BCNvsODI | Ajuntament de Barcelona
Drets de Ciutadania i Diversitat

Andrew Anderson

20/12/2019 - 11:03 h

Entrevistes. "És imprescindible continuar treballant, també des d’allò pràctic, per assegurar que els drets humans se segueixin exercint i gaudint"

Andrew Anderson és Director Executiu de l’ONG Front Line Defenders des 2016, una ONG de defensa dels drets humans. Anteriorment, va ser durant tretze anys director adjunt de la mateixa organització. A més, ha treballat a la Secretaria Internacional d’Amnistia Internacional, on va ser director del Programa de Resposta a Crisi i, més tard, director del Programa d’Àfrica. Andrew representa actualment Front Line Defenders a la Junta del Mecanisme de Defensors de Drets Humans de la UE ProtectDefenders.eu.

 

Com neix Front Line Defenders?

Front Line Defenders va néixer el 2001 amb l’objectiu específic de protegir les persones defensores de drets humans que es trobaven en risc; persones que treballen, sempre des de la no-violència, per tots o qualsevol dels drets consagrats en la Declaració Universal de Drets Humans.

 

Quina és la seva principal tasca?

La nostra organització té com a mandat donar suport ràpid i pràctic a les persones defensores de drets humans mitjançant: la proporció de subvencions d’emergència que puguin cobrir els honoraris legals, despeses mèdiques, inversió en seguretat a la llar o en el seu lloc de treball, protecció digital o reubicació d’emergència; qualsevol cosa que puguin necessitar. El 2018, vam atorgar més de 500 subvencions per un total d’1,3 milions d’euros, a gairebé 400 persones de més de 100 organitzacions, en 85 països.

A més, brindem capacitació i assessoria individual en l’anàlisi de riscos i protecció integral, abordant les necessitats de protecció física, digital i psicològica de les persones defensores. El 2018, gairebé 700 persones i 180 organitzacions de drets humans van rebre aquest suport.

D’altra banda, també ens comprometem a defensar els casos dels i les defensores de drets humans en risc davant els governs pertinents, i presentem aquests casos al Relator Especial de l’ONU sobre Drets Humans, així com a la Unió Europea i/o d’altres actors internacionals.

Finalment, tenim un programa per donar suport a la visibilitat i el reconeixement d’aquelles persones defensores per a qui aquesta visibilitat contribueix a la seva seguretat, a través d’un premi anual, tallers de visibilitat i protecció, campanyes i publicacions.

 

En la defensa de quins drets humans se centren els defensors i defensores de drets humans als quals doneu suport i protecció?

Les persones defensores a qui brindem suport treballen en la defensa d’una àmplia gamma de temes i drets, entre els quals: la llibertat d’expressió i d’associació, els drets d’accés a la terra i dels pobles indígenes, els drets de les dones i dels col·lectius LGBTI+, l’anticorrupció, el suport a les persones més vulnerables i marginals, etc. Poden ser líders o lidereses comunitàries, activistes feministes, persones periodistes, advocades, sindicalistes, ambientalistes o qualsevol que busqui treballar pacíficament per la defensa dels drets d’altres.

 

Des del teu punt de vista, quina és la situació actual de les persones defensores? A quins riscos concrets s’enfronten?

L’any 2018 va marcar el 20è aniversari de la Declaració de les Nacions Unides sobre els Defensors dels Drets Humans, una fita important en el reconeixement de la legitimitat de les persones i grups que treballen, de manera no violenta, per defensar els drets de les seves comunitats. Les persones defensores han lluitat durant molt de temps per aconseguir societats més inclusives, equitatives i sostenibles; han aconseguit un progrés significatiu, avui latent, fins i tot en les agendes internacionals. No obstant això, molts dels èxits aconseguits pels moviments i organitzacions defensores dels drets humans de les últimes dues dècades estan avui en risc, atesa la tendència global existent cap a governs i líders que implementen polítiques populistes, basades en el nacionalisme excloent i les polítiques neoliberals i/o proteccionistes.

Les eleccions que van tenir lloc durant el transcurs de l’any passat van donar visibilitat i veu a moviments polítics i socials que plantegen visions xenòfobes, racistes i misògines per al futur de les seves societats, o que es serveixen de discursos que ja havíem enterrat en el passat per prendre mesures enèrgiques contra les persones defensores. De fet, moltes de les persones defensores han estat en els últims anys silenciades sistemàticament per aquests governs.

Aquests líders polítics fins i tot han començat a qüestionar l’arquitectura de les institucions que defensen els drets humans a les seves regions. Exemple d’això va ser, al juny de 2018, la retirada dels Estats Units del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides (CDH de NNUU). Al setembre d’aquell mateix any, el president de Guatemala, Jimmy Morales, va negar el reingrés del comissionat Iván Velásquez al país, i poc després va expulsar d’aquest la Comissió Internacional contra la Impunitat (CICIG) de les NNUU que Velásquez representava, i que investigava al president per presumpta corrupció.

Anteriorment, al març de 2018, el govern de Filipines incloïa Victòria Tauli Corpuz, Relatora Especial de les NNUU sobre els Drets dels Pobles Indígenes, en una suposada “llista nacional de terroristes”, com a resposta al fet que aquesta denunciés la repressió que les agricultores, els pobles indígenes i les persones defensores estaven patint al país asiàtic.

Les represàlies per col·laborar amb els mecanismes de Nacions Unides no van acabar aquí. Un altre exemple va tenir lloc un mes després, la crida en directe d’un presentador de televisió egipci, aliat amb el president Al-Sisi, a assassinar el Director de l’Institut del Caire d’Estudi dels Drets Humans, Bahey el-Din Hassan, després que aquest enviés un memoràndum, juntament amb set altres organitzacions egípcies de defensa dels drets humans, al Secretari General de les Nacions Unides sobre les violacions de drets que s’estaven succeint en el país, en el marc de les eleccions presidencials.

Totes aquestes amenaces a la infraestructura global de defensa dels drets humans van anar acompanyades, a més, per campanyes domèstiques contra les persones defensores per part d’actors estatals i no estatals, sobretot a través d’Internet. De fet, hi ha un evidenciat vincle entre els atacs difamatoris en línia, moltes vegades orquestrats per mitjans progovernamentals, i l’escalada de la violència física contra les persones individuals i les seves famílies, objectiu d’aquestes campanyes difamatòries. Això es deu al fet que tenen un impacte addicional sobre les persones defensores, especialment els i les que defensen els drets LGBTI+, ja que limiten cruelment la seva capacitat de viure i treballar de forma segura en les seves comunitats o de mantenir relacions amb les seves famílies en pau.

Per posar un altre exemple, a l’abril de l’any passat, a Tanzània, algunes persones defensores que treballaven pels drets LGBTI+ van ser objecte d’intimidació i atacs a les seves llars i llocs de treball, després del comunicat de Paul Makonda, comissionat regional de Dar es Salaam, en el qual anunciava la creació d’un equip policial per identificar i detenir persones homosexuals, per condemnar-les després a una pena de presó de fins a 30 anys.

Cal tenir en compte que, atès que les persones defensores treballen per exposar la corrupció, documentar i denunciar la injustícia i investigar les conductes poc ètiques de les multinacionals, tant els Estats com les multinacionals al·ludides responen amb molta cruesa. El resultat és que, tal com avançava abans, aquests actors sovint responen amb campanyes continuades de difamació, presentant les persones defensores com individus “contraris al desenvolupament”, “traïdors de l’Estat”, “terroristes” i “criminals”.

 

Quins són els principals actors responsables d’aquesta persecució de les persones defensores de drets humans?

En la meva opinió i en base a la meva experiència: els populistes autoritaris, els líders polítics, les organitzacions corruptes dedicades a la seguretat, els actors econòmics poderosos, líders socials conservadors.

Però, majorment, els Estats; o al menys aquests solen ser els actors més denunciats. És una cosa que podem veure, per exemple, en la freqüència amb què les persones defensores són criminalitzades per la seva lluita pacífica: el 2018 la criminalització va ser, de lluny, la violació més reportada (el 63%) entre els casos que vam acollir a Front Line Defenders. La por que les autoritats tenen a les mobilitzacions organitzades per les persones defensores es reflecteix en les dades, que assenyalen que els principals càrrecs enfrontats per les persones defensores estan relacionats amb l’alteració de l’ordre públic o l’organització de reunions o assemblees no autoritzades.

La tendència és presentar les persones defensores com una amenaça fonamental a la seguretat dels països; per la qual cosa aquestes persones acaben enfrontant-se a càrrecs de terrorisme en contra de l’Estat. Càrrecs que tendeixen a comportar càstigs extremadament durs, com es va veure recentment en el cas del defensor de Burundi, Germain Rukuki, qui a l’abril de 2019 va rebre una sentència de presó de 32 anys pel seu treball promovent l’estat de dret i l’abolició de la pena de mort.

 

Per què creus que avui dia organitzacions com la vostra o com l’Escola de Defensores de Drets Humans que posarà en marxa l’Ajuntament de Barcelona són necessàries?

Perquè actualment, tant les persones defensores com, de fet, els propis drets humans, estan més en risc que mai. És imprescindible continuar treballant, també des d’allò pràctic, per assegurar que els drets humans es segueixin exercint i gaudint. L’Escola de Defensores i altres iniciatives similars són realment necessàries, perquè suposen una eina de recuperació per a aquelles persones que estan en major risc, com a resultat del valent treball que realitzen en primera línia.

 

En un dels vostres recents informes expliqueu que en països com els Estats Units s’està donant una criminalització de les persones defensores que ajuden les persones migrants. Quin tipus de violacions es reporten?

El darrer informe conjunt que hem llançat juntament amb altres organitzacions internacionals de drets humans, ha revelat que les persones que tracten de defensar els drets de les persones i famílies migrants al llarg de les rutes migratòries entre Hondures i els Estats Units s’enfronten a greus amenaces per part d’actors estatals i no estatals. És més, a l’estudi que t’avançava, trobem relats en primera persona sobre els atacs perpetrats per agents de la Duana i la Protecció Fronterera dels Estats Units, la policia federal mexicana, els grups de milícies no estatals i l’exèrcit mexicà. Es van entrevistar més de 30 defensors en 10 ciutats a banda i banda de la frontera entre Mèxic i els Estats Units, i al llarg de les rutes migratòries entre Mèxic, Hondures, Guatemala i El Salvador; i es van documentar dotzenes de casos d’assalt, arrest, deportació, detenció, interrogatori, intimidació, control digital i fustigació, infligits contra activistes, periodistes, treballadores humanitàries i advocades que realitzen treballs legítims i pacífics per promoure els drets humans.

 

Creus que els actors que defensen aquestes retòriques antimigració utilitzen discursos que inciten a l’odi? A través de quins canals es difonen aquests discursos?

Sí, la retòrica antimigració promoguda per líders populistes és un discurs d’odi, perquè, entre d’altres coses, incita a la violència. I el que és pitjor: aquests discursos estan incrustats en els principals mitjans de comunicació i es propaguen viralment a través de les xarxes socials.

 

Quins impactes observeu que tenen aquests discursos d’odi sobre els i les defensores de drets humans?

És important assenyalar que l’estigmatització per difamació i les campanyes de desinformació estan cada vegada més coordinades, i actuen socialment com una mena de porta d’entrada a la violació dels drets humans. De fet, la gran majoria de les persones defensores són criminalitzades o atacades a través de campanyes bastant sofisticades, moltes vegades recolzades per governs, com ja avançava abans.

 

Quines estratègies o eines utilitzeu des Front Line Defenders per contrarestar la propagació d’aquests discursos contra les i els defensores de drets humans?

Front Line Defenders està explorant noves formes per canviar les narratives que posen en risc les persones defensores i limiten el seu accés a els espais de presa de decisions, als recursos i més oportunitats d’èxit i impacte. Per a això, estem buscant desplegar estratègies orientades a reconstruir les que es tenen sobre aquests i aquestes. De fet, creiem que la visibilitat i el reconeixement han d’utilitzar-se estratègicament, per augmentar la protecció de les persones defensores a l’hora de respondre a amenaces com la difamació, l’estigmatització o la violència en línia; així com canviar proactivament les condicions i l’entorn advers en el que aquestes persones defensores estan operant. És essencialment un projecte orientat a què les xarxes de suport i la comunitat de drets humans s’activin en la defensa de les persones defensores, les seves comunitats i les seves organitzacions.

 

Coneixes altres iniciatives, a més de la vostra, que estiguin treballant per frenar les violacions de drets humans que pateixen aquestes defensores? T’agradaria destacar-ne alguna?

Sí. Les coalicions de les que formem part, així com altres projectes similars. Entre els consorcis d’ONGs internacionals i regionals que estan implementant el Mecanisme de la UE per a persones defensores de drets humans, vull esmentar el Protect defenders.eu. Després, també destacaria la Coalició Internacional de Defensores de Drets Humans de les Dones, la Xarxa Internacional pels Drets Econòmics i Socials i l’International Human Rights Funders Group.

 

Realitzada per Almudena Díaz Pagès el 17 de desembre de 2019

Comparteix aquesta pàgina