Del 24 de gener al 14 de març de 2022
En els darrers anys s’han multiplicat les xerrades, els libres i els documentals dedicats a dones científiques que tradicionalment han estat excloses de les narratives històriques al voltant de la ciència. Més enllà d’aquesta recuperació important de figures oblidades que mereixen un reconeixement, en aquest cicle pretenem mostrar els processos que han permès aquesta exclusió històrica de les dones. A més, intentarem mostrar els mecanismes que van permetre a algunes dones participar, en més o menys grau, en la creació científica, malgrat la societat masclista i patriarcal que esperava un paper passiu de les dones, així com les lluites feministes des de la ciència.
Cicle coordinat per Miquel Carandell
Hi col•labora: Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (Institut d’Estudis Catalans)
Exclusions històriques de les dones (i altres subjectes) de la ciència
Dilluns 24 de gener, a les 18.30 h, a la Biblioteca Sagrada Família – Josep M. Ainaud de Lasarte. A càrrec de Mònica Balltondre, Institut d’Història de la Ciència, UAB.
En determinats moments de la història, el coneixement ha estat privilegi de només uns quants. En aquesta xerrada examinarem alguns dels mecanismes d’exclusió institucionals, socials, simbòlics i discursius que van operar al final del segle XIX i principi del segle XX per vetar les dones o dificultar-los l’accés, a elles i a altres col•lectius, a la ciència acadèmica, aquella que es feia a les universitats i als centres de recerca. També assenyalarem com s’ho van fer aquests col•lectius per trencar aquestes barreres i legitimar les seves veus.
La lluita pel dret a la planificació familiar
Dilluns 31 de gener, a les 18.30 h, a la Biblioteca Vila de Gràcia. A càrrec de Sara Fajula Colom, Museu d’Història de la Medicina de Catalunya / Col•legi de Metges de Barcelona.
El dret a la planificació familiar i l’accés a l’anticoncepció va ser una de les reivindicacions dels moviments socials de les dones sorgits durant la transició democràtica. El control de la natalitat estava prohibit pel règim franquista des del 1941. I va ser al principi de la dècada de 1970 quan el moviment feminista, amb la implicació de professionals de la medicina, va lluitar per la construcció d’una nova vida per a les dones basada en el control del seu cos i la seva maternitat, mitjançant la legalització dels mètodes anticonceptius i una transformació del sistema sanitari català. Aquesta transformació es va fer a través de la creació de nous espais d’atenció mèdica a totes les dones, els anomenats centres de planificació familiar, on es va donar educació sanitària, sexual i contraceptiva i també es va oferir una assistència ginecològica fonamentada en una nova medicina preventiva i d’atenció integral a les dones.
Les mèdiums en la història de la ciència: ments i cossos intervinguts
Dilluns 7 de febrer, a les 18.30 h, a la Biblioteca El Clot – Josep Benet. A càrrec d’Andrea Graus, Institució Milà i Fontanals, CSIC
Ciència i espiritisme ens semblen conceptes oposats, però no sempre ha estat així. Cap al final del segle XIX i principi del XX, les mèdiums espiritistes van ser al centre de grans debats, com la histèria i l’inconscient. Científics, majoritàriament metges, inclosos premis Nobel, van organitzar experiències amb mèdiums en institucions acadèmiques d’Europa i els Estats Units. Eusapia Palladino, Eva Carrière o Hélène Smith es van transformar en subjectes experimentals. La investigació sobre els fenòmens espiritistes va generar noves formes de pensar i controlar les ments i els cossos de les mèdiums, atribuint-los trastorns de la personalitat i expulsant-les del debat sobre les seves vivències.
Mortalitat maternoinfantil i culpabilització de les dones en la història
Dilluns 14 de febrer, a les 18.30 h, a la Biblioteca Camp de l’Arpa – Caterina Albert. A càrrec de Maria Eugenia Galiana, Universitat d’Alacant
La xerrada parteix de la idea que la comprensió del que ha tingut lloc en el passat pot ser estratègica per entendre i abordar els problemes actuals. Per això, es planteja analitzar l’experiència espanyola en la lluita contra la mortalitat materna i infantil i posar el focus en les dones que, des de les institucions sanitàries, van ser considerades ignorants i culpables de les altes xifres de mortalitat.
Ciència i política de les dones: la polèmica dels sexes abans del feminisme
Dilluns 21 de febrer, a les 18.30 h, a la Biblioteca Vila de Gràcia. A càrrec de Montserrat Cabré, Universitat de Cantàbria.
Històricament, la medicina i la filosofia natural han tingut un paper central a l’hora d’oferir explicacions sobre la diferència sexual i atribuir als sexes característiques i capacitats diferents, de manera que es naturalitzaven la jerarquia i les desigualtats entre dones i homes. En aquesta xerrada abordarem les crítiques fetes per les dones a les formulacions misògines i les propostes que van llançar durant les edats mitjana i moderna, abans de la configuració del feminisme com a moviment polític.
Infermeres en el NO-DO. Reflexions sobre el poder del gènere
Dilluns 28 de febrer, a les 18.30 h, a la Biblioteca Sagrada Família – Josep M. Ainaud de Lasarte. A càrrec de Margalida Miró, Universitat de les Illes Balears
Encara perdura el tòpic que la infermera ha de ser servicial, abnegada o discreta? Per què continuem relacionant aquesta professió amb les dones? Frases com que la infermera ha d’“estar adornada de qualitats morals, autèntiques virtuts de caritat i amor al proïsme” o “la infermera ha d’anar amb un compte especial a no arreglar-se intencionadament amb les mires poc dignes d’agradar” són exemples excel•lents per il•lustrar com s’han creat històricament aquests clixés i com encara es mantenen en l’actualitat. Aquestes dues citacions, extretes dels manuals de text usats en el currículum formatiu de les infermeres espanyoles entre el 1956 i el 1976 evidencien que molts d’aquests estereotips parteixen d’una època en la qual la formació política, religiosa i moral es considerava fonamental per al compliment d’aquesta professió. En aquesta xerrada us proposem una reflexió i un debat crític per entendre de quina manera aquestes idees han contribuït a normalitzar la base d’allò que considerem com a natural o veritable en la cura i la professió d’infermera.
Maria Lluïsa Canut: entre la física quàntica i la lluita feminista
Dilluns 7 de març, a les 18.30 h, a la Biblioteca El Clot – Josep Benet. A càrrec de Marta Jordi Taltavull, Institut Menorquí d’Estudis
Maria Lluïsa Canut (1924-2005) va ser una física de renom internacional del segle XX dins el camp de la física de l’estat sòlid, però tot i així és una figura molt poc estudiada. Canut va començar la seva carrera d’investigadora durant el franquisme a Barcelona, on va acabar la seva tesi, i després va continuar a Madrid, Illinois, Washington i un altre cop Madrid. Canut no només va destacar en la investigació sinó també com a feminista, ja que a Illinois va participar en la lluita per la igualtat de sous entre homes i dones investigadores, que va guanyar. Després de jubilar-se es va retirar a Menorca, on va néixer, i des d’allà va anar a Mallorca, on va viure els darrers anys de la seva vida.
Ciència en parella: dones científiques i coneixements col•lectius
Dilluns 14 de març, a les 18.30 h, a la Biblioteca Camp de l’Arpa – Caterina Albert. A càrrec de Marta Velasco Martín, Facultat de Medicina, Universitat de Castella-la Mancha (UCLM)
La producció de coneixement científic i biomèdic és el resultat del treball col•laboratiu dut a terme dins i fora dels espais institucionals. Des de l’origen dels temps, les dones, formades o no, han participat en aquesta producció de coneixement treballant amb col•legues amb qui, a vegades, es van casar. En aquesta sessió parlarem del matrimoni amb col•legues de professió com a forma de col•laboració estesa entre les persones que es van dedicar a les ciències; dels avantatges i els inconvenients que va tenir per a homes i dones, i del seu paper en l’origen i el desenvolupament de disciplines com ara la genètica de poblacions de Drosophila. A partir de les biografies d’investigadores coneixerem algunes de les dones que van ser pioneres en aquesta disciplina en les dècades de 1930, 1940 i 1950: Natasha Sivertzeva-Dobzhansky (1901-1969), Frances Jack Gordon i María Monclús Barberá (1920-2012).
Accés lliure fins a exhaurir places (cabuda limitada).
Totes les activitats estan adaptades a les mesures de seguretat i protecció davant de la covid-19. És obligatori l’ús de la mascareta.
