Inici / Noticia / Taula rodona | El racisme té memòria

Taula rodona | El racisme té memòria

En el marc del Dia contra el racisme, el 21 de març, unes 70 persones es van apropar al Museu Marítim de Barcelona per participar a la taula rodona 'El Racisme té memòria'.

La institucionalització històrica i progressiva de la jerarquització racial és herència de la història colonial. No obstant això, la narrativa d’aquests processos històrics, invisibilitzats en els relats oficials de les nostres escoles, institucions o produccions de coneixement contribueixen a un relat esbiaixat del que vam ser i la percepció del que som. En aquest exercici d’apropament i reparació amb relació a la memòria històrica, l’Espai Avinyó va organitzar, el passat 21 de març, la taula rodona ‘El racisme té memòria‘. I és que, per entendre el racisme avui, cal comprendre la seva construcció històrica.

L’acte el va presentar la Comissionada d’Immigració, Interculturalitat i Diversitat, Lola López: “Aquesta tarda viurem alguns moments incòmodes, no ens agradarà gaire que ens diguin racistes (…) però com a éssers humans podem decidir canviar-ho si som conscients del racisme”. Va explicar que com a societat tenim la necessitat de reconèixer que existeix el racisme i que cal donar importància a la memòria històrica.

A continuació va afegir que és necessari comprendre la colonialitat com a fet sustentat per una ideologia universalista i dualista que considera la cultura occidental moderna com a paradigma de perfecció i que ha legitimat les missions evangelitzadores, civilitzadores o desenvolupistes i que encara avui possibilita l’statu quo de les estructures sobre les quals còmodament s’assenta el racisme. La comissionada va tancar el seu discurs,  exposant la perspectiva intercultural del Programa BCN Interculturalitat: “Des de l’Ajuntament volem promoure un model d’interculturalitat que posi en qüestió les estructures que generen discriminació i manca de drets”, va concloure.

L’acte va estar conduit per l’antropòloga Rosa Lázaro1. Va iniciar el diàleg plantejant la següent idea: “quan expliquem que el racisme té memòria, implica pensar com el racisme estructura la nostra memòria i la forma d’entendre la història”. A continuació va parlar de com la industrialització de Catalunya va ser possible gràcies al capital extret del tràfic de persones, i com els diners heretats de moltes famílies catalanes han estat guanyats amb la sang de persones negres.

Mostafà Shaimi2 va encetar el diàleg utilitzant la genealogia del racisme per comprendre millor les seves dimensions. “L’acció sense la reflexió serveix de poc, l’acció política requereix enfangar-se en la vida que ens ha tocat viure”, va exposar. “La genealogia del racisme no és fer història per història, sinó que volem entendre el context”. I va continuar plantejant: “Per què la gent té una sèrie de concepcions de racisme? A la nostra societat hi ha gent que pensa que el racisme és una qüestió del passat”.

“També hi ha gent que pensa que el racisme és una qüestió de l’extrema dreta, o que cal ‘corregir’ en un marc democràtic. Però n’hi ha una altra; el racisme és una qüestió de classe, és una posició ‘fina’, ja que associa el racisme amb la pobresa”. Això fa que totes aquestes maneres de veure el racisme neguen que el racisme és estructural i un eix vertebrador de la nostra societat. Mostafà Shaimi va definir què és el racisme i va assegurar que la manera com responguem a la pregunta té conseqüències polítiques.

Per respondre a la pregunta ‘què és el racisme avui?’, Mostafà Shaimi va proposar als i les assistents fer un exercici del que ell autoanomena explicació diacrònica del racisme; descriure el que ha passat al llarg de la història i, tot seguit, va enumerar un seguit d’elements que marquen la nostra història moderna:

1) S.XIV i XV amb l’expulsió de les persones jueves i musulmanes de la Península, ell ho anomena “Racisme Religiós”.

2) S.XV – Colonització de les amèriques: debat sobre la humanitat de les persones indígenes americanes, aquí es donen dues respostes: proto racisme biològic (no eren humans ni tenien ànima) (vs) proto racisme cultural (amb ànima però s’han d’humanitzar).

3) S.XV – Puresa de sang: el control sobre els conversos que s’han convertit al cristianisme perquè no se’ls expulsi de la Península i com se’ls persegueix, se’ls esclavitza, se’ls expulsa i es crea una llei sobre la “puresa de sang” per a identificar-los.

4) Aniquilació de la població indígena americana.

5) Esclavatge i comerç de les persones esclavitzades de l’Àfrica. Identifica famílies concretes catalanes que tenen riquesa extreta del comerç amb persones esclaves.

6) S.XVIII – Legitimitat de la superioritat racial de la producció teòrica i intel·lectual europea i la colonialitat del saber.

7) El racisme biològic, els processos de descolonització i el nou colonialisme, així com les bases teòriques i legitimadores de l’holocaust. El cas jueu és el cas paradigmàtic que ens explica el racisme des de l’Edat Mitjana fins al S.XX.

Mostafà Shaimi va acabar parlant de l’Europa Fortalesa, del racisme per creença i del CIE de la Zona Franca. Va explicar el racisme actual basat en la negació de la diferència i la manca d’igualtat de drets.

Desprès de Mostafà Shaimi va arribar el torn de l’Anyely Marín, investigadora i docent militant, co-dinamitzadora de criticaldias, per parlar sobre la revisió històrica del concepte de raça. L’Anyely va iniciar el diàleg presentant com Europa ha tornat a fer evident i permanent el racisme, i de com la “migració” serveix com a eufemisme per a desplaçar les velles formes que construeixen el racisme.

A continuació, va desenvolupar la següent tesi: el que està al cor del racisme actual és una traducció en llenguatge postmodern del que constituïa el racisme al segle XVII, quan es modela un discurs científic sobre la categorització de les persones. “Hem de superar la forma d’abordar el racisme, ja que pretendre que el racisme se superi treballant conductes individuals o atacant la rumorologia fa que ens quedem a la superfície”, va afegir.

Tot seguit, va explicar el Código Negro espanyol del segle XVIII, una legislació destinada a posar límits als drets de la població negra. Està inspirat en la sistematització feta pel Codi Negre francès del segle XVII (1685). A continuació, l’Anyely va fer l’analogia entre el llenguatge de dominació i pedagogia i les bases actuals dels sistemes de control i del racisme. Feia por l’amenaça política que suposava la identificació entre “races” que poguessin qüestionar el poder colonial, va explicar la investigadora.

Va continuar amb la tesi que les lleis colonials, la regulació de la relació entre “races” i altres pràctiques i sancions del XVII per a crear identificació de l’igual i fer horrorós la identificació amb allò diferent, són les bases del “control racial” actual.

Finalment, l’Anyely va acabar parlant del racisme actual a Europa, de les arrels històriques d’aquest i de les moltes tecnologies de racialització que transcendeixen molts àmbits de la vida i que sovint són imperceptibles.

Desprès de cada una de les exposicions, es va donar pas a l’inici del debat. Rosa Lázaro va llençar la pregunta: amb quina definició ens quedem de racisme? Mostafà Sahimi va plantejar que hi ha una constant en les diferents formes d’entendre el racisme que és la idea que hi ha persones superiors i inferiors.

A continuació,  Rosa Lázaro va preguntar sobre els dispositius de racialització que tenen continuïtat entre el S.XVII i avui. L’Anyely va exposar que l’Estat Nació és per excel·lència el dispositiu de control. “L’obsessió amb l’Estat Nació és una obsessió racial”, va concloure.

1) Rosa Lázaro, antropòloga per formació doctoral. Amb experiència professional  relacionada amb l’acadèmia, és docent de la Universitat de Barcelona. Ha participat en diferents projectes d’investigació sobre feminismes, migració i mercat de treball. Col·laboradora de la Casa Iberoamericana de la Dona i de l’Institut Català d’Antropologia.

 2) Mostafà Shaimi,professor a la Universitat de Girona i graduat en filosofia (UdG). Màster de Recerca en Ciències Humanes i Postgrau de Mediació Intercultural (UdG). Coordinador del màster Diversitat religiosa: Pensament, Realitat, Gestió (UdG) i del curs Visibilitzant els racismes (UdG). Des del 2001 ha treballat en administracions públiques i entitats de l’àmbit social com: Fundació IRes (Institut de Reinserció Social) o GRAMC (Grup de recerca en minories culturals). Actualment és també col·laborador del diari ARA.  

3) Anyely  Marín Cisneros,investigadora i docent militant. Durant anys ha investigat els encreuaments entre polítiques del cos, tecnologia i racisme. Actualment treballa entorn de l’aprenentatge automàtic i nous espais de racialització en la intel·ligència artificial.

En aquest enllaç teniu el debat complet en àudio i vídeo.

#ElRacismeTéMemòria

Comparteix aquest contingut