El nou Pla director de Biblioteques de Barcelona incorpora i fa seus els vincles entre l’acció cultural i àmbits estratègics com ara l’educació, la sostenibilitat, la ciència, el feminisme, la interculturalitat, la innovació i la tecnologia, entre d’altres, que estableix el Pla de drets culturals de Barcelona i també responent als objectius de l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible.
Aquest Pla director estableix com una de les fites principals mantenir i ampliar tant com sigui possible el treball coordinat i cooperatiu amb la resta d’agents presents a la ciutat, i obrir la perspectiva a noves col·laboracions. També incorporar la ciutadania com a agents actius en aquest desenvolupament a partir de posar a la seva disposició espais per a la participació i de la creació d’un clima de confiança que els convidi a fer-ho.
El Pla director preveu un increment de la xarxa de biblioteques municipals de fins a 31.004 m2 entre 2023 i el 2030, fins arribar a un total estimat de 99.809 m2 de servei de biblioteca pública a la ciutat.

Pla director de les Biblioteques de Barcelona 2030. Dret a la lectura, a l’accés a la informació i al coneixement. Foment de les pràctiques creatives i de la participació comunitària
La missió del Pla director és impulsar les Biblioteques de Barcelona com a principal servei cultural de proximitat de promoció de la lectura i del coneixement, tot garantint el dret d’accés a la informació i a l’ús de les tecnologies, recolzant la formació contínua al llarg de la vida, i possibilitant la cohesió social i el desenvolupament de les persones en igualtat d’oportunitats a través de la participació i les pràctiques culturals i creatives.
La responsabilitat de les biblioteques públiques com a primer equipament cultural de
proximitat, d’accés lliure i gratuït, va més enllà de la prestació dels serveis culturals, de la promoció de la lectura i de garantir l’accés al coneixement, objectius fundacionals de la biblioteca. Hi ha una responsabilitat implícita en l’educació, tant des del propi equipament com des del treball en xarxa amb el conjunt dels centres educatius, ja sigui en les etapes d’ensenyament obligatori com en els ensenyaments superiors o per a adults, al llarg de la vida.
El fet que siguin equipaments oberts de lliure accés atorga a les biblioteques també una responsabilitat en l’àmbit de la cohesió social i a l’hora de garantir l’equitat en l’accés a la cultura, la informació i el coneixement. Són un espai d’acollida i un lloc segur obert a tothom, un espai de vincle i participació comunitària.

Aquest nou Pla de Biblioteques de Barcelona 2030 s’articula en quatre àmbits:
1. Dret d’accés a la informació i a la generació de coneixement
2. Dret a la lectura, a l’escriptura i a l’expressió oral. Dret a la participació artística
3. Dret a l’educació, a la formació contínua i a l’alfabetització cultural
4. Dret d’equitat en l’accés a la cultura i el coneixement i en la participació cultural

Les actuacions en els equipaments existents i desplegament de noves biblioteques a la ciutat
La planificació de noves biblioteques, o dels trasllats d’algunes de les existents que no compleixen els estàndards que descriu el Mapa de Lectura Pública de Catalunya, s’ha anat ajustant al llarg dels anys als canvis demogràfics que s’han anat produint a la ciutat i a les oportunitats que el plantejament ofereix.

La previsió és que al 2030 la xarxa de Biblioteques de Barcelona compti amb 45 biblioteques públiques, cinc més que el 2022, que suposarà un increment de 22.723 m2:
Biblioteca Sarrià (1.255 m2) (2023)
Biblioteca Prosperitat Ideal Plàstica Flor (2.500 m2) (2023-2027)
Biblioteca La Marina del Prat Vermell (1.400 m2) (2027-2031)
Biblioteca Sant Gervasi Sud (1.600 m2) (2027-2031)
Biblioteca Pública de l’Estat a Barcelona – Biblioteca central de Barcelona (16.168 m2) (2027-2031)

El trasllat i/o ampliació dels equipaments que ho requereixen implicaria un creixent de 8.281 m2:
Biblioteca Gòtic – Andreu Nin (trasllat a l’edifici del Borsí) (2023-2027)
Biblioteca Sant Pau – Santa Creu (ampliació en el mateix recinte històric de l’antic Hospital de la Santa Creu) (2023-2031)
Biblioteca Sofia Barat (trasllat a un nou equipament) (2027-2031)
Biblioteca Poble-sec – Francesc Boix (trasllat a l’edifici de la casa de la Premsa o ampliació) (2023-2027)
Biblioteca Vapor Vell (trasllat a un nou equipament) (2027-2031)
Biblioteca Collserola – Josep Miracle (ampliació en el mateix recinte) (2023-2027)
Biblioteca Ramon d’Alòs – Moner (trasllat a l’edifici del solar de l’antic cinema Pere IV) (2023-2027)

Els anteriors Plans de Biblioteques
El 1998 a Barcelona hi havia divuit biblioteques de titularitat pública. La voluntat de dotar la ciutat d’una xarxa més extensa i moderna va impulsar la posada en marxa del Pla de Biblioteques de Barcelona 1998-2010. Les biblioteques del segle XXI, de la informació al coneixement.
El Pla de Biblioteques s’imposava el repte de renovar el model de gestió de les biblioteques, per garantir l’accés al coneixement i fomentar la formació dels ciutadans en un sentit ampli, però amb una sensibilitat especial envers el nou context tecnològic i digital. Els equipaments es van concebre com a espais dinàmics, oberts, on s’estimulava la relació i l’intercanvi, i, a la vegada, molt lligats a la ciutat.
Amb l’objectiu de vetllar pel desplegament correcte del primer Pla de Biblioteques, el 10 de gener de 2001 es va crear el Consorci de Biblioteques de Barcelona, integrat per l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona. Aquest ens s’ocupa de gestionar i coordinar les biblioteques públiques de la ciutat.

L’any 2011 es va iniciar el desplegament d’un nou pla, Biblioteques de Barcelona 10 anys +. Nous reptes, noves oportunitats, on la biblioteca pública tenia el desafiament de contribuir als nous reptes socials com un dels serveis públics bàsics:
Col·laborar en la construcció de valors de ciutadania i en la igualtat d’oportunitats en l’accés al coneixement; la funció de la biblioteca pública com a agent de cohesió social i ciutadania, cosa que feia imprescindible posar l’accent en l’atenció a col·lectius amb necessitats específiques. I, tot això, sense perdre els valors ja reconeguts a la biblioteca com a servei: visió generalista, espais i serveis intergeneracionals i per a tota la ciutadania, espai relacional i obert, gratuïtat en els serveis bàsics, qualitat de l’oferta, servei generador de confiança i de seguretat en què coexistien diferents opinions.
El desplegament del Pla de Biblioteques 2011-2020 va significar:
-La inauguració de quatre noves biblioteques, fins arribar a les 40: Biblioteca Sant Gervasi – Joan Maragall, Biblioteca Vallcarca i els Penitents – M. Antonieta Cot, Biblioteca Trinitat Vella – José Barbero i Biblioteca El Clot – Josep Benet. A banda, es van traslladar i ampliar quatre biblioteques ja existents: Biblioteca Esquerra de l’Eixample – Agustí Centelles, Biblioteca Les Corts – Miquel Llongueras, Biblioteca Vilapicina i la Torre Llobeta i Biblioteca Camp de l’Arpa-Caterina Albert.
– 15.500 m2 d’increment per al servei bibliotecari, un creixement del 31 %.
– La introducció de la radiofreqüència en la gestió i el préstec de la col·lecció.
– En relació amb la sostenibilitat, catorze biblioteques amb el Distintiu de Qualitat Ambiental que atorga la Generalitat de Catalunya. Participació Programa Europeu Spea per a l’estalvi energètic i l’ús d’energia renovable a 10 biblioteques.
– El treball en la millora dels equipaments, acumulant fins a 27 intervencions destinades a millorar l’equipament o bé adaptar-lo a noves necessitats funcionals.
– L’increment de plantilla fins a les 409 persones el 2019.

Durant el període 2020-2022 les biblioteques han avançat en serveis i han mantingut el vincle amb la comunitat:
– Arran del confinament amb motiu de la covid-19 es va incrementar exponencialment el nombre d’activitats i tallers a través d’internet, i es van impulsar nous serveis de suport remot a les comunitats d’usuaris, com ara el de lectura i acompanyament telefònic, préstec a domicili, etc. Es va activar un nou servei de clubs de lectura virtuals a través de la plataforma Tellfy als dispositius mòbils, i va incrementar l’accés a la plataforma Biblioteca Digital (ebiblio.cat).
– S’ha ampliat el nombre de biblioteques obertes a l’estiu i incrementat el nombre d’activitats i tallers adreçats als diversos segments de públic, reforçant especialment les activitats infantils, juvenils i les adreçades a la gent gran i als col·lectius amb diversitat funcional i intel·lectual.
– S’ha incrementat la dotació pressupostària per a l’adquisició de fons en llibreries de la ciutat i incrementat el pressupost en activitats culturals. Des de les biblioteques s’ha assumit la coordinació i execució del Programa d’Acció Lectora de Barcelona, que treballa diversos projectes de lectura i expressió escrita i oral amb tots els sectors educatius i en entorns de lectura no convencionals: residències, hospitals, centres esportius, parcs, mercats, etc.
– S’ha impulsat els projectes educatius de col·laboració amb les escoles bressol municipals i l’acompanyament lector de la petita infància a través de la lectura en família.
– El 2022 s’ha inaugurat la biblioteca de districte de Sant Martí, la Biblioteca Gabriel García Márquez, amb un èxit d’usuaris i assistents a les activitats i que ha despertat un gran interès del seu entorn i també de les entitats i associacions que treballen a Barcelona. Ocupa un edifici de 3.318 m2, realitzat majoritàriament en fusta, i inclou serveis i projectes innovadors, com ara un estudi de ràdio comunitària o un espai de cuina.
– En tres anys s’ha incrementat la plantilla estructurals en 25 persones, s’ha incrementat el pressupost dels projectes culturals i de transformació digital i s’ha dut a terme una inversió anual mitjana d’1.166.000 € en grans actuacions de manteniment correctiu dels edificis i adequació dels espais, a banda de la inversió en nous equipaments.