Trobada de districtes: poble gitano i política pública des de la interculturalitat
El dijous 23 d’octubre es va dur a terme la trobada de tècniques i tècnics d’interculturalitat dels deu districtes de Barcelona, organitzada pel Departament d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós i pel Programa BCN Interculturalitat.
Durant la jornada es va aprofundir en l’estat actual de les polítiques adreçades al poble gitano, situant-les en el marc més ampli de la lluita contra la discriminació i la promoció dels drets. Es va destacar la importància d’un enfocament integral que combini memòria històrica, participació comunitària i transformació institucional per tal de superar les desigualtats estructurals i els estigmes arrelats.
La trobada, celebrada al Casal de Barri Transformadors, va reunir tècniques i tècnics d’interculturalitat dels districtes, serveis d’interculturalitat de diferents territoris, així com professionals de serveis municipals especialitzats. L’objectiu va ser reflexionar de manera compartida sobre els avenços assolits, les limitacions actuals i els reptes pendents en el desplegament de polítiques públiques amb i per al poble gitano.
El Departament d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós va donar la benvinguda i va contextualitzar la sessió, emmarcant-la en la necessitat de fer efectiu un model de ciutat que reconegui la diversitat cultural i garanteixi la igualtat real de drets.
En la ponència principal, María Jerusalén Amador va oferir una mirada històrica i actual sobre les desigualtats estructurals que afronta el poble gitano en àmbits com l’habitatge, l’educació, la salut i el mercat laboral. Va subratllar la invisibilització del col·lectiu i la manca de reconeixement de la seva identitat i tradicions, assenyalant la discriminació persistent i la segregació educativa que es concentra en determinats barris de la ciutat.
També va denunciar la baixa expectativa institucional envers l’alumnat gitano i la seva infrarepresentació en els estudis superiors, factors que condicionen l’accés a oportunitats laborals i vitals. Alhora, va posar en valor la resiliència i l’agència de la comunitat, reivindicant la necessitat de referents gitanos en tots els àmbits, i destacant el paper de les dones gitanes feministes i antiracistes que treballen des de la interseccionalitat per a la reparació comunitària i la transformació social.
La segona part de la trobada, conduïda per Tatiana Font, va centrar-se en l’aterratge operatiu de les polítiques públiques envers el poble gitano. Es van destacar els avenços assolits en matèria de participació institucional, mediació comunitària, suport educatiu i visibilització cultural. Tot i això, es va subratllar la manca d’una estratègia sostinguda en el temps, la prevalença de projectes puntuals i l’absència d’avaluació sistemàtica, factors que limiten l’impacte real de les actuacions. Així mateix, es va remarcar la necessitat de reforçar la participació vinculant de la comunitat gitana en la presa de decisions.
La sessió va concloure amb l’accent posat en el repte de consolidar una política més estructural, coordinada i orientada a la garantia efectiva de drets i oportunitats. En el tram final, els equips territorials van compartir experiències, destacant actuacions comunitàries, projectes socioeducatius i iniciatives de visibilització cultural que apunten cap a models de treball sostinguts. Aquest espai va posar en valor la proximitat dels districtes i la necessitat de teixir aliances amb el teixit associatiu gitano.
