Inici / Noticia / Visita l’exposició 'Guinea: el franquisme colonial'

Visita l’exposició 'Guinea: el franquisme colonial'

La mostra explica com el règim franquista va imposar a la colònia de Guinea Equatorial la ideologia nacional-catòlica. En aquest territori la dictadura franquista va veure agreujada una situació marcada pel racisme.

L’anomenada Guinea Espanyola, que va ser colònia d’Espanya del 1858 al 1968, va suposar, tal com explica l’exposició Guinea: el franquisme colonial, més que un colonialisme. L’acte inaugural de l’exposició, conduït pel seu comissari, Gustau Nerín (antropòleg i historiador especialitzat en l’estudi del colonialisme espanyol a l’Àfrica, membre del Centre d’Estudis Africans de Barcelona) es va dur a terme el passat dimarts 26 de novembre, a l’Espai Avinyó, amb l’objectiu d’abordar en profunditat aquest capítol desatès de la recent història colonial, també agreujat pels abusos inherents a la dictadura franquista en ple continent africà.

El seu comissari va començar la inauguració explicant que per les persones que treballaven la memòria del franquisme els hi costava ubicar-se en què Guinea també formava part de la memòria de les víctimes del franquisme. “Pels espanyols, la colonització de Guinea pot ser una anècdota, pot no sortir als llibres d’història, pels guineans no és el mateix. La seva existència va estar profundament marcada per la colonització espanyola i, evidentment, profundament marcada pel franquisme”, va afegir Gustau Nerín.

I és que als equatoguineans, com a tots els espanyols, se’ls va sotmetre a un règim d’excepció que els va encabir en un partit únic, se’ls va imposar una educació dogmàtica i se’ls va negar qualsevol tipus de representació democràtica. Però, per partida doble i fruit de la colonització, als equatoguineans, com a gairebé tots els africans, també se’ls va extirpar les manifestacions socials i culturals pròpies. Una exposició que, tal i com va explicar Gustau Nerín, mostra com els guineans han estat víctimes del franquisme i de l’oblit fins ara. “Quan pensem en les víctimes del franquisme, molt poques vegades pensem en els guineans”.

En paraules del seu comissari, “fer aquesta exposició no era fàcil, perquè treballar la memòria sobre Guinea, igual que treballar la memòria sobre qualsevol país colonitzat és especialment difícil perquè la majoria de les fonts que utilitzem segueixen en mans dels colonitzadors i reflecteixen la seva forma de veure el món. Qui feia fotografies a Guinea? La gran majoria de les fotografies les van fer els colonitzadors. Qui escrivia documents a Guinea? Bàsicament els qui escrivien documents era l’administració colonial”.

Per tal de fer front a aquesta situació, Nerín va haver de recórrer per una banda, a recollir els objectes artístics, ja que els artistes guineans han reflectit els aspectes més durs que durant la colonització no van quedar reflectits, com ara, imatges d’una pallissa o d’una execució. Per altra banda, durant el temps que Nerín va viure a Guinea va poder recollir els testimonis de gent que no havien pogut expressar el que havien viscut durant la colonització. Una petita mostra d’aquestes opinions es pot veure a l’exposició.

“L’herència del franquisme continua a Guinea. Vaig tenir dificultats a l’hora de muntar l’exposició, perquè la gent a Guinea encara té por de parlar de coses que van passar fa 50 anys perquè s’ha creat una cultura de la por que és l’hereva directa de la cultura de la por que va crear aquí el franquisme. Malgrat tot, va haver-hi gent que va voler parlar”, va concloure el comissari.

Més informació

Els diferents panells de l’exposició s’organitzen per blocs: el falangisme, l’educació, el nacional-catolicisme, l’ocupació i l’autoritarisme, la repressió, l’abús com a sistema, la lluita anticolonial, la política contra el colonialisme, la submissió i el canvi de rumb per les pressions descolonitzadores de l’ONU.

La mostra, que ha estat cedida per Memorial Democràtic, romandrà exposada al hall de l’Espai Avinyó – Llengua i Cultura (c. Avinyó, 52) fins el 31 de març.

Comparteix aquest contingut