Inici / Noticia / Rajko Đurić: poesia gitana, dolor i capacitat creadora

Rajko Đurić: poesia gitana, dolor i capacitat creadora

Espai Avinyó. 'Diàlegs Literaris'

Rajko Đurić: sociòleg, doctor en filosofia, assagista, poeta i activista de la causa gitana, ens va deixar el passat 20 de novembre de 2020, te avel kovli i phuv lesqe! (D.E.P.) deixant enrere un gran llegat d’escrits sobre la cultura gitana. Amb la seva poesia, la majoria escrita en romanó i serbi, va aconseguir tractar la resistència i capacitat artística que caracteritzen al poble gitano en diferents contextos històrics, geogràfics i sociopolítics.

Dimarts passat 16 de febrer, l’Espai Avinyó va acollir la segona edició del cicle Diàlegs Literaris per compartir al voltant de la vida i obra de Rajko Đurić. Per emmarcar la conversa, vam comptar amb Nicolás Jiménez, sociòleg i traductor de l’únic poemari d’aquest escriptor serbi gitano publicat en castellà Bi kheresqo bi limoresqo/ Sin casa y sin tumba (Huerga & Fierro, 2011) i amb Miguel Ángel Vargas, historiador de l’art, director d’escena i organitzador d’iniciatives centrades en el flamenc i el teatre, sent una d’elles, l’obra Gilă: El Exilio interior hecho poema, on es teatralitzen diversos poemes emblemàtics d’aquest escriptor.

A partir de la dinamització del diàleg per part de María Ríos del Col·lectiu En Palabras, vam poder anar agregant context, històries de vida i anècdotes als universos literaris, en romanó, que ens proposa Đurić a través de la seva obra literària. Rajko va créixer en la Iugoslàvia socialista a la zona dels Balcans i va arribar a ser president de la Unió Romaní Internacional (1990-1998) i diputat del parlament a Sèrbia, en representació del partit Unió Romaní (2007).

Tal com assenyala Nicolás Jiménez, parlar de la poesia en romanó al territori espanyol, ens remet necessàriament a abordar les causes històriques de persecució a la cultura gitana, que a dia d’avui, evidencia una enorme mancança d’un llegat literari en romanó, i una manca de traduccions al castellà d’importants obres de poetes gitanos en el context europeu.

Per a Miguel Ángel Vargas una manera de revertir això és rescatant i posant en escena aquests escrits, tal com va fer a través de l’obra teatral Gilă. En aquest sentit, Vargas explica que durant el procés creatiu de l’obra es van enfrontar al repte de traducció lingüística, contextual i a nivell de format de poemes com Sin casa, sin tumba o Una boda en Auschwitz, dos poemes fonamentals de l’obra de Đurić que donen compte de la riquesa i complexitat de la vivència gitana al món.

Això va donar pas a comentar sobre la immensa heterogeneïtat dels pobles gitanos al voltant del món, així com les situacions de repressió viscudes (nazi, comunista, franquista, etc.). Tanmateix, Vargas destaca que es comparteixen moltes similituds estètiques, vivencials, i sobretot, preguntes que els gitanos i gitanes es fan sobre el seu propi context. Els poetes gitanos aconsegueixen posicionar-se des del context en el qual viuen, i això fa que “ser poeta gitano sigui una posició política”, defensa Vargas.

Un altre element característic de la poesia gitana que es va ressaltar en el diàleg entre Vargas i Jiménez és el dolor, tant pels 600 anys de persecució cap al poble gitano a Europa, però especialment al segle XX pel Porrajmos o l’holocaust gitano. En aquest sentit, Vargas proposa que enfront de la posició de víctima en la qual s’ha col·locat als gitanos, postura que sens dubte ha de ser reclamada per poder denunciar i reclamar políticament, també s’ha de reivindicar aquesta capacitat de sobreposar-se a aquestes circumstàncies, de resistir i reivindicar la capacitat creadora gitana.

Així mateix, Vargas ens convida, tal com ens ensenya Rajko a través dels seus escrits històrics i poemes, a transcendir Auschwitz com l’únic símbol de l’horror sofert pels gitanos històricament, que ampliem la nostra capacitat de llegir i veure altres dolors i altres històries per explicar en relació amb les experiències de vida gitanes.

Per finalitzar, es va donar pas a les lectures compartides d’alguns textos de Đurić on el públic va tenir l’oportunitat de llegir en primera persona i aprofundir en la seva obra a través de El casamiento o La luna de la antología Sin casa y sin tumba, textos replets de referències als grans temes gitanos.

Nais tumenqe! Moltes gràcies!  

Consulta el >>podcast<< penjat al web de la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona.

Subscriu-te al butlletí de l’Espai Avinyó per a rebre les informacions de les properes activitats.

Comparteix aquest contingut