BCN Acció Intercultural

Julieta Lara i Kaire Ba, en el marc del 12 d’octubre i la Setmana ciutadana de l’alimentació sostenible, ens parlen de la continuïtat en les lògiques colonials de l’economia de plantació i del capitalisme racial que condicionen avui dia un sistema d’alimentació just i sostenible per a totes les persones.

Dimecres passat, 13 d’octubre, l’Espai Avinyó en col·laboració amb La Panafricana va presentar ‘El cost de la fruita‘ (2020), un documental realitzat per Clara Barbal i Pablo Rogero. Per dialogar amb el documental comptem amb les intervencions de Julieta Lara, mare i migrant i impulsora del projecte d’alimentació autogestionat La Ambulante, de Kaire Ba, sociòloga i autora del capítol ‘Los zoológicos humanos del siglo XXI‘ del llibre ‘Cuando somos el enemigo‘ (2019); i també de Pablo Rogero, director del documental.

En la projecció vam veure com les múltiples veus de treballadors, en la seva majoria d’orígen magrebí i sudsaharià, són precaritzats per les empreses de recol·lecció de fruita en els camps de Lleida, i com les seves històries s’entrellacen amb les vides de camperols productors de la zona, desplaçats per un model de competència capitalista. També vam conèixer la realitat de mares i filles afrodescendents dedicades a la recol·lecció de la fruita de temporada i als treballs de la llar, que s’enfronten a diverses situacions de racisme social als barris de Lleida.

Abans de veure la pel·lícula, Julieta i Kaire ens van compartir algunes claus per reflexionar sobre els fonaments i mecanismes històrics i actuals que expliquen la precarització i la criminalització de treballadors provinents de les excolònies en els camps de Catalunya i Espanya. Assenyalem aquí dos:

• “Vinc d’un context de saqueig (Guatemala)… allà hi ha producció d’aliments tot l’any i és irònic que la gent es mori de gana o que quan venim aquí (Espanya), moltes vegades entrem a cadenes de producció d’aliments, que són violentes amb la terra i amb els nostres cossos”, diu Julieta. Això ens fa preguntar-nos: “No és la migració de persones del sud global una migració forçada, obligades a sortir de les seves terres i a vendre la seva força de treball a baix cost, sense drets ni condicions laborals dignes?”.
• Estem davant del capitalisme racial, ens diu Kaire al·ludint a un concepte desenvolupat pel professor Cedric Robinson, vinculant present i passat de l’economia colonial. En el S.XIX, després de l’abolició de l’esclavitud, des de les institucions són activats mecanismes com els codis negres, per criminalitzar a la població negra als EUA, per exemple, i l’arrendament d’exconvictes, per fer-se amb la seva força de treball. Mecanismes institucionals comparables avui dia amb la Llei d’Estrangeria en el context espanyol. Kaire ens fa pensar si criminalitzar i no reconèixer drets bàsics als treballadors migrants i racialitzats en els camps de Lleida, no és una eina més per perpetuar la colonialitat i l’esclavitud en el present?

Després de la projecció del documental, vam poder conversar amb Pablo Rogero sobre el procés de creació del documental, i gràcies a aquestes experiències i anàlisis, vam poder plantejar qüestions sobre la insostenibilitat de sistemes d’alimentació basats en maneres de producció extractivistes i sobre la necessitat d’abolir mecanismes institucionals de criminalització, que recauen sobre cossos i comunitats de les excolònies per al benefici d’Occident. També, sobre les condicions de possibilitat perquè existeixi un sistema d’alimentació just, alineat amb polítiques de reparació per a persones i comunitats criminalitzades.

Acabem la sessió amb un poema de la poetessa maia K’iche, Rosa Chávez, recitat per Julieta Lara:

Tomo esta tierra que pertenece a mis abuelos,
tomo este pedazo que pertenece al planeta,
tomo esta tierra que yace bajo mis pies,
tomo este pedazo saturado de silencio,
tomo esta tierra sin agua, sin sendero.
Tomo este pedazo y me instalo,
tomo esta tierra y le asiento cimientos,
tomo esta tierra y la defiendo con mi cuerpo,
tomo esta tierra y la curo de sus enfermedades,
tomo esta tierra y le pido a sus espíritus.
Tomo esta tierra y la siembro con mis uñas y mis dientes,
tomo esta tierra y me alimento de ella,
Y así mi espíritu y mis órganos y mis hijos y mi pueblo.
tomo este pedazo, me instalo en esta tierra que me pertenecía,
aun antes de nacer.

Si vols escoltar tota la conversa, entra al >>podcast<< penjat al web de la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona (XRCB).