Drets de Ciutadania i Diversitat 
Les Jornades van tenir lloc els dies 2 i 3 de març de 2017 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).
A continuació trobaràs tota la informació sobre les Jornades.
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va inaugurar les jornades posant sobre la taula algunes de les principals qüestions que planteja el problema del discurs d’odi a les xarxes socials, incidint principalment en la problemàtica qüestió de la regulació, “limitant el menys possible la llibertat d’expressió”.
El Tinent d’Alcalde de Drets de la Ciutadania, Jaume Asens, va reflexionar sobre el caràcter ambivalent de les xarxes socials. D’una banda, les xarxes tenen un enorme potencial democratitzador, però de l’altra, suposen riscos com l’auge de discursos d’odi que, va subratllar, estan tenint conseqüències greus en la societat.
Els mitjans legals són un instrument per combatre el discurs d’odi a les xarxes socials. Tanmateix, la restricció del discurs d’odi també podria posar en perill la llibertat d’expressió. Així mateix, d’acord amb el marc europeu dels drets humans, la llibertat d’expressió no és un dret humà absolut i sovint entra en conflicte amb la dignitat humana i el dret a la no-discriminació. A les jornades es va aprofundir en aquest debat i es van explorar els límits de la llibertat d’expressió com a punt de partida necessari per establir una estratègia responsable de lluita contra el discurs d’odi a les xarxes socials.
La intervenció de Laurie Penny es va centrar en la qüestió de l’assetjament i del discurs d’odi a internet des del punt de vista del seu impacte en les víctimes i de la necessitat de generar noves normes socials que civilitzin la xarxa. Per a ella, internet es configura com un nou espai filosòfic sense regles, en el que és necessari definir què significa la llibertat d’expressió i actualitzar les normes existents, ja que aquestes no estan adaptades a l’era digital.
L’anonimat, la immediatesa, la immesurabilitat i la transnacionalitat de les xarxes socials plantegen desafiaments importants per a la lluita legal contra el discurs d’odi i la protecció de les víctimes: problemes d’identificació, de requeriment de dades, conflictes de jurisdicció, etcètera. A les jornades es van explorar aquests desafiaments tant des de la perspectiva judicial i policial com des de la de les víctimes del discurs d’odi.
La limitació del discurs d’odi també representa un repte per a les plataformes de xarxes socials. El gran volum de missatges que gestionen i l’equilibri delicat entre el compromís amb la llibertat d’expressió i la restricció de contingut abusiu fan que la lluita contra aquest problema sigui difícil per a les plataformes de xarxes socials. Però la moderació insuficient a les xarxes té conseqüències per a les víctimes. A les jornades es van explorar les dificultats que tenen les plataformes, així com l’impacte que té la falta de moderació sobre les víctimes.
En l’actualitat, les ciutats són un espai important per a la transformació política i social, així com un lloc privilegiat per a la convivència entre diferents col·lectius. El fet que les ciutats constitueixin llocs clau de l’acció ciutadana i la innovació social les converteix en espais idonis on combatre els prejudicis que són subjacents al discurs d’odi en línia. A les jornades es va explorar el potencial de les ciutats per lluitar contra el discurs d’odi a les xarxes socials, així com els reptes a què s’enfronten, i es van identificar estratègies que poden ser implementades en l’àmbit local.
Si els joves són els natius digitals i estan sempre al dia de la darrera novetat, què pot aportar l’equip educatiu (en sentit ampli) si a priori té menys competències, habilitats i coneixements que els estudiants? Quina mena de posicionaments, estratègies i eines pot utilitzar per fomentar la no-discriminació, especialment a les xarxes socials? Com pot identificar els principals àmbits on desenvolupar les seves intervencions? De quina manera pot donar suport a la feina dels altres, incloent-hi la comunitat educativa europea, que ja ha recorregut aquest camí? Com es pot perdre la por de l’abisme digital? Com es pot treballar i reflexionar sense tenir espais educatius adaptats?
L’experiència del projecte I:CUD Internet: creatively unveiling discrimination demostra que la cooperació internacional i la feina entre iguals obre camins eficients en la feina educativa. Al taller es van mostrar casos pràctics de com abordar les alfabetitzacions digitals, es van proporcionar materials aptes per a l’ús (un lot educatiu contra la discriminació en línia) i es van il·lustrar aquestes hipòtesis amb exercicis pràctics encaminats a l’acció.
L’objectiu d’aquest taller va ser desenvolupar idees per generar, organitzar i coordinar xarxes d’activistes que puguin fer front a l’assetjament per motius de discriminació a les xarxes socials, buscant l’empoderament i la creació de llaços de solidaritat transversal entre els diversos col·lectius atacats.
La islamofòbia és una estructura de poder i una forma de violència que troba, a les xarxes socials, un amplificador que premia els discursos més simplistes, binaris i confrontacionals en detriment de reflexions més situades i menys categòriques. Si la casa del patró no es destrueix amb les eines del patró, com es pot fer front a la islamofòbia a les xarxes sense replicar els seus mètodes, sense fer servir la facilitat de les simplificacions i el binarisme? Com es pot fer tenint en compte el lloc de l’enunciació, tant si som persones musulmanes com si no ho som, i com aquest lloc modifica les possibilitats de discurs? De quina manera es pot generar una narrativa que no sigui simplement reactiva als grans discursos islamofòbics? I, també, com es pot fer front als atacs en línia? Com es pot protegir i com ens podem protegir? Com es pot fer de la resistència a la xarxa també una experiència col·lectiva?
En el marc de les estratègies de sensibilització, a les xarxes socials, sobre estereotips i rumors que alimenten la discriminació i el menyspreu envers certs col·lectius, aquest taller va estar dirigit a la proposta i consideració de noves estratègies perquè els missatges arribin als cercles dels no convençuts.
Àrea de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència Avís legal
