BCNvsODI | Ajuntament de Barcelona
Drets de Ciutadania i Diversitat

L'onada de discurs d'odi xenòfob a la UE: claus per entendre’l i contrarestar-lo

18/12/2018 - 08:00 h

Actualitat. L'auge dels partits d'extrema dreta ha anat acompanyat d'un increment de discursos d'odi de caràcter xenòfob que posen en el punt de mira la immigració.

L'auge dels partits d'extrema dreta ha anat acompanyat d'un increment de discursos d'odi de caràcter xenòfob que posen en el punt de mira la immigració.

Al voltant de 70 milions de persones a tot el món havien abandonat forçosament les seves llars el juny de 2017, segons reflecteix l’informe de tendències globals de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats – ACNUR. Aquest fenomen ha tingut un impacte especialment evident a Europa, que en especial des de 2015, viu la coneguda “crisi migratòria a la Mediterrània”, que cada dia ens mostra imatges de persones que arrisquen la seva vida per arribar a Europa a la recerca de refugi, asil i/o una vida millor.

Segons el darrer informe de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat – CEAR, aquests desplaçaments es realitzen habitualment en condicions de risc greu per a la vida i la integritat de les persones que es veuen obligades a fugir. Només el 2017, milers de persones van morir en les rutes migratòries; d’elles, almenys 3.139 van morir a la Mediterrània.

Les persones que  aconsegueixen arribar a Europa, tampoc ho tenen fàcil. “Les polítiques d’impermeabilització de fronteres adoptades pels països i regions enriquides, com la UE”, segons denuncia CEAR en l’informe abans esmentat, dificulten l’acollida de persones refugiades i sol·licitants d’asil, que en molts casos acaben en camps de refugiats de manera indefinida, a l’espera d’una solució. A això se sumen altres dificultats afegides, com ho són, per exemple, l’auge d’un discurs d’odi xenòfob (prejudici, odi o por cap a persones d’altres països o cultures) enfocat a la immigració, que des de fa anys creix a tota Europa.

 

L’extrema dreta i el discurs xenòfob

L’Informe 2016/17 d’Amnistia Internacional sobre la situació dels drets humans al món durant el 2016 –any posterior al repunt de la crisi de refugiats a Europa– ja alertava que els missatges i moviments populistes havien irromput en el discurs dominant, que els polítics de tota la regió estaven traient profit d’un sentiment generalitzat de “marginació i inseguretat” entre la ciutadania, i que malgrat el fet que els blancs d’aquests atacs dialèctics eren molt diversos –les elits polítiques, la UE, la immigració, els musulmans, la premsa i l’amenaça constant del terrorisme– el principal objectiu van ser les persones refugiades.

L’auge dels partits d’extrema dreta europeus –segons afirma el politòleg Daniel Oesch en un estudi comparatiu dels contextos d’Àustria, Bèlgica, França, Noruega i Suïssa– respon a tres factors principals: factors econòmics, vinculats a la crisi econòmica però canalitzats cap a un discurs de competència amb les persones immigrants en el mercat de treball i també al temor que aquest col·lectiu absorbeixi les prestacions de l’Estat del Benestar; factors culturals, associats a la percepció de la immigració com una amenaça a la identitat del país d’acollida; i un tercer factor, que Oesch associa al debilitament de les lleialtats polítiques tradicionals davant la crisi de legitimitat democràtica i cap als partits polítics tradicionals.

Una de les claus d’aquest creixement, segons opina l’eurodiputat de Podemos, Miguel Urbán, en una entrevista al diari Público, es deu al fet que els partits d’extrema dreta “han sabut readaptar i reconvertir-se en partit protesta, antiestablishment“. D’altra banda, subratlla les diferències entre l’extrema dreta europea, que classifica en tres famílies: la que es podria qualificar com neofeixista, i que inclouria partits com Alba Daurada a Grècia o Jobbik a Hongria; la dreta radical-conservadora de partits com Llei i Justícia de Polònia, que es caracteritza pel conservadorisme moral i religiós i, finalment, els partits nacional-populistes, que es caracteritzen per un discurs marcadament xenòfob, com pot ser el Front Nacional francès de Le Pen, l’Alternativ fuer Deutschland (AFD) a Alemanya, el Partit Popular Danès (DF), els Demòcrates Suecs o el FPÖ austríac.

Urbán assenyala, en aquest sentit, les polítiques migratòries de la UE com a “estímul” del discurs xenòfob antiimmigració de l’extrema dreta: “En els últims 20 anys la Unió Europea s’ha dedicat a legislar contra la immigració com un problema, de tal manera que ha estigmatitzat la població migrant provocant el següent fil discursiu: si he de legislar per protegir-me de l’immigrant, és que molt bo per a la meva societat no és”.

 

La “exterioritat” de la immigració

Aitor Hernández- Carr, professor associat del departament de Dret Constitucional i Ciència Política de la Universitat de Barcelona, suggereix en el seu article La dreta radical populista a Europa: discurs, electorat i explicacions , que la clau d’aquest discurs, i la base per a la seva explotació política per part de l’extrema dreta, està en el fet que proclama l’”exterioritat” dels immigrants respecte al grup majoritari, i no –com feia el racisme biològic– a la seva inferioritat.

Una exterioritat que marca tant la no pertinença d’aquesta població a la comunitat nacional com la suposada existència de “profundes diferències (culturals) respecte a la població majoritària”. Així mateix, “el manteniment de les diferències i la separació entre cultures es presenten com una cosa necessària (per evitar la homogeneïtzació cultural i evitar conflictes) i pròpia de la naturalesa humana (els individus tendeixen a ser més solidaris amb els del seu grup i a mostrar més hostilitat amb els altres grups).”

 

 Discurs d’odi contra la immigració a Internet i als Mitjans

Segons el 3r informe de monitorització de la Comissió Europea sobre el Codi de Conducta per a la lluita contra el discurs d’odi il·legal a la Xarxa, l’ètnia, la religió i la nacionalitat són les principals raons que motiven el discurs d’odi a internet a Europa; en concret, segons dades recollides a finals de 2017, un 17% dels missatges van dirigits contra minories ètniques, seguit de prop pels missatges amb contingut islamòfob, que suposen un 16%, pràcticament la mateixa proporció que en el cas dels missatges xenòfobs, en els quals el focus es dirigeix directament contra les persones migrants i refugiades, que puja a un 16% dels missatges.

Si ens fixem en l’estat espanyol, i en aquest tipus de discursos als mitjans de comunicació, segons va explicar la Xarxa Acull a # BCNvsOdi , arran de la crisi de migrants a la Mediterrània es va evidenciar una evolució del tipus de tractament que es donava a les notícies sobre aquest tema; inicialment els mitjans de comunicació van manifestar empatia i preocupació per la situació de vulnerabilitat i de drets humans cap al col·lectiu de persones sol·licitants d’asil o refugiades, que contrastava fortament amb l’enfocament negatiu que es donava a les notícies sobre persones migrants en general. No obstant això, amb el pas dels anys, aquesta empatia cap a les persones refugiades no només va desaparèixer de manera majoritària, sinó que, sovint, els mitjans de comunicació confonen els conceptes de persones migrants i refugiades.

 

Conseqüències del discurs d’odi: de la realitat virtual a les tres dimensions

L’any 2016, el projecte An overview of hate crime and hate speech in 9 EU countries va examinar les experiències de les persones que havien patit delictes i agressions motivades per l’odi i els prejudicis. Els resultats mostren que la percepció general registrada entre els enquestats, amb poques excepcions, és que la situació pel que fa a la discriminació i els incidents d’odi està empitjorant a tota Europa.

Segons Anne Brasseur, ambaixadora del moviment No Hate Speech del Consell d’Europa, el discurs d’odi incrementa el patiment de les persones refugiades, posa en risc la seva integració i impedeix el debat al voltant de solucions factibles a l’interior de les comunitats. “Odiar i multiplicar les misèries i preocupacions o simpatitzar i estendre una mà, aquesta és la decisió que totes les persones, com a membres de la societat i com a éssers humans, hem de prendre”.

Així ho indica també la Segona enquesta sobre minories i discriminació de l’Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (FRA), publicada el desembre de 2017, que assegura que els immigrants, els descendents d’immigrants i els grups ètnics minoritaris que han estat objecte de discriminació mostren nivells significativament més baixos de confiança i se senten menys aferrats al país en què viuen. Per tant, la incitació a l’odi és un obstacle evident a les polítiques d’integració i inclusió social, soscavant així la cohesió social.

Una altra conseqüència directa és el pas del discurs al delicte d’odi. Aquesta és la conclusió de l’informe Fanning the Flames of Hate: Social Media and Hate , on s’analitzen 3.335 incidents ocorreguts a Alemanya al llarg de dos anys, concloent que el discurs xenòfob de l’extrema dreta alemanya, liderada pel partit AFD, en la seva plataforma de Facebook, pot haver conduït a una sèrie d’atacs violents contra els refugiats al país –els incidents més comuns inclouen danys a habitatges de refugiats, assalts, manifestacions contra refugiats i atacs incendiaris.

En aquest sentit, segons explica Carlo Schwartz, un dels autors de l’informe, “les xarxes socials es distingeixen d’altres tipus de tecnologies perquè fomenten els compromisos actius i no passius. Fomenten un entorn en el qual els usuaris es troben atrapats entre aquells que comparteixen els mateixos perfils i perspectives que els altres i permeten que es formin cambres de ressò d’opinions radicals, on els comentaris i gustos ofereixen a l’usuari l’oportunitat de rebre reforçadors positius“.

 

Iniciatives per canviar el rumb

Martin Leng, coordinador de comunicacions de la Quaker Council of European Affairs (QCEA), apunta a l’article Blood and soil: How hate speech is destroying political discourse algunes de les mesures que s’estan prenent per combatre el discurs d’odi i les seves conseqüències.

En aquest sentit, tal com s’ha esmentat més amunt, el  maig de 2016 la UE va negociar l’acord d’un Codi de conducta sobre la lluita contra la incitació a l’odi en línia , signat per Microsoft, Facebook, Twitter i YouTube. Des d’aleshores, altres gegants digitals han afegit els seus noms, i la iniciativa ha vist algun progrés, atès que s’ha aconseguit que aquestes plataformes eliminin un 70% del contingut d’odi i revisin les denúncies en menys de 24 hores, en un 80% de dels casos.

No obstant això, figures com David Kaye, relator especial de les Nacions Unides sobre la promoció i protecció del dret a la llibertat d’opinió i d’expressió, opina que la solució no passa per incrementar la “regulació” a Internet. En canvi, advoca per una major claredat sobre el que és acceptable i el que no ho és, i anima la UE a seguir invertint en organitzacions de la societat civil que donin suport al “desenvolupament de narratives positives i del pensament crític”.

Aquesta és també l’aposta de moltes iniciatives des de les institucions i la societat civil, que combinen la denúncia de missatges amb continguts d’odi, amb missatges que desmunten les falses notícies i rumors que alimenten els prejudicis contra les persones migrants i refugiades. Un gran exemple d’això és el moviment suec #jagärhär (“I am here”), una xarxa de milers de voluntaris que combaten el discurs d’odi a les xarxes socials amb missatges positius i vincles amb fets que refuten les declaracions xenòfobes. O les moltes iniciatives que trobem a nivell català i estatal, com la campanya “Inmigracionalismo”, de la Xarxa Acull, que lluita per sensibilitzar la població i els mitjans de comunicació davant els estereotips, la discriminació i l’odi que provoquen els continguts sensacionalistes sobre la immigració.

 

Escrit per Iris Aviñoa Ordóñez

Comparteix aquesta pàgina