Contra “l’immigracionalisme”: el sensacionalisme antiimmigració als mitjans de comunicació

La Xarxa Acull lluita per sensibilitzar la població i els periodistes davant els estereotips, discriminació i odi que provoquen els continguts sensacionalistes sobre immigració

Les paraules immigració i sensacionalisme per separat tenen un significat clar per a tothom, però des 2014, la Xarxa Acull va decidir unir-les en una única paraula: “immigracionalisme”. Aquest neologisme es refereix tant al sensacionalisme existent a les noticies sobre immigració, com a la manipulació informativa que s’exerceix sobre la immigració, tendent a produir por, odi o confusió.  

La idea del projecte sorgeix el 2013, quan Xarxa Acull va començar a constatar que la imatge que es creava a través dels mitjans de comunicació sobre la immigració no coincidia amb la realitat que l’organització coneixia de primera mà, a través del treball diari amb les persones migrants. En conseqüència, el 2014 es va decidir llançar aquesta campanya, amb l’objectiu d’evidenciar les males pràctiques periodístiques a les notícies sobre immigració que es donen als mitjans de comunicació, independentment de si aquestes són intencionades o inconscients.

Evolució de la cobertura als mitjans

Des de 2014, la Xarxa Acull ha evidenciat alguns canvis positius en la cobertura relacionada amb la immigració, que ha plasmat en el seu informe #Inmigracionalismo 2017; per exemple, pel que fa a l’ús del llenguatge, s’ha aconseguit reduir molt la utilització d’expressions com “immigrant il·legal”, que segons assegura l’organització, ja són molt difícils de trobar als mitjans de comunicació generalistes.

En canvi, altres característiques de la cobertura vinculada a aquesta temàtica, com és l’ús preponderant de fonts governamentals i de les forces de seguretat, en detriment de fonts vinculades a les persones migrants o les organitzacions que treballen directament amb elles, segueixen sent la norma.

Arran de la crisis de refugiats, es va evidenciar també una evolució del tipus de tractament que es donava a les notícies sobre aquest tema; segons expliquen des de Xarxa Acull, inicialment els mitjans de comunicació van manifestar una empatia i preocupació per la situació de vulnerabilitat i de drets humans cap al col·lectiu de persones sol·licitants d’asil o refugiades, que contrastava fortament amb l’enfocament negatiu que es donava a les notícies sobre les persones migrants en general. No obstant això, amb el pas dels anys, aquesta empatia amb les persones refugiades no només ha desaparegut de manera majoritària, sinó que, a més, sovint els mitjans de comunicació confonen els conceptes de persones migrants i refugiades.

Empatia a ciutadania i periodistes

Un dels reptes principals de la campanya és aconseguir generar empatia cap a les persones migrants, tant de la ciutadania com del col·lectiu de periodistes i mitjans, actors clau en la imatge que es transmet de la immigració. Una de les estratègies de sensibilització és la difusió de diversos vídeos en què es mostren exemples d’immigracionalisme als mitjans, com el fet d’esmentar la nacionalitat o el color de pell en notícies on no aporta cap valor informatiu, o l’ús indegut de les imatges, i també les conseqüències de l’ús del sensacionalisme a l’informar sobre immigració.

A més de sensibilitzar, també s’ofereixen una sèrie d’eines i s’apel·la a la ciutadania, en general, i als periodistes, en particular, a actuar i denunciar a través de les xarxes socials els continguts immigracionalistes que trobin als mitjans de comunicació, i a pressionar els seus autors per modificar-los.

Un altre factor clau és el treball directe amb periodistes i altres persones del món de la comunicació, per intentar implicar-les en la generació d’estratègies de lluita contra l’immigracionalisme; amb aquest objectiu Xarxa Acull ha arribat a un acord amb quatre universitats estatals per treballar, de cara a l’any que ve, amb el col·lectiu d’estudiants de periodisme, mitjançant la realització de xerrades formatives i de grups focals, en què participen tant estudiants com docents, i que serviran d’input per a la publicació d’un Manual de Bones Pràctiques destinat a periodistes a finals de 2018. Un altre repte de cara al futur és aconseguir la inclusió al currículum universitari del periodisme amb enfocament de drets humans.