Inici / Noticia / RELATORIA | L’educació intercultural en diàleg: què en pensen els joves?

RELATORIA | L’educació intercultural en diàleg: què en pensen els joves?

Quins elements afavoreixen l’educació intercultural? Quins la impedeixen o dificulten? Com influeixen els prejudicis i estereotips en l’educació a l’alumnat?

El passat 21 de novembre va tenir lloc a l’Espai Avinyó-Llengua i Cultura una taula rodona, formada per joves de diferents contextos culturals vinculats acadèmicament o professionalment a l’àmbit educatiu, amb l’objectiu de reflexionar sobre l’educació intercultural i la seva incorporació als centres educatius.

La taula va comptar amb Fatima Belghirane (mestra d’educació infantil), Isaac Heredia (promotor escolar a Sant Andreu), Ayoub Mouka (màster en Recerca en l’educació i professor de secundària) i Cristina Zhang Yu (psicòloga de l’educació). Com a conductora, Jessica González (coordinadora de l’Àrea d’Interculturalitat del Centre d’Estudis Africans i Interculturals).

Lola López, Comissionada d’Immigració, Interculturalitat i Diversitat de l’Ajuntament de Barcelona, va obrir l’acte remarcant la importància de tenir en compte els principis de la perspectiva intercultural en el dia a dia dels centres educatius, en el currículum escolar, en l’atenció a l’alumnat i les famílies i la relació amb l’entorn i la comunitat. Aquests principis de la perspectiva intercultural, va dir la comissionada, són principalment els següents: la igualtat de drets i l’equitat (lluita contra les desigualtats i la discriminació), el reconeixement de la diversitat (reconeixement de l’altre/a com a subjecte social i cultural actiu i vàlid i promoció del coneixement i la visibilització de la diversitat cultural) i la interacció positiva/diàleg intercultural (promoció de l’entramat relacional dins d’un barri o territori, a través del foment de les relacions actives i de col·laboració).

Jessica González va donar pas a la taula rodona reflexionant sobre com a Occident, sovint, se segueix parlant dels “altres”. Qui són els altres? Pobles o civilitzacions senceres, els sabers de les quals s’han silenciat i amagat, tant en la societat en general com a les aules. Cal que els currículums escolars i les metodologies incorporin sabers, llengües, coneixements, espiritualitats, etc. de totes les comunitats que formen part de Barcelona.

Tot i que Barcelona és una ciutat estructuralment diversa, se segueix relacionant aquesta diversitat tan sols amb la nacionalitat o el lloc de naixement i, fins i tot, en la recollida de dades en l’àmbit escolar, els fills i filles  nascudes a Catalunya amb un origen familiar divers, se les segueix comptant com a persones estrangeres. Així mateix, els estudis de fracàs escolar i immigració se segueixen culturitzant i es deixen en segon pla factors com la classe social, que tenen a veure amb les desigualtats estructurals. És important treballar els estereotips i prejudicis del professorat, ja que poden afectar la trajectòria educativa i l’autoestima de l’alumnat i reflexionar una mica més sobre el fracàs escolar, que se sol atribuir exclusivament a l’alumnat i no al sistema educatiu. Potser, diu la Jessica, el veritable fracàs és esclafar la diversitat.

Isaac Heredia va aprofundir en el currículum escolar, un dels elements clau que s’han de tenir en compte quan parlem d’educació intercultural. L’Isaac va parlar de la necessitat d’incorporar metodologies pedagògiques d’altres llocs del món algunes de les quals, a més, s’han demostrat molt eficaces com és l’ensenyament de les matemàtiques que es fa als països orientals, o la manera d’aprendre música que té la cultura gitana. El fet d’incorporar altres metodologies i continguts té molta importància, en primer lloc pel reconeixement cultural que suposa pels alumnes amb altres referents culturals. En una societat on la diversitat lingüística i religiosa és tan gran, no donar l’oportunitat d’aprendre a l’escola llengües com el xinès, l’àrab o el romanó, així com invisibilitzar la història del poble gitano o les festivitats religioses de diferents comunitats, implica assumir la manca d’importància d’aquestes llengües i manifestacions culturals i històriques.

Així mateix, cal no perdre de vista el tema de fins a quin punt l’educació rebuda, si no té en compte la diversitat cultural, té rellevància per l’alumnat. Va posar l’exemple dels nens i nenes gitanos, que durant tota la seva escolarització tenen com a referents només a persones no gitanes i occidentals així com metodologies o perspectives de futur que no tenen res a veure amb les seves pròpies. Finalment el que estan rebent aquests alumnes és una educació assimiladora, una educació que mai sentiran com a seva. El ponent va posar l’accent en la importància que hi hagi més presència de professorat gitano a les escoles per revertir aquesta tendència. Per això, ens va dir, el seu somni és exercir algun dia de professor a l’escola on va estudiar.

El segon tema clau que cal abordar quan parlem d’educació intercultural és el de la relació de l’escola amb l’entorn, particularment amb les famílies. La Fatima Belghirane va reflexionar sobre els elements que cal tenir en compte quan parlem de relació de l’escola amb l’entorn, com per exemple l’idioma. Moltes escoles no saben que existeix un servei d’intèrprets de la Generalitat que ajuda a entendre’s amb aquelles famílies que encara no dominen el català i el castellà. També cal preguntar-se com arribar a les diferents famílies i fer que participin a l’escola. Elements tan senzills com traduir les notes que es posen a les famílies o convidar-les a conèixer l’escola i explicar-los el funcionament de la mateixa, poden ser de gran ajuda. Un dels grans problemes de la relació entre escola i famílies és que no hi ha prou comunicació i que aquesta s’hauria d’afavorir per diferents vies, va afirmar la ponent.

La formació del professorat en interculturalitat també seria de gran ajuda, ja que l’atenció a la diversitat (on es barregen totes les diversitats) no és ni tan sols una assignatura obligatòria pels estudiants de magisteri. L’Ayoub Mouka va afegir, en moltes ocasions, que els pares i mares d’altres orígens no participen, per exemple, en les AMPES perquè tenen por que la seva veu no sigui escoltada, que no se les tingui en compte. L’Isaac Heredia ens va fer notar que de vegades, des de l’escola es pot fer entendre als pares i mares que l’educació que donen als seus fills no és l’adequada, especialment quan són famílies de cultures diverses. Aquest fet, pot contribuir a allunyar les famílies de l’escola.

Un altre element que cal tenir molt en compte quan parlem de l’escola intercultural, és el respecte cap a les identitats múltiples. La Cristina Zhang, va aprofundir en aquest aspecte partint del punt de vista que la identitat no es construeix individualment, sinó en constant relació amb l’entorn: té una dimensió social molt important. En cada situació social, som diferents, ens comportem de manera diferent. “Jo no sóc la mateixa quan dino amb els meus pares a casa que quan surto amb les meves amigues”- va afirmar la Cristina. El que passa generalment amb l’escola, és que aquelles manifestacions identitàries que són millor acceptades i reconegudes, són les que estan més en consonància amb la identitat de l’escola. La resta de manifestacions identitàries es poden expressar, però tendiran a ser incompreses i invisibilitzades. Un dels elements que contribueix a que no s’expressin aquestes identitats és l’etnocentrisme i el paternalisme que tendeix a imposar valors i creences als alumnes, sense parar-se a dialogar sobre les tensions que aquests valors i creences poden tenir amb els propis que s’aprenen en el context familiar. També hi ha una tendència, va dir la Cristina, a una mirada simplificada cap a la diversitat que implica folklorització i, fins i tot en aquelles escoles que intenten evitar folkloritzar, sovint es donen situacions d’apropiació cultural. Va posar com a exemple l’apropiació cultural de la festivitat hindú del Holi. Per acabar, la Cristina va posar l’accent en la laïcitat de l’escola catalana, que dificulta l’expressió d’identitats religioses.

Finalment, l’Ayoub Mouka, ens va parlar de l’èxit educatiu, posant l’accent en les majors taxes de fracàs escolar entre els alumnes migrats. Aquest fet s’explica per diversos factors, entre els quals destaquen:

  1. El nivell socioeconòmic: els alumnes amb nivell socioeconòmic familiar baix, tendeixen a tenir taxes més altes de fracàs escolar. Molts alumnes migrats o fills de famílies migrades, es troben en un estrat socioeconòmic baix.
  2. La segregació escolar: s’acaben construint centres escolars amb millors condicions d’aprenentatge amb un percentatge elevat d’alumnes “autòctons” i centres escolars amb pitjors condicions d’aprenentatge amb un percentatge elevat d’alumnes “migrats”. Així mateix, també hi ha segregació escolar dins dels centres educatius, separant els alumnes per nivells.
  3. Finalment, l’Ayoub va destacar el paper del professorat i com aquest acostuma a tenir unes expectatives més baixes sobre els alumnes migrats, el que afavoreix l’Efecte Pigmalió (que els alumnes s’acabin creient el que els professors pensen d’ells). L’Isaac, la Fatima i la Cristina, van criticar el mateix concepte d’èxit educatiu, entenent que, en paraules de la Cristina, no deixa de tenir una connotació instrumental que entén l’educació com allò que et serveix per a treballar, mentre que no s’afavoreix l’estudiar per aprendre, perquè sents passió pel que fas.

La taula rodona va acabar amb un petit recull dels punts anteriors i dels elements que contribuirien a crear una “escola ideal” des del punt de vista de la interculturalitat. Els ponents van destacar elements com: una major presència de professionals racialitzats als centres educatius, la creació d’un espai de seguretat on el racisme no sigui tabú, aprenentatges no encapsulats en matèries, espais de diàleg i debat amb menys rigidesa horària i una escola que contraresti les desigualtats d’inici en lloc de reproduir-les.

Després de la taula rodona, vam comptar amb les intervencions de les persones assegudes a la fila 0, procedents d’institucions i entitats que treballen en l’àmbit de l’educació.

Comparteix aquest contingut