Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d’octubre de 1908 – Girona, 13 d’abril de 1983), nascuda al barri de Sant Gervasi de Cassoles, ha estat l’escriptora de llengua catalana contemporània més influent per les referències que altres autors han fet a la seva obra i la repercussió internacional que ha tingut, amb traduccions a trenta llengües diferents. Ha conreat tots els gèneres literaris: la poesia, el conte i el teatre, però en el gènere que ha destacat sempre ha estat la novel·la. També va treballar amb la pintura.

Les seves primeres novel·les, publicades entre 1932 i 1936 (Sóc una dona honrada?, Del que hom no pot fugir, Un dia en la vida d’un home i Crim), van ser més tard rebutjades per l’autora perquè eren fruit de la inexperiència. D’entre les seves obres destaquem: Aloma (1938), que rep el premi Crexells de narrativa el 1937, La plaça del Diamant (1962), El carrer de les Camèlies (1966) (premi Sant Jordi, premi Crítica d’Or de Literatura i Assaig i premi Ramon Llull de novel·la ), Mirall trencat (1974) (premi Lletra d’Or).

Després de la seva mort, el seu llegat intel·lectual es va donar en herència a l’Institut d’Estudis Catalans que, anys després, va constituir la Fundació Mercè Rodoreda.