres. Es tracta d’un congrés internacional on vénen ponents internacionals per intercanviar idees sobre la banca islàmica: els seus principis, llocs on s’està desenvolupant, quina relació té amb les crisis, quina solució aporta.

Sota el lema “Milagros de la Economía en el Corán y la Sunnah, el congrés d’aquest any se centra en trobar quins són els textos alcorànics que tracten el tema de l’economia i veure quines són les solucions que ens aporta aquest sistema econòmic a les crisis i al benestar.

Un dels principis que es destaquen dels textos que estan en l’Alcorà i en la Sunnah és la prohibició dels préstecs amb interès, ja que és una forma d’esclavitzar a la persona deutora. Per exemple, en les finances clàssiques veiem com una persona que té una hipoteca per 30 anys, quan ja ha pagat els 28 anys i només li queden dos anys per pagar, si deixa de pagar li prenen tot el pis. Això és una injustícia! Per contra, en la hipoteca amb la banca islàmica a mesura que el client va pagant el seu habitatge va aconseguint la seva propietat, és a dir, si ja ha pagat el 50%, aquest 50% del pis és seu amb la qual cosa el banc no pot actuar amb el que ja ha pagat.

Per tant, l’objectiu d’aquest congrés és el destacar els principis econòmics de l’Alcorà i la Sunnah i veure el seu impacte en les persones, en la societat, en el medi ambient…

Un dels principis del model de la interculturalitat és el de qüestionar les arrels de les possibles relacions de desigualtat i poder. Què és per a tu la interculturalitat?

Veig la interculturalitat com alguna cosa molt important dins d’una societat. No es tracta només de conviure, sinó d’aportar, des de la nostra identitat, quelcom a aquesta societat i aquesta cosa des de la meva opinió no se centra només en la cultura, sinó que va des d’una diversitat financera a una diversitat econòmica, social i solidària. Existeix una economia islàmica que pot respondre no solament a les aspiracions dels dos milions de musulmans que viuen a Espanya sinó a qualsevol persona que tingui un compromís amb la societat, amb la justícia i amb la pau.

Quins són els reptes de futur?

A llarg termini establir aquest sistema econòmic i financer com un sistema més a Espanya. Que la Llei Financera permeti operar als bancs islàmics a Espanya, la qual cosa beneficiària al país. Hi ha moltes persones musulmanes que no estan conformes amb el funcionament dels bancs tradicionals i no inverteixen els seus diners perquè saben que alguns bancs ho inverteixen en armament, en guerres… per tant els seus estalvis els tenen al seu país d’origen no a Espanya.

Poder oferir una diversitat financera aporta i no danya. Aporta i inclou a persones que, de moment, es troben fora del sistema bancari.

Què dificulta que els bancs islàmics operin aquí?

D’una banda, la manca de voluntat política i, d’altra banda, per culpa dels estereotips, el racisme i l’odi a tot allò que és diferent en general i l’islàmic en particular. Són barreres que dificulten, però que no impedeixen, ja que com a cooperativa estem funcionant gràcies a les institucions que ens han reconegut i que ens donen suport, com l’Ajuntament de Barcelona. Hi ha dificultats però estem treballant en això.

Comparteix aquest contingut