L’islam, la comunitat (II #Quotidiàiextraordinari)
L’Oficina d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona organitza la segona edició del cicle, ja consolidat, “Quotidià i extraordinari: el menjar en les tradicions religioses”, durant els mesos de novembre i desembre. Aquest cicle és la continuació del que es va començar l’any passat i té com a eix transversal l’alimentació i la relació amb el menjar de les diverses tradicions religioses presents a Barcelona. És una manera dinàmica de conèixer les diferents creences, mentre s’aprofundeix en un tema que, d’una manera o altra, ens afecta a tots i a totes: què mengem i com mengem.
La línia conductora del cicle és la relació entre l’espiritualitat i les pràctiques alimentàries. El cicle, comissariat per Dídac P. Lagarriga, escriptor i periodista, va començar amb una conferència en línia, “El dejuni en les tradicions religioses”, a càrrec de Halil Bárcena, i continua amb cinc entrevistes en vídeo de testimonis convidats que expliquen la seva experiència personal en relació amb els aliments i les creences. A causa de la situació sanitària excepcional, el cicle s’adapta a la nova normativa de seguretat. Aquest any no es poden fer els tastos que es van oferir l’any passat, però les i els protagonistes dels vídeos ens ho faran viure (podeu veure un vídeo resum de l’edició del 2019 aquí). El budisme zen, el judaisme, l’adventisme, el cristianisme ortodox i l’islam són les confessions protagonistes del cicle. A més de fer-nos parar atenció i aprendre, ens parlaran de la vinculació entre els aliments i la seva tradició religiosa, i ens mostraran algunes receptes i menges.
L’islam.
L’islam es presenta com l’última revelació de Déu a la humanitat. El profeta Muhàmmad es considera el confirmador de les revelacions anteriors i el seu segell. L’Alcorà és, de la mateixa manera, el segell dels missatges revelats: confirma els missatges anteriors recordant les missions d’altres profetes, com Adan, Abraham, Moisès o Jesús, i torna a repetir que la salvació només pot arribar mitjançant el culte monoteista (tawhîd) i el respecte per la llei revelada (xarî’a).
L’islam es fonamenta en cinc pilars: el testimoni de fe, les cinc pregàries diàries, l’almoina ritual anual, el dejuni durant el mes del ramadà i el pelegrinatge un cop a la vida a la Meca, si és possible.
En les prescripcions islàmiques referents a l’alimentació es determina el que és nociu i, per tant, no està permès (harâm): l’alcohol, el porc, la sang, la carronya i els animals permesos que no hagin estat sacrificats seguint el ritual islàmic (halâl).
L’islam a Barcelona.
Tot i que la primera presència islàmica a Catalunya es remunta al segle VIII, l’arribada d’una nova onada de persones musulmanes es produeix a finals dels anys setanta del segle XX. La primera mesquita l’obren estudiants originaris del Pròxim Orient al districte de Sant Andreu, i la segona l’obren persones treballadores originàries del Marroc a la fàbrica de Can Batlló (Sants-Montjuïc).
A Barcelona hi viuen més de 300.000 musulmans i musulmanes, que formen una de les comunitats religioses més grans de la ciutat, amb preponderància de les comunitats d’origen marroquí i pakistanès. Actualment la ciutat disposa de més de trenta centres de culte islàmics, als quals assisteixen fidels musulmans de procedències diferents: el Marroc, el Pakistan, el Senegal, Bangladesh, etcètera.
Entrevista “L’islam, la comunitat”.
Salem Khabbaz és un cuiner d’origen sirià i estudiós de l’Alcorà, especialment del vincle entre la revelació i el cos humà, sobre el qual ha escrit diversos estudis. És propietari del restaurant El Cuiner de Damasc, a Barcelona, i autor del llibre El cocinero de Damasco (2008) juntament amb l’antropòleg Jordi Colobrans. A l’entrevista ens parla de la seva tradició culinària familiar, del sacrifici halâl dels animals, dels preceptes alimentaris de l’islam, del dejuni i el concepte del descans en tots els sentits, de la seva concepció igualitària de les religions, de l’islam i els seus dogmes de fe, del valor de l’hospitalitat i de l’acolliment de Barcelona, etcètera.
Per experimentar les olors i els sabors de la relació entre l’islam i el menjar, trobareu la recepta del babaganuix i el mutàbal al document adjunt.