Es commemora el centenari del naixement dels dos autors i els 150 anys de la barcelonina.
Aquest 2022 fa 100 anys del naixement del poeta, crític, traductor i lingüista Gabriel Ferrater i Soler, i de l’escriptor i intel·lectual Joan Fuster i Ortells, així com 150 anys del naixement de la pedagoga, escriptora i promotora de l’educació femenina popular catalana Francesca Bonnemaison i Farriols. És per això que aquests tres noms relacionats amb la literatura figuren entre els que es recordaran especialment en aquests 12 mesos. Així ho ha decidit el Govern de la Generalitat de Catalunya a partir de la proposta elaborada per la Comissió de Commemoracions, l’òrgan col·legiat encarregat d’impulsar i proposar els esdeveniments i personalitats que han de ser objecte de commemoració per part de la Generalitat. L’objectiu d’aquestes commemoracions anuals és posar en relleu, recuperar i divulgar la memòria d’esdeveniments i personalitats històriques, artístiques, científiques o culturals, que han deixat empremta en el patrimoni col·lectiu dels catalans.
Gabriel Ferrater va néixer a Reus el 20 de maig de 1922 i va morir a Sant Cugat del Vallès el 27 d’abril de 1972. És considerat el primer poeta modern de la literatura catalana de postguerra i els seus versos van influir en molts poetes posteriors. Entre els seus llibres de poemes hi ha Teoria dels cossos (1966) o Les dones i els dies (1968), i també va excel·lir en la crítica literària i l’assaig.
Nascut el 23 de novembre de 1922 a Sueca, i mort a la mateixa població de la Ribera Baixa el 21 de juny de 1992, Joan Fuster és encara avui conegut sobretot pel seu assaig històric Nosaltres, els valencians, però la seva producció literària és extensíssima i d’un alt nivell, tant en assaig com en poesia i també traduccions i correspondència. Per citar només alguns títols, Diccionari per a ociosos (1964), Babels i babilònies (1972) o Ara o mai (1981) en quant a assaig, i Ales o mans (1949) o Escrit per al silenci (1954) de poesia.
La barcelonina Francesca Bonnemaison va néixer el 12 d’abril de 1872 i va morir el 13 d’octubre de 1949. Entre moltes de les seves iniciatives, esmentem que va ser mecenes i fundadora de la Biblioteca Popular de la Dona l’any 1909, al barri de Sant Pere de Barcelona. Entre el 1894 i el 1898 va publicar al setmanari La Veu de Catalunya junt amb el seu marit Narcís Verdaguer, i sota el pseudònim de Franar, versions de rondalles, llegendes i contes populars.