BCNvsODI | Ajuntament de Barcelona
Drets de Ciutadania i Diversitat

Jillian Johnson

19/11/2018 - 11:24 h

Entrevistes. “Enfortir els llaços intracomunitaris és una de les millors eines per lluitar contra els discursos d'odi”

“Enfortir els llaços intracomunitaris és una de les millors eines per lluitar contra els discursos d'odi”

Jillian Johnson és alcaldessa pro tempore de la ciutat de Durham, Estats Units; organitzadora comunitària i activista. Actualment forma part de l’equip de coordinació Durham for All, una entitat que treballa per construir un moviment polític multiracial i interclassista a Durham. També és dissenyadora de jocs de taula i està treballant en un joc cooperatiu que imagina el desenvolupament d’una societat futura i comunitària, després de 100 anys de canvi climàtic.

En els propers dies, Jillian Johson participarà a la 18a Conferència de l’Observatori Internacional de la Democràcia Participativa (OIDP), un esdeveniment mundial de referència sobre democràcia participativa, organitzat aquest any per l’Ajuntament de Barcelona i que tindrà lloc a la Ciutat del Teatre de Barcelona els dies 25, 26 i 27 de novembre.

Enguany, la Conferència OIDP presta especial atenció a la construcció d'”ecosistemes de democràcia inclusiva”. Atès que el discurs d’odi pot funcionar, precisament, com a mecanisme d’exclusió de certs grups socials, què creus tu, com a autoritat municipal, que poden fer les ciutats per prevenir la difusió d’aquest tipus de discurs?

Als Estats Units és molt complicat actuar contra el discurs d’odi, ja que tenim una legislació molt protectora envers la llibertat d’expressió; especialment des de l’arribada de l’Administració de Trump. De fet, podria dir-se que als Estats Units el discurs d’odi està protegit constitucionalment.

En aquest context, com a entitats municipals no tenim les competències legals necessàries per regular o limitar aquests discursos. No obstant això, el que sí tenim és la capacitat de respondre de manera assertiva als discursos i les accions concretes que inciten a l’odi. I això hem fet: oposar-nos a aquests discursos i condemnar qualsevol tipus de discriminació. També ens hem posicionat a favor de la inclusió i la tolerància, publicant resolucions i missatges d’esperança a favor de les persones immigrants, refugiades i, en general, de les comunitats més vulnerables i víctimes d’aquests discursos.

 

A la teva campanya per regidora, has defensat en moltes ocasions que la justícia racial, econòmica i mediambiental és necessària per a una ciutat inclusiva. Podries dir-nos què signifiquen per a tu aquests conceptes?

Ara per ara, tal com ho demostren estudis en tots els àmbits, és innegable als Estats Units que la raça determina l’estatus socioeconòmic d’una persona. Si visquéssim en una societat equitativa, la raça d’una persona no suposaria que tingués uns ingressos més alts o més baixos. Però no és així: una persona negra als Estats Units té moltes més possibilitats de néixer i morir pobre que una blanca, només per la seva raça.

Per tant, el nostre sistema no és equitatiu. Succeeix el mateix amb el medi ambient. Per exemple, aquí a Carolina del Nord, les externalitats negatives generades per les grans instal·lacions de cria intensiva d’animals –com la contaminació de l’aire i de l’aigua, entre d’altres–, les pateixen majoritàriament les persones que viuen a les àrees més afectades; aquestes zones són en general les més pobres, i al seu torn, les més poblades per persones afroamericanes.

Per aquest motiu, qualsevol pressupost o projecte municipal que desenvolupem amb la intenció de promoure l’economia o la protecció mediambiental ha d’incloure un clar enfocament d’equitat. El nostre objectiu és assegurar que les nostres accions no afectin negativament l’equitat social de la ciutat.

 

Com a alcaldessa pro tempore, sovint presentes Durham com una comunitat que valora la diversitat i la inclusió, i que s’oposa a qualsevol tipus de discriminació. Podries donar-nos alguns exemples de com una ciutat pot promoure i vetllar per la inclusió de tots els membres de la seva comunitat?

Des de l’Ajuntament de Durham el que hem procurat des del principi és fer-nos visibles i partícips dels diferents esdeveniments lúdic-festius organitzats per les minories de la nostra comunitat: hem participat en les desfilades organitzades per la comunitat llatina i la comunitat LGTBI; hem donat suport i promogut la creació d’esdeveniments a favor de les persones refugiades, etc.

També, com comentava abans, ens hem posicionat a favor d’aquestes comunitats a través de diferents resolucions municipals en les quals cridàvem a la tolerància i a la convivència, i en les quals ens oposàvem a la discriminació. En definitiva, hem tractat de defensar un discurs en pro de la inclusió i la diversitat, no només a través dels nostres missatges sinó també de les nostres accions, per assegurar-nos que tots els membres de la nostra comunitat s’hi sentin inclosos, ja que formen part d’ella.

 

En l’actualitat, és un fet evident que la dreta extremista està promovent discursos islamofòbics i antiimmigració amb l’objectiu de sumar vots i aixecar hostilitats. Què poden fer els partits de l’esquerra per revertir aquests discursos i com?

Personalment, crec fermament en el valor de la comunitat i crec que enfortir llaços intracomunitaris és una de les millors eines per lluitar contra aquest tipus de discursos; promoure l’odi entre un grup social i un altre és molt més fàcil quan la societat està segregada i els i les veïnes d’una mateixa ciutat no es coneixen, ni intercanvien experiències entre si.

Per aquest motiu, crec que és molt important promoure i explotar les oportunitats que ofereix l’intercanvi cultural entre els i les membres d’una comunitat com la nostra. En aquest sentit, des del nostre ajuntament defensem fermament l’escola pública perquè pensem que és l’espai per excel·lència per facilitar que les persones que pertanyen a diferents grups socials ja des d’edats primerenques, puguin créixer, conèixer-se i compartir experiències.

No obstant això, sóc conscient que aquests valors d’interculturalitat i convivència en la diversitat són molt més fàcils de promoure a les ciutats que a la perifèria. Prova d’això han estat els resultats electorals que van donar la victòria a Trump, gràcies precisament al suport d’aquelles àrees rurals on el discurs d’odi sí que ha tingut un gran èxit. A més, les lluites internes de l’esquerra tampoc han beneficiat en res la construcció d’una alternativa progressista a aquesta extrema dreta.

No obstant això, tenint en compte que als Estats Units tenim un sistema polític bipartidista, l’esquerra, ara més que mai, s’ha de mantenir unida per lluitar contra aquests partits feixistes, perquè són l’única alternativa. Ha de ser capaç, a més, de mobilitzar i motivar els i les ciutadanes perquè s’uneixin a aquesta lluita per una alternativa política progressista i tolerant; i em sembla que, al menys a nivell local, ho estem aconseguint, atès que cada vegada són més les persones que s’estan interessant per formar part dels espais de presa de decisions als ajuntaments i organitzacions municipals. La meva percepció és que aquesta mobilització creixent és una tendència, una cosa que està succeint no només aquí, a Durham, sinó arreu.

 

Hem sabut que algunes de les principals ciutats dels Estats Units s’han oposat, a través de diferents mecanismes, a les polítiques antiimmigració de Trump. Podries explicar-nos què són les anomenades “Ciutats Santuari” i com s’estan organitzant?

Les Ciutats Santuari” són ciutats que han declarat públicament que no donaran suport al govern federal en la detenció i deportació de persones indocumentades. Per aconseguir aquest objectiu, les ciutats estan posant en marxa diferents mesures.

Per exemple, aquí a Durham, encara que no som oficialment una “Ciutat Santuari”, hem aprovat una normativa per al nostre departament de policia, que preveu no demanar informació sobre l’estatus de residència o ciutadania de les persones immigrants que siguin arrestades o que vulguin presentar denúncies. Tampoc retenim a persones a les nostres comissaries únicament pel fet d’estar indocumentades, tal com ha requerit el govern federal. Per tant, encara que no comptem amb les competències legals necessàries per poder revocar polítiques federals, sí que anem aplicant vies alternatives per fer-hi front, sempre en la mesura de les nostres capacitats i dins de la legalitat.

En qualsevol cas, som conscients que aquesta situació provoca molta inestabilitat i ansietat entre alguns membres de la nostra comunitat. Així que seguim buscant fórmules per fer-hi front, i sempre comptant amb el suport dels propis residents de les comunitats afectades. A més, també hem tractat d’apropar-nos a membres del govern federal per sensibilitzar-los sobre les conseqüències negatives i injustes d’aquest tipus de polítiques; hem realitzat processos d’incidència per ajudar a membres de la nostra ciutat que havien estat retinguts pel govern federal; i fins i tot, estem estudiant altres alternatives legals per facilitar els visats de persones indocumentades, mitjançant processos de cooperació policial. Els governs locals als Estats Units disposen realment de certes eines per protegir els membres de les seves comunitats, i sens dubte, estem intentant posar-les en marxa.

 

En línia amb l’anterior pregunta, creus que la política local disposa de la força necessària per conduir el país cap a una nova agenda política nacional?

Definitivament. Amb el viratge cada vegada més cap a la dreta que en els últims anys ve definint al govern federal, si no li fem front els governs locals qui ho farà? Les ciutats són l’única opció.

Per això, crec que és vital seguir treballant per consolidar les xarxes de ciutats, tant aquí als Estats Units com a nivell internacional. La Conferència OIDP és una bona oportunitat per fer-ho. Treballar juntes ens permet: compartir idees, pràctiques solidàries, models de governança i, sobretot, enfortir el nostre lideratge des de l’àmbit local.

De fet, una de les raons per les quals vaig decidir entrar a formar part del govern municipal, va ser que crec fermament que des de les ciutats tenim l’oportunitat de neutralitzar les polítiques federals que busquen excloure o desprotegir membres de la nostra comunitat. En el context actual, no queda una altra opció que aprofitar la política local i apostar per ella.

 

Atès el context actual d’auge dels nacionalismes xenòfobs a nivell global, quins són els avantatges de portar la conversa política al nivell local i perquè a través de la democràcia participativa?

En democràcia, crec que com més gent hi participi, millor. Aquí, a Carolina del Nord, històricament s’ha dificultat molt la participació en política d’una part de la població, especialment l’afrodescendent. Això ha donat lloc a grans malestars entre alguns membres de la comunitat i, en general, ha conduït la ciutadania cap a la desafecció política.

No obstant això, el que m’ha demostrat l’experiència és que quan les persones participen més a la política, sobretot la local, aprenen sobre com funcionen les seves ciutats i es tornen molt més sensibles als diferents reptes i problemes socials, que afecten tant les seves comunitats com d’altres a nivell internacional.

A més, la cultura de l’”antipolítica” que regna a casa nostra, tampoc ha beneficiat en res l’interès i l’apropament de la ciutadania cap a les institucions democràtiques. Això ha donat lloc al fet que, al final, els que ocupen les butaques de representació siguin normalment: homes blancs heterosexuals milionaris o fins i tot bilionaris, en comptes de gent comuna.

Això ha de canviar: necessitem més veus, més diversitat i, sobretot i abans que res, una millor representació de la societat als llocs de representació política; perquè la nostra no és una societat copada per homes blancs heterosexuals i milionaris. Ans al contrari; aquests són una minoria i, per tant, ells no poden entendre els problemes i reptes que enfrontem la majoria dels membres de la societat: dones, immigrants, refugiats, persones LGTBI, persones afrodescendents, etc. Si aquests fossin els col·lectius ocupants dels llocs de representació, crec que la nostra democràcia funcionaria molt millor.

 

Atès que l’increment del racisme està sent una de les conseqüències més visibles de l’”Era Trump”, destacaries alguna acció o resposta cap a algun incident o incidents racistes que s’hagi dut a terme a Durham a nivell municipal?

Sí, vull destacar en particular una iniciativa que desenvoluparem a Durham i que té a veure amb el racisme institucional, un tipus de racisme molt més arrelat i difícil d’enfrontar que el racisme social. Aquesta consisteix en la posada en marxa d’un equip comunitari pro-equitat, format per 17 residents de la nostra ciutat que s’ocuparan d’investigar les accions del nostre govern local, així com d’altres autoritats i institucions públiques a nivell municipal, amb la finalitat de realitzar seguiment i recomanacions per millorar l’equitat racial a la nostra ciutat.

Aquest equip començarà a funcionar la setmana que ve, i des de l’ajuntament creiem que el feedback comunitari que pot proveir-nos serà veritablement clau per ajudar-nos a saber quines coses estem fent bé i quines altres hem de canviar, perquè el nostre sistema deixi de reproduir pràctiques racistes.

 

Per acabar, una pregunta més personal. Com a dona, negra i queer, quins han estat els grans obstacles que t’has trobat en la teva carrera política?

Evidentment, allò més difícil ho vaig viure durant la candidatura al govern municipal, ja que com a dona, negra, obertament queer, i sobretot, jove –vaig ser una de les persones més joves treballant al consell municipal–, totes les meves identitats influïen molt en la manera en què els altres em percebien. Ara per ara, des de la meva posició de poder, ja no pateixo tant aquests tipus de discriminació, principalment perquè els membres de la comunitat el que volen és que els ajudi; per tant, no demostraran comportaments racistes, masclistes o homòfobs cap a mi; això no els beneficiaria en res.

En qualsevol cas, precisament totes aquestes identitats són també les que m’han portat a voler estar present al govern municipal; i, encara que de vegades impliqui que algunes persones em prenguin menys seriosament, segueixo pensant que és important estar present. Les nostres veus necessiten ser escoltades i representades, i les nostres accions, són necessàries.

Per això, sempre m’alegra que les dones, i especialment les dones negres i llatines, es presentin a eleccions. La societat es mereix estar millor representada i les nostres institucions no representaran al poble si elles no formen part.

 

Entrevista realitzada per Almudena Díaz, el 31 d’octubre de 2018

Comparteix aquesta pàgina