CALM: treballant perquè les persones refugiades se sentin com a casa

Comme À La Maison és una iniciativa francesa que connecta persones refugiades que necessiten un lloc per viure amb persones de la societat civil que volen acollir-les a casa seva.

CALM, acrònim de “Com a Casa” en francès, és un programa que connecta les persones refugiades a la recerca d’un lloc temporal on quedar-se, amb persones particulars que disposen d’una habitació per poder-les acollir. La iniciativa proposa una immersió de 3 a 12 mesos en cases particulars, donant espai i oportunitat a les persones refugiades per implicar-se plenament en el seu propi procés d’inserció, encara que també dóna l’opció de convivències esporàdiques, com caps de setmana; l’objectiu: generar una trobada intercultural i un enriquiment mutu a través de la cohabitació.

El programa va obrir les seves portes a l’octubre de 2015, impulsat pel moviment ciutadà Singa, que des de 2012 posa en contacte persones refugiades amb persones de la societat d’acollida, organitzant diferents trobades que giren al voltant de projectes i interessos comuns, com l’aprenentatge d’un idioma o l’orientació laboral. Fruit d’aquest treball, Singa llança aquesta iniciativa per contrarestar una dinàmica que s’havia observat en els centres d’allotjament d’urgència fins al moment: les persones refugiades només es relacionaven amb tres persones, la responsable d’orientació laboral, la representant de l’administració pública encarregada d’atorgar els ajuts i la que representava al món associatiu.

Un procés d’enriquiment mutu

Aquest programa té un doble objectiu: d’una banda, es pretén buscar alternatives a la saturació dels centres d’allotjament d’urgència -segons expliquen els líders de Singa en un article publicat el 2015, en el moment de la creació de CALM, França tenia registrades 14.500 persones refugiades, i només 1.000 places temporals en centres d’acollida. D’altra banda, per damunt de tot es procura connectar les persones refugiades amb la societat civil, buscant potenciar una acollida molt més personalitzada i que els permeti ser un trampolí per afavorir la seva autonomia i perquè puguin emprendre el seu camí, acompanyades, però de forma independent.

Aquest programa, per tant, reivindica l’enriquiment que la diversitat cultural suposa per a la societat francesa i evidencia que la interacció afavoreix totes les persones, no només les persones refugiades.

Històries compartides

Al web de la iniciativa es comparteixen moltes experiències, com la d’Audrey, Emma i Lionel, que van passar dos caps de setmana junts al febrer amb Khamiss, en els quals van compartir esport, menjars, caminades, jocs de cartes i classes improvisades de francès amb Emma, de 6 anys, que va resultar ser la millor professora.

Altres experiències han acabat recollides en llibres, com Mohammad, ma mère et moi, escrit per Benoit Cohen. Aquest llibre explica l’experiència compartida entre Marie-France Cohen, el seu fill Benoit i Mohammad, un jove afganès refugiat; la història, relatada pel propi Benoit, qui actualment viu expatriat a Estats Units amb la seva família, relata els moments compartits entre els tres, i, alhora, reflecteix la diferència entre dues experiències de persones que viuen fora dels seus països: la de Benoit als Estats Units i la de Mohammad a França, que resulten ser completament oposades.

És habitual que els bons resultats d’aquests processos d’acollida generin noves experiències. Aquest és el cas d’Anne-C i la seva família, que després d’acollir una persona refugiada el 2016, ara han tornat a repetir experiència, donant la benvinguda a la seva llar a Mohammad, estudiant afganès de Ciències Polítiques, camb qui comparteixen la passió per inventar receptes noves, sempre molt abundants en all.