Del 4 al 25 de maig 2022
L’exili, la traducció, la llibertat d’expressió, la denúncia contra la censura o la lluita pels escriptors perseguits i empresonats han estat, des de fa cent anys, alguns dels pilars principals pels quals ha treballat el PEN Català, una entitat clau en la nostra literatura que ha protagonitzat alguns dels capítols més importants de la nostra cultura dins i fora de casa.
Hi col•labora: PEN Català
Feu-los callar! Centreamèrica: l’expressió artística en el punt de mira
Dimecres 4 de maig, a les 18.30 h a la Biblioteca Guinardó – Mercè Rodoreda. A càrrec de Jairo Videa i Juan Daniel Treminio, periodistes nicaragüencs, dialoguen amb Gemma Rodríguez, responsable del Programa Escriptor Acollit.
Fa anys que la nostra ciutat acull el Programa Escriptor Perseguit. Gràcies a això, hem pogut tenir a casa nostra escriptors d’altres cultures que han conviscut amb autors de casa nostra. Conversarem amb els actuals escriptors acollits, dos periodistes nicaragüencs que van haver de fugir del seu país a causa de la persecució política que van viure i que actualment estan al capdavant de la revista Coyuntura.
Exili: elles també hi eren (França, 1939)
Dilluns 9 de maig, a les 18.30 h, a la Biblioteca Francesca Bonnemaison. A càrrec de Marta Pessarrodona, escriptora
Són moltes les dones que van haver d’emprendre el llarg camí cap a l’exili. Entre elles, destaquen les figures de Mercè Rodoreda i Frederica Montseny. La poeta Marta Pessarrodona, que ha treballat àmpliament sobre l’exili dels nostres intel•lectuals i artistes, ens parlarà de les dones que en van formar part i d’altres aspectes, com ara la fugida amb el Bibliobús.
Traducció i censura
Dilluns 16 de maig, a les 18.30 h, a la Biblioteca Sant Gervasi – Joan Maragall. A càrrec de Lara Estany i Quim Gestí, traductors
A casa nostra, la relació entre la traducció i la censura ben bé mereix un capítol a part. Durant el franquisme, la censura va fer estralls amb els traductors de casa nostra, però també va esdevenir un instrument contra la resistència. Conversarem sobre la tasca de la traducció durant el règim franquista, les seves conseqüències i algunes polèmiques que han arribat fins als nostres dies, com la de la poeta afroamericana Amanda Gorman.
El Comitè d’Escriptores
Dimarts 17 de maig, a les 18.30 h, a la Biblioteca Vila de Gràcia. A càrrec de Lluïsa Julià, escriptora
Maria-Mercè Marçal va ser una de les impulsores del Comitè d’Escriptores del PEN Català, que va tenir com a objectiu visibilitzar i reivindicar la veu de les escriptores, les contemporànies i les històriques. Una altra de les línies de treball del Comitè va centrar-se a relacionar les escriptores en llengua catalana en el context internacional. Conversarem amb Lluïsa Julià, que va ser una de les fundadores i va viure molts d’aquests moments en primera línia.
PEN Català: cent anys de resistència cultural i literària
Dimecres 25 de maig, a les 18.30 h, a la Biblioteca El Carmel – Juan Marsé. A càrrec de Jaume Subirana, Carles Torner i Simona Skrabec.
Des dels seus inicis, amb un Pompeu Fabra a la presidència de l’entitat, la història del PEN Català és, possiblement, una de les més interessants viscudes a casa nostra. El paper de l’entitat amb els escriptors a l’exili i les relacions internacionals dels escriptors catalans amb altres intel•lectuals de l’època han marcat algunes de les etapes més importants de la nostra cultura. Farem un passeig per un segle de resistència cultural i literària.
Accés lliure fins a exhaurir places (cabuda limitada).
Totes les activitats estan adaptades a les mesures de seguretat i protecció davant de la covid-19.
