Recull de la jornada “Llibertat religiosa a Barcelona: estat de la qüestió”
El febrer del 2020, va tenir lloc la jornada “Llibertat religiosa a Barcelona: estat de la qüestió”. L’objectiu de la jornada era fer un balanç de l’estat del dret a la llibertat religiosa a la ciutat, partint dels acords del 1992 i de la resta del marc legal, i recollir les aportacions de les comunitats i les entitats religioses i espirituals de la ciutat que hi van participar. Avui, l’Oficina d’Afers Religiosos us presenta el document que recull les aportacions principals que s’hi van fer i que permeten dibuixar una fotografia prou completa de l’estat del compliment efectiu del dret a la llibertat religiosa a Barcelona a l’inici del segle XXI.
La llibertat religiosa i de consciència és un dret fonamental que s’ha de garantir i respectar, i és funció i responsabilitat de l’Administració vetllar pel seu compliment efectiu. L’objectiu de la jornada era recollir les bones pràctiques i les mancances que hi ha a la nostra ciutat pel que fa a l’exercici de la llibertat religiosa i de culte, i valorar l’estat de la qüestió per treballar-hi durant el mandat polític vigent de l’Ajuntament de Barcelona. La voluntat, en definitiva, va ser “donar veu a la pluralitat religiosa i de consciència i extreure els reptes de futur en aquesta matèria d’una ciutat plural i diversa com és Barcelona”.
En paraules del sisè tinent d’alcaldia, Joan Subirats: “La gran pluralitat de creences i conviccions és un factor positiu, que aporta, dialoga i constitueix una societat més plural, rica i complexa. Constitueix una força cultural pròpia, que cal conèixer, reconèixer i incorporar a les polítiques públiques de la nostra ciutat”. Així mateix, Khalid Ghali Bada, comissionat de Diàleg Intercultural i Pluralisme Religiós de l’Ajuntament de Barcelona, afirma: “Barcelona és una ciutat plural i diversa en matèria religiosa, una pluralitat que, tot i els reptes que representa, comporta un enriquiment i un benefici per a la nostra ciutat”. I continua: “És tasca de les administracions vetllar perquè es respecti i es garanteixi el dret a la llibertat religiosa. Com a administració més propera a la ciutadania, els ajuntaments tenim un paper clau en la gestió de la pluralitat religiosa per traduir, en la mesura que ens ho permeten les nostres competències, els grans principis legislatius en drets i polítiques concretes”.
La jornada va començar amb dues conferències, una a càrrec del Dr. Juan José Tamayo, “Reconeixement jurídic internacional de la llibertat religiosa i la seva aplicació a l’Estat espanyol”, i l’altra a càrrec de la Dra. Maria del Mar Griera, “La gestió de la diversitat religiosa en l’àmbit local: marc jurídic i polítiques públiques”, que van proporcionar un marc sobre la situació actual del dret a la llibertat religiosa. Ambdós van ser entrevistats, i podeu llegir l’entrevista de la Dra. Maria del Mar Griera AQUÍ i la del Dr. Juan José Tamayo AQUÍ.
Concretar com es tradueix el dret a la llibertat religiosa en la seva aplicació en el dia a dia de la ciutat de Barcelona va ser l’objectiu de les quatre taules de treball simultànies, que van tenir lloc després de les conferències: “Pràctiques de culte col·lectives”, moderada pel Dr. Alberto López Bargados; “Observança de preceptes religiosos en entorns laics”, moderada per la Dra. Gloria García-Romeral; “Transmissió i ensenyament de la fe”, moderada per la Dra. Maria del Mar Griera, i “La religió a través dels mitjans de comunicació”, moderada per la Dra. Míriam Díez Bosch.
Les temàtiques de les taules van ser diverses: la regularització dels centres de culte, la celebració de festivitats religioses en espais públics, l’adaptació dels espais diaris (hospitals, centres educatius, serveis funeraris, etcètera) a la pluralitat religiosa i als serveis oferts des de l’Administració pública, l’educació religiosa, el proselitisme com a llibertat d’expressió de la fe, la transmissió de la fe en espais públics, la representativitat de la pluralitat de creences en els mitjans de comunicació, i el foment o el trencament de prejudicis i estigmes associats a la fe i a determinades confessions religioses.
En aquest recull, podreu trobar les relatories de les taules dutes a terme per les quatre persones expertes i, igualment, totes les aportacions que van fer les persones assistents a la jornada: persones pertanyents a les comunitats religioses de la ciutat i a altres entitats vinculades a l’àmbit religiós, espiritual i de consciència, que van formar part de les taules; persones vinculades a les comunitats que van fer aportacions significatives des de les seves pròpies experiències sobre els temes que es van tractar, i persones implicades en els temes tractats, com ara càrrecs i persones responsables de l’Administració local, catalana i estatal, i persones vinculades a altres institucions i entitats. L’objectiu era que es poguessin escoltar directament les contribucions i les demandes de les comunitats religioses, i establir un diàleg i generar un debat també amb les seves pròpies aportacions. Les taules de treball van esdevenir un espai de conversa per donar veu a la pluralitat religiosa i de consciència de Barcelona.
El document surt a la llum un any després de la celebració de les jornades, un període marcat per la crisi de la covid-19, que també ha afectat les comunitats religioses tant humanament com en l’exercici dels seus drets. Caldrà veure, doncs, com aquesta crisi canviarà les expectatives i les demandes de les comunitats religioses de Barcelona.
PODEU LLEGIR I DESCARREGAR EL DOCUMENT “LLIBERTAT RELIGIOSA A BARCELONA: ESTAT DE LA QÜESTIÓ” AQUÍ O EN EL DOCUMENT ADJUNT A LA NOTÍCIA.
