Exploradors i exploradores del món

Del 24 de maig al 28 de juny de 2023

El nostre món no hauria estat el mateix sense aquells homes i dones que van emprendre llargs viatges per descobrir-nos regions llunyanes, ens van omplir els espais en blanc dels mapes i ens van apropar a noves cultures i realitats. En aquest cicle coneixerem la vida i els viatges d’alguns d’aquests exploradors i exploradores del món i, sota el guiatge dels conferenciants que han seguit els seus passos, veurem també com ha canviat aquell món que ens van descobrir i què queda del seu record.  

Cicle coordinat per Jordi Canal-Soler

A la recerca d’ous de dragó: Roy Chapman Andrews i els dinosaures de Mongòlia
Dimecres 24 de maig, a les 18.30 h, a la Biblioteca Xavier Benguerel. A càrrec de Jordi Serrallonga, arqueòleg, naturalista i explorador.
Charles R. Darwin, l’any 1871, va defensar que els humans actuals descendíem de formes simiesques que, ara fa molt de temps, van viure al continent africà. Això va escandalitzar l’establishment de l’època i no van ser pocs els científics que renegaren d’Àfrica per dirigir els seus ulls cap a Europa i Àsia. Així va arribar a Mongòlia un dels personatges que han servit d’inspiració per al fictici Indiana Jones: el zoòleg i aventurer Roy Chapman Andrews. El Museu Americà d’Història Natural l’envià, als anys trenta, a la recerca dels nostres ancestres i va acabar topant amb fòssils de dragons i dels seus ous de dinosaures.

Osa i Martin Johnson, els primers documentalistes
Dijous 25 de maig, a les 18.30 h, a la Biblioteca Jaume Fuster. A càrrec de Jordi Canal-Soler, escriptor i fotògraf de viatges.
Martin i Osa Johnson van ser un matrimoni de documentalistes i escriptors que a principis del segle XX va recórrer alguns dels llocs més inhòspits i salvatges d’Àfrica, Àsia i Oceania. Van innovar filmant tribus no contactades enmig de les selves més recòndites i gravant el comportament d'animals salvatges al seu àmbit natural i van ser els primers a utilitzar avions per aconseguir les imatges més espectaculars per tal de produir els primers documentals de viatges de la història. Els seguirem pel món veient com ha canviat tot allò que van filmar.

Julius von Haast i l'interior de Nova Zelanda
Dilluns 29 de maig, a les 18.30 h, a la Biblioteca Sant Antoni – Joan Oliver. A càrrec de Roger Canal, biòleg i fotògraf de viatges.
Julius von Haast, explorador, geòleg i naturalista alemany, va realitzar diverses expedicions a mitjans del segle XIX per les terres inexplorades de l’Illa del Sud de Nova Zelanda. Amb ell, travessarem serralades, rius i selves i descobrirem or, carbó i restes de l’ocell prehistòric més gran conegut, el moa. Entendrem les dificultats que aquest increïble país suposava per a aquells valents que volguessin endinsar-s'hi i descobrirem el paper que hi varen tenir els habitants originaris de l’illa: els temibles maoris.

Pierre Loti i les pagodes daurades. Viatges per Siam
Dimecres 31 de maig, a les 18.30 h, a la Biblioteca Clarà. A càrrec de Jaume Mestres, escriptor i viatger.
Tailàndia sempre ha estat un país amb una enorme capacitat de seducció. Un territori immens cobejat per diferents països occidentals, però mai colonitzat. Els portuguesos van aconseguir ficar-hi el nas, fins i tot van gaudir de certa influència durant un període de temps. Però, per fortuna, per la preservació de la diversitat del món i en benefici de la cultura i dels fills del territori, no van anar més enllà. Ni els portuguesos ni cap altra potència colonial. Inspirats per l’escriptor i viatger francès Pierre Loti, que a finals del segle XIX va fer estada a Tailàndia, farem ruta per un Siam exòtic. Un país sadollat de tradició i cultura, amarat per l’alegria de viure, sembrat d’agulles daurades i arrossars lluminosos i solcat per cabalosos rius.

Henri Mouhot i els tresors d’Angkor. Viatges per Cambodja
Dijous 1 de juny, a les 18.30 h, a la Biblioteca Guinardó – Mercè Rodoreda. A càrrec de Jaume Mestres.
Quan el 1860 l’explorador i naturalista francès Henri Mouhot va encarar-se per primera vegada a la imponent majestuositat dels monuments d’Angkor devia perdre l’alè. Malgrat que probablement no va ser el primer occidental que els va contemplar, sí que va ser el primer que els va documentar i descriure. Parlarem del conjunt monumental d’Angkor, dels temples i palaus escampats per la totalitat del territori cambodjà. El conferenciant l'ha visitat en moltes ocasions des del 1991, quan encara bona part del país era controlat pels Khmers Rojos i es podien visitar els principals monuments en completa solitud.

L’arqueòloga i el 'Trencanous': Mary Leakey i les seves aventures per Tanzània
Dimarts 6 de juny, a les 18.30 h, a la Biblioteca Poblenou – Manuel Arranz. A càrrec de Jordi Serrallonga.
Antropòlegs, filòsofs, arqueòlegs... van aixecar un sòlid mur de separació entre humà i animal: els humans érem éssers capaços de fabricar eines... els animals, no. Fora que els Homo sapiens també som animals, s’ha de dir que aquest posicionament antropocèntric va arrelar fortament. Aleshores, Mary Leakey, arqueòloga i aventurera, excavant els jaciments de la gorja d'Olduvai (Tanzània), va trobar, l’any 1959, un robust homínid fòssil associat a eines de pedra: el primer artesà de la humanitat? L’Homo habilis li va treure el ceptre, però el Trencanous de Mary ha ressorgit de les cendres...

Més enllà de Machu Picchu: Hiram Bingham i el Perú
Dilluns 12 de juny, a les 18.30 h, a la Biblioteca Camp de l’Arpa – Caterina Albert. A càrrec de Roger Canal.
Quan el 1911 Hiram Bingham va anunciar el descobriment d'una ciutat inca perduda al cor dels Andes, la notícia va fer la volta al món. En aquesta xerrada viatjarem pel Perú seguint els passos d'aquest explorador nord-americà fins a arribar al famós Machu Picchu. Veurem la controvèrsia sobre el descobriment, que encara dura, i reviurem les experiències que ell va viure a principis del segle XX amb un viatge actual, tot travessant rius i ports de muntanya i descobrint com ha canviat el Perú des de l’època dels inques o de Hiram Bingham.

La baronessa Karen Blixen i les seves ‘Memòries d’Àfrica’
Dimarts 13 de juny, a les 18.30 h, a la Biblioteca Vila de Gràcia. A càrrec d’ Irene Cordón i Solà-Sagalés, Dra. en Història Antiga i màster en Egiptologia per la UAB.
“Jo tenia una granja a l'Àfrica, al peu dels turons de Ngong”, així comencen les memòries africanes d'Isak Dinesen, el pseudònim de l'escriptora danesa Karen Blixen. Però la seva vida real a Kenya no va ser tan romàntica com va plasmar al seu famós llibre. És cert que a l'Àfrica va trobar la seva veritable llar, però va pagar un preu alt per aquella aventura.

Isabel Gramesón, amor i supervivència a l'Amazones de l'Equador
Dijous 15 de juny, a les 18.30 h, a la Biblioteca Jaume Fuster. A càrrec de Francesc Bailón, antropòleg i viatger polar.
Isabel Gramesón va ser una dona equatoriana del segle XVIII. Va protagonitzar una apassionant història d’amor, valentia i coratge, quan va ser capaç de creuar els Andes i recórrer el riu Amazones a la recerca del seu marit. Mai va pretendre ser una aventurera, només una dama de l’alta societat colonial equatoriana. Però el destí la va convertir en una heroïna al seu país. Amb ella recorrerem un país fascinant i multiètnic com és l’Equador.

Alexander von Humboldt, el darrer científic universal
Dilluns 19 de juny, a les 18.30 h, a la Biblioteca Sagrada Família – Josep M. Ainaud de Lasarte. A càrrec de Jordi Canal-Soler.
Alexander von Humboldt és considerat com l'últim científic universal. Els viatges d'exploració i els estudis científics del naturalista alemany van ser tan extensos i van abastar tant que avui centenars d'ubicacions de la cartografia mundial porten el seu nom: carrers, muntanyes, serralades, el corrent fred que recorre la costa del Perú, rius, badies, salts d'aigua, parcs nacionals... i fins i tot un cràter a la Lluna, a més de moltes espècies de plantes i animals. Seguirem els seus passos per Europa, però també pel nou món, on va visitar Cuba i els Estats Units, però sobretot Nova Granada, Perú i Nova Espanya.

Annie Londonderry i la seva volta al món en bicicleta
Dimecres 21 de juny, a les 18.30 h, a la Biblioteca Fort Pienc. A càrrec de Laura de Castellet, historiadora i viatgera
Als anys noranta del segle XIX la bicicleta era símbol de llibertat del moviment feminista i sufragista, però també motiu de burla pels seus detractors com a joguina de passeig. Una aposta sobre que una dona no podria fer la volta al món amb bicicleta va empènyer Annie "Londonderry" Cohen - Kopchovsky a assumir el repte. Va sortir de casa amb faldilles i va tornar-ne amb pantalons després de recórrer els EUA, part d'Europa, Egipte, l'Índia i el Japó. I va guanyar l'aposta.

D’Alemanya a les Canàries: Catharina Pommer-Esche i les Illes Afortunades
Dijous 22 de juny, a les 18.30 h, a la Biblioteca Nou Barris. A càrrec de Victòria Medina Fernando, arqueòloga.
La primavera de l’any 1905, una dama de l’alta societat berlinesa, Catharina Pommer-Esche, viatjà fins a les illes Canàries motivada pels escrits de nombrosos científics i intel•lectuals alemanys que elogiaven el paisatge natural de l’arxipèlag canari. Redactà després les seves vivències en un petit i atípic quadern de viatge, i es va convertir així en la primera gran promotora turística de les illes i alhora en el primer testimoni femení en llengua alemanya sobre les Canàries.

Samuel i Florence Baker, els amants del Nil
Dilluns 26 de juny, a les 18.30 h, a la Biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra. A càrrec d’ Irene Cordón i Solà-Sagalés.
La de Samuel i Florence Baker és una història d'amor i aventura, digna d'una novel•la rocambolesca. Florence es va convertir en un pilar fonamental per a Samuel; es va negar a quedar-se a casa esperant-lo i, per contra, el va acompanyar en gairebé tots els seus viatges. Perquè a partir del moment que es van conèixer viatjarien molt.

Margalide Le Bondidier i la seva passió pels Pirineus
Dimecres 28 de juny,  a les 18.30 h, a la Biblioteca Sant Gervasi – Joan Maragall. A càrrec de Victòria Medina Fernando. 
La passió pels Pirineus de Margalide Le Bondidier i el seu marit Louis i la curiositat per la cultura del lloc els va dur no només a travessar muntanyes i pujar els seus cims, sinó també a comprometre’s en la recerca etnogràfica amb la creació del primer Museu Pirinenc en un castell a Lourdes. Margalide dedicà tota la seva vida a preservar i promocionar el patrimoni natural i cultural dels Pirineus des del segle XVIII.

Segueix i comenta aquest cicle amb #ExploradoresDelMón
Accés lliure fins a exhaurir places (cabuda limitada).

Exploradors i exploradores del món