BCNvsODI | Ajuntament de Barcelona
Drets de Ciutadania i Diversitat

Deu preguntes per combatre la xenofòbia als Mitjans de Comunicació

13/11/2018 - 12:27 h

Actualitat. CEAR País Valencià i la Unió de Periodistes Valencians publiquen un manual amb deu preguntes dirigides a professionals de la comunicació, que busquen generar una reflexió en el sector i contribuir a un periodisme que...

CEAR País Valencià i la Unió de Periodistes Valencians publiquen un manual amb deu preguntes dirigides a professionals de la comunicació, que busquen generar una reflexió en el sector i contribuir a un periodisme que contribueixi a la convivència.

Actualment hi ha 30.000 webs i adreces de xarxes socials que proclamen el rebuig racial i/o cultural a tot el món, segons l’informe Racisme a Internet: webs, xarxes socials i creixement internacional, de la Universitat Internacional de València (UIV). Davant d’aquest escenari de creixement de la xenofòbia, i d’auge a Europa i d’altres parts del món de grups i partits d’extrema dreta amb un discurs marcadament racista i d’atac directe a la immigració, des de CEAR País Valencià i la Unió de Periodistes Valencians es van preguntar, com poden contribuir els mitjans de comunicació a la configuració d’un món lliure de xenofòbia?

D’aquest qüestionament fonamental sorgeix el manual “Deu propostes contra el discurs xenòfob als mitjans de comunicació”, que planteja deu preguntes als periodistes –i de forma indirecta també als mitjans de comunicació per als quals treballen– que pretenen generar una reflexió entre els professionals de la comunicació, i ajudar-los a determinar si l’enfocament, el contingut i les imatges que acompanyen la notícia estan lliures de xenofòbia. Aquestes són algunes d’elles:

Es poden humanitzar les xifres? “Més de 2.200 migrants han mort a la Mediterrània el 2017”. Encara que és important donar xifres per entendre la magnitud del fenomen, també ho és parlar de per què han mort, quins són els motius pels quals una persona prefereix jugar-se la vida al mar i de les responsabilitats polítiques d’aquestes morts.

Estic consultant les fonts adequades? “Segons la Delegació del Govern…”. Aquesta pregunta recorda a les i els periodistes la importància de la diversitat de fonts per contrastar la informació, i també insta a fugir de la tendència generalitzada a incloure fonts institucionals i a excloure les persones implicades en primera persona, que són subjectes actius informants, i persones receptores i lectores d’informació. 

Estic generant estereotips? Quan s’emfatitza l’origen d’una persona o col·lectiu sense que aporti res a nivell informatiu, o bé quan es generalitza l’acció d’un individu a tot “el seu col·lectiu”, o quan es vincula la immigració amb la delinqüència, s’està contribuint a la reproducció d’estereotips que contribueixen al discurs xenòfob. 

És aquesta la imatge correcta? Les fotografies o vídeos que acompanyen la informació també poden ser font de creació d’estereotips; normalment predominen aquelles en què les persones estan en situació de vulnerabilitat, i que potencien la seva deshumanització, com succeeix, per exemple, amb el predomini d’imatges on es veuen grans masses de gent. Els mitjans han de treballar per reflectir la pluralitat de cultures i orígens en totes les notícies, per evitar que una cultura o un col·lectiu s’associï per costum a informacions negatives. 

Terminologia: ¿salt o assalt? Les paraules importen. Conceptes com “tsunami”, “onada”, “allau”, “il·legal” o “irregular” estan llançant un missatge d’alarma i de criminalitat cap a la immigració que perjudica la convivència social. 

Què faig amb les declaracions xenòfobes de polítics o líders d’opinió? Un informe elaborat per la Xarxa Europea Contra el Racisme (ENAR) destaca que “els discursos discriminatoris i estigmatitzants dels líders europeus, reproduïts pels mitjans de comunicació, ajuden a justificar polítiques migratòries que sovint vulneren els drets de les persones migrants, a més d’encoratjar actes violents contra ells”. Per això, si es reprodueix aquest discurs, és crucial fer-ho críticament, denunciant totes les declaracions que promoguin l’odi, i aportant dades i xifres que les desmenteixin. 

Tenim responsabilitat en els comentaris de les xarxes socials? Sovint, els murs de les xarxes socials i els fòrums de comentaris de molts mitjans digitals es converteixen en “murs de la vergonya”, en els quals es permeten comentaris intolerants i racistes sense cap tipus de filtre. Segons el manual, els mitjans de comunicació han de responsabilitzar-se de moderar les opinions de les persones a les seves xarxes socials, per evitar convertir-se de manera involuntària en plataformes de difusió de discurs d’odi. 

Puc combatre el discurs xenòfob? Segons CEAR País Valencià i la Unió de Periodistes Valencians, els mitjans de comunicació sí que poden combatre la xenofòbia, mitjançant un periodisme militant i compromès que assumeixi la seva responsabilitat com a agent social facilitador de la convivència.

Comparteix aquesta pàgina