BCNvsODI | Ajuntament de Barcelona
Drets de Ciutadania i Diversitat

Notícies falses, eleccions i WhatsApp: una amistat perillosa

13/05/2019 - 07:38 h

Actualitat. La desinformació, un canal lligat en molts casos a missatges d'odi contra determinats col·lectius, pot afectar el resultat d'unes eleccions?

Desinformació: vells i nous canals de propagació

Un dilluns d’abril de 1937, el poble basc de Gernika era arrasat per les aviacions alemanya i italiana, i més de 2.000 persones morien sota la metralla dels avions. Al cap de pocs dies, la propaganda franquista va llançar un comunicat negant els fets i acusant els republicans de la destrucció del municipi. Encara que això va ser refutat ràpidament des mitjans de comunicació estrangers, a Espanya la versió oficial franquista va sostenir, durant gairebé 40 anys, que Gernika havia estat destruïda per un incendi provocat pel bàndol republicà.

La desinformació, els rumors i les falsedats no són en absolut un fenomen nou. Circulen des de temps immemorials, sovint utilitzats per desprestigiar el contrari. Hi ha nombrosos exemples al llarg de la història. En els nostres dies, el que ha canviat és el mitjà i qui té accés a aquests missatges.

Actualment, gran part (si no la major part) de la desinformació es transmet a través d’Internet, amb les xarxes socials i aplicacions de missatgeria com a canals principals. No menys important és qui hi té accés. Fins fa uns anys, els mitjans de comunicació i les estructures de poder que hi havia darrere tenien el monopoli de la informació, i per tant, també de la desinformació. En l’actualitat, per contra, qualsevol pot llançar rumors i falsedats a Internet i aconseguir que es viralitzin.

 

Twitter, Facebook i WhatsApp en el punt de mira

En els últims anys, el focus s’ha posat en les xarxes socials, especialment a Twitter i Facebook, sobretot des del referèndum del Brexit al Regne Unit, i les eleccions presidencials de 2016 als Estats Units. En tots dos casos, hi va haver campanyes de desinformació en aquestes xarxes socials, la qual cosa va generar un intens debat sobre la influència que aquestes havien pogut tenir en els resultats.

Des de fa relativament poc, especialment des de les eleccions al Brasil l’any passat, l’atenció s’ha posat en aplicacions de missatgeria com WhatsApp, que s’ha convertit en una de les principals eines de comunicació digital i és utilitzada actualment per uns 1.500 milions de persones al món.

A Espanya, s’estima que 25 milions de persones utilitzen WhatsApp i, segons una investigació realitzada per la Càtedra Ideograma – UPF, és una eina que pot contribuir a conformar climes d’opinió. Una característica fonamental de WhatsApp és que és un servei privat i encriptat. Per això, és difícil conèixer i fiscalitzar el que circula entre els usuaris.

 

La desinformació en campanyes electorals

En els últims anys, les plataformes digitals han irromput amb força a les campanyes electorals. D’una banda, perquè a dia d’avui els partits polítics les utilitzen com una eina per a la comunicació política, amb l’interès posat no només en el seu potencial com a mitjà de comunicació directa els ciutadans (i potencials votants) sinó en el seu potencial per viralitzar continguts.

De l’altra, perquè en els últims anys, processos electorals en diferents països han estat marcats per l’elevat nivell de desinformació i falsedats durant la campanya electoral, precisament en xarxes socials i WhatsApp. En són ja molts els exemples. Les alarmes van començar a sonar el 2016 amb el referèndum del Brexit al Regne Unit, i les eleccions presidencials als Estats Units. En ambdós casos, es van impulsar campanyes de desinformació en xarxes socials des de l’estranger i també des de grups de la ultradreta. Exemples tan surrealistes com el del pizzagate, que va sorgir com un rumor que assenyalava a Hillary Clinton com la líder d’una xarxa d’abús sexual de menors i que gairebé acaba en massacre, queden per a la posteritat.

 

Casos recents de desinformació en processos electorals

Són coneguts diversos casos de desinformació en processos electorals recents. Un dels més mediàtics ha estat el cas del Brasil, on l’ultradretà Jair Bolsorano va guanyar les eleccions presidencials a l’octubre de 2018, i on s’estima que el 97% dels missatges pro Bolsonaro que circulaven per WhatsApp (molts d’ells de contingut homòfob, en favor de les armes, o desprestigiant l’altre candidat) eren falsos.

A l’Índia, país amb més de 200 milions d’usuaris de WhatsApp i on actualment estan tenint lloc les eleccions generals (des l’11 d’abril al 19 de maig de 2019, en diferents fases), el nivell de desinformació a WhatsApp, sovint amb continguts islamòfobs i pro nacionalistes hindús, ha portat a prendre mesures a la plataforma digital. Entre d’altres, s’ha limitat el nombre de reenviaments que pot fer l’usuari, i s’ha posat en marxa una campanya sobre com detectar notícies falses. Fora del context electoral, cal destacar que en els últims dos anys hi ha hagut en aquest país almenys 31 assassinats per linxament arran de notícies falses que circulen per WhatsApp.

A Itàlia, la desinformació que va circular durant les setmanes anteriors a les eleccions de 2018 va ser en la seva major part de contingut antimmigració. També a Hongria, on les campanyes de desinformació han estat emeses pel propi govern i mitjans afins, el focus ha estat alimentar el sentiment antimmigració. En aquest país, les xarxes socials no han jugat un paper tan rellevant, sinó que la desinformació s’ha produït més aviat en mitjans de comunicació tradicionals, copats pel govern.

Tal com il·lustren els exemples anteriors, la desinformació va lligada en molts casos a missatges d’odi i discriminatoris contra determinats col·lectius. Així, és habitual que la desinformació contingui missatges contra la immigració, islamòfobs, o anti-LGTBI, per citar-ne alguns, tal com ja s’explicava en aquest altre article del web, sobre notícies falses, desinformació i discurs d’odi.

 

Pot la desinformació afectar el resultat de les eleccions?

És important establir l’impacte que la desinformació té en els resultats electorals. És a dir: ¿fins a quin punt la desinformació a la qual estan exposades les persones que són potencials votants és susceptible de modificar el seu punt de vista o preferència política?

La realitat és que a dia d’avui no hi ha evidència científica clara sobre l’impacte real que té la desinformació en els resultats de les eleccions. Els estudis que s’han realitzat fins a l’actualitat demostren que, en efecte, han existit campanyes orquestrades de desinformació en processos electorals, principalment a través de Facebook, Twitter i WhatsApp, en ocasions per part d’un partit polític, grups d’extrema dreta, o fins i tot actors estrangers. Però, tal com apunta un estudi encarregat pel Parlament Europeu sobre l’impacte de la desinformació i la propaganda, encara no hi ha evidència científica que existeixi correlació entre la desinformació i el comportament del votant, quelcom, d’altra banda, molt difícil d’establir.

De fet, altres estudis apunten que la desinformació reforça opinions o tendències ja existents, més que modificar-les. Està demostrat que tendim a creure allò que concorda amb les nostres creences o la nostra visió del món, i de la mateixa manera, tendim a rebutjar allò que no ho fa. És aquest tipus d’informació, aquella que concorda amb la nostra manera de pensar, la que els usuaris tendeixen a compartir més entre els seus contactes.

No obstant això, tot i que no hi ha un efecte causal directe provat entre la desinformació en plataformes digitals i el sentit del vot, tot sembla indicar que aquestes campanyes de desinformació, rumors i falsedats poden contribuir a incrementar la polarització en determinats contextos. Però no hi ha, aquí tampoc, estudis concloents al respecte.

La manca d’evidència científica clara no implica que puguem oblidar-nos del problema, atès que tampoc hi ha evidència en sentit contrari. El que està clar és que cal més temps, més recursos i més investigació. En el cas de Whatsapp, la tasca és encara més difícil per tractar-se de comunicacions privades entre ciutadans, de manera que no hi ha un coneixement clar del que passa en els grups d’aquesta aplicació, i els estudis que s’han realitzat fins al moment són a petita escala.

A Espanya, en la recent campanya per a les eleccions generals d’abril de 2019, no hi ha dades o estudis sobre l’impacte que pot haver tingut la desinformació en xarxes socials i WhatsApp sobre el resultat electoral, si bé és cert que, a la llum dels resultats, no sembla que el seguiment o l’interès que van despertar a les xarxes socials i Internet cadascun dels partits polítics hagi tingut una correspondència amb els vots finalment obtinguts.

El 26 maig de 2019 ha i una altra cita electoral clau: les eleccions al Parlament Europeu, que tindran lloc el mateix dia que les eleccions municipals a Espanya. A nivell europeu, hi ha preocupació per l’impacte que puguin tenir campanyes de desinformació en aquestes eleccions, de manera que des de la Unió Europea s’han incrementat els esforços. Entre altres mesures, s’ha augmentat el pressupost per prevenir la desinformació, s’ha aconseguit que plataformes digitals (Facebook i Twitter entre d’altres) signessin el Codi de bones pràctiques en matèria de desinformació a l’octubre de 2018, s’ha format un grup d’alt nivell per tractar el tema de les notícies falses, i s’ha incrementat la coordinació per alertar sobre desinformació.

 

Què fer davant la desinformació?

La desinformació juga amb un clar avantatge. Com ja s’ha assenyalat, tendim a creure allò que ens convé, en moltes ocasions sense verificar-ho. No obstant això, hi ha eines i mesures per frenar la desinformació, les falsedats i els rumors, i les seves conseqüències:

  • Verificació de continguts (“fact-checking”). A Espanya, existeixen diferents eines i organitzacions dedicades a verificar informacions que circulen. Algunes d’elles són Maldito Bulo (que recentment ha llançat una aplicació mòbil ) o Verificat. Existeixen eines similars en molts altres països.
  • Educació, educació i més educació. La clau està en tenir una ciutadania més formada en entorns digitals, que conegui les eines al seu abast per frenar la desinformació, i que sigui conscient de la mateixa. La formació a actors clau com periodistes és també essencial per evitar la propagació de desinformació.
  • Pressió sobre les plataformes. Cal pressionar les xarxes socials i les aplicacions de missatgeria perquè incrementin els seus esforços per frenar la desinformació i per a què siguin més transparents. És cert que han adoptat ja algunes mesures. Per exemple, WhatsApp ha limitat el nombre d’usuaris als quals es pot reenviar un missatge, i recentment va obrir una convocatòria per seleccionar a investigadors que estudiïn la qüestió de la desinformació, als quals donarà accés a les seves dades. Però hi ha moltes altres mesures o canvis que podrien implementar, com ara modificar el seu algoritme perquè aquest prioritzi continguts sobre la base de la seva qualitat i veracitat en comptes de la seva popularitat, eliminar més bots i perfils falsos i amb més rapidesa, o incloure una funció que permeti verificar un contingut de forma fàcil i immediata.

Existeixen altres mesures o propostes, que haurien de ser analitzades amb compte perquè podrien posar en perill tant la privacitat dels usuaris com la llibertat d’expressió. És el cas, per exemple, de la proposta d’alguns països de modificar les aplicacions de missatgeria perquè sigui possible localitzar la font d’una informació.

 

Un fenomen que ha arribat per quedar-se

Les xarxes socials i les aplicacions de missatgeria s’han convertit en eines de comunicació política molt potents que avui en dia utilitzen, en diferents graus, tots els partits.

És innegable que la desinformació ha trobat, en les xarxes, i sobretot a WhatsApp, un camp abonat per a la seva propagació fàcil. Si bé no existeix a dia d’avui evidència científica clara que demostri l’impacte real en el resultat de les eleccions, és un fenomen que caldrà seguir amb molta atenció i que suposa una amenaça real. El mateix terme “desinformació”, de l’anglès “disinformation”, implica que hi ha una voluntat deliberada de propagar la informació falsa (enfront del terme “malinformación”). Això ens dóna una idea que l’objectiu seria, efectivament, influir en els resultats d’unes eleccions, i a més des de grups organitzats, cosa que atempta contra els principis més bàsics de tota democràcia.

És important ressaltar, també, que en moltes ocasions les campanyes de desinformació es fan vulnerant la llei. En el cas del Brasil, per exemple, hi ha indicis que apunten que es va infringir la normativa sobre finançament de campanyes electorals; un altre exemple seria el cas de Cambridge Analytica, en què es va produir una violació clara de la privacitat dels usuaris de Facebook i de la normativa de protecció de dades personals.

Alhora, les xarxes socials i WhatsApp també ofereixen una oportunitat per difondre missatges i narratives alternatives, i desmentir i contrastar la informació falsa que circula. Hi ha molta feina per davant que ha de tenir com a objectiu últim enfortir la democràcia, les institucions, i apoderar la ciutadania. Totes les mesures i eines per fer front a les falsedats i els rumors han de tenir aquest com a objectiu últim, ja que és l’únic antídot real enfront de les amenaces de la desinformació.

 

 Article escrit per Laia Tarragona Fenosa

Comparteix aquesta pàgina