De l’11 de gener al 27 de febrer de 2024
Cada cop són més presents les teories transhumanistes que parlen de la necessitat de millorar, mitjançant la tecnologia i la química, l’ésser humà; o fins i tot superar-lo, tal com proposa el posthumanisme. I què hi ha de l’humanisme? Ens ho preguntarem en aquest cicle de diverses xerrades i diàlegs.
Cicle coordinat per Francis García Collado.
Neuroètica, drogues i transhumanisme. All you need is love!
Dijous 11 de gener, a les 18.30 h, a la Biblioteca Guinardó - Mercè Rodoreda. A càrrec de Francis García, professor d’Ètica i de Psicologia a la UdG, ESRP-UB, UVic-UCC i a la UIC.
Una de les promeses de millora del transhumanisme està lligada tant a les nostres emocions com a l’amor de manera directa. Cal fer ús de drogues per millorar les nostres relacions de parella? Cal emprar-les terapèuticament amb persones que han patit situacions traumàtiques? I per a la depressió? Parlarem d’aquestes drogues des d’una perspectiva neuroètica amb una mirada crítica, perquè al final, tot el que el necessitem és amor, oi? O potser no?
La millora de la condició humana: de Julian Huxley a Bostrom i Savulescu.
Dilluns 15 de gener, a les 19 h, a la Biblioteca Sagrada Família - Josep M. Ainaud de Lasarte. A càrrec de Margarita Boladeras, catedràtica emèrita de Filosofia Moral i Política de la UB.
La tecnociència permet superar moltes mancances de l’ésser humà, cada vegada més i de nivell més profund. Però quin abast global poden tenir aquests canvis? Les teories de Bostrom, Savulescu i altres autors pronostiquen un salt qualitatiu de la condició humana, una etapa nova de l’ésser humà que el farà transhumà o, fins i tot, posthumà (un nou gènere antropològic). Consideracions des de les perspectives de la justícia i la democràcia.
El gran repte per a l'espècie humana: aprendre a conviure amb les altres espècies
Dijous 18 de gener, a les 18.30 h, a la Biblioteca Vallcarca i els Penitents - M. Antonieta Cot. A càrrec de Marta Tafalla, doctora en Filosofia i professora de la UAB.
La crisi ecològica (caos climàtic, extinció massiva, degradació dels ecosistemes...) és el problema més greu que hem tingut mai. Les anàlisis sobre les causes acostumen a assenyalar el capitalisme i el colonialisme, però si cerquem causes més profundes trobem l’antropocentrisme i l’especisme. Abordarem la crisi ecològica com un problema de convivència que es podria resoldre si aprenguéssim a conviure de manera respectuosa amb les altres espècies.
Prometeus desencadenats: progrés tecnològic, evolució biològica i progrés moral
Dimarts 23 de gener, a les 18.30 h, a la Biblioteca Poblenou - Manuel Arranz. A càrrec de Francisco David Corrales Cordón, professor associat al Departament de Filosofia de la UdG.
Sota l’ombra de la figura mítica de Prometeu, l’ésser humà s’ha pensat a si mateix com una espècie que deu la seva supervivència i, fins i tot, la possibilitat de redefinir el seu lloc a l’univers a la seva intel•ligència i capacitat tècnica. A partir d’aquest rerefons antropològic, presentarem i discutirem les idees que actualment defensen, de vegades com un imperatiu moral radical, una transformació de la humanitat en una espècie millorada per mitjans tecnològics.
L’art del bit: perspectives filosòfiques entorn dels videojocs i noves formes d’art emergents
Dimecres 24 de gener, a les 18.30 h, a la Biblioteca Joan Miró. Diàleg entre Max Pérez i Alba Padrós.
Vivim una època en què l’art està mutant. No paren de néixer noves formes d’expressió, i forma part de la tasca filosòfica estudiar-les i extreure’n ensenyances sobre l’estètica i la bellesa. En concret, els videojocs són una forma d’emocionar extraordinària i inèdita, perquè són obres d’art en què qui hi juga té el control i en què la narrativa canvia completament les regles tradicionals.
Maquiavel, mestre del mal i humanista?
Dilluns 29 de gener, a les 18.30 h, a la Biblioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra. A càrrec d’Oriol Farrés, professor agregat del Departament de Filosofia de la UAB.
A Maquiavel l’han considerat el mestre del mal i del pensament dels dictadors. L’adjectiu “maquiavèl•lic” suggereix traïcions i tota mena de perfídies. De Maquieval es diu que va afirmar que “el fi justifica els mitjans”. En aquesta xerrada, però, proposem demostrar que aquest autor florentí del segle XVI, almenys en tres sentits importants, pot ser considerat un humanista i un republicà. O sigui, hi ha un “humanisme maquiavèl•lic”?
Del monstre de Frankenstein als robots de Karel Čapek
Dijous 1 de febrer, a les 18.30 h, a la Biblioteca Gabriel García Márquez. Diàleg entre Ricard Solé i Francis García.
El somni de construir un nou Prometeu valent-se de la tècnica i la ciència sembla que cada cop és més a prop de fer-se realitat. Implants, pròtesis i altres modificacions tècniques i tecnològiques fan necessari un diàleg entre ciència i filosofia per veure si en l’intent de superar l’ésser humà, i el monstre de Frankenstein, no estem caient en la construcció de robots sota la promesa de l’alliberament del patiment i la millora humana.
Teixint futurs: encontres insospitats entre filosofia, fongs i transhumanisme
Dimarts 6 de febrer, a les 18.30 h, a la Biblioteca Montserrat Abelló. A càrrec d’Alba Padrós, graduada en Filosofia i Màster en humanitats.
Qui ho havia de dir, sembla que el futur serà dels fongs. Cada cop són més els filòsofs i les filòsofes que s’interessen pels fongs, com a metàfora i com a obertura a noves possibilitats (gairebé revolucionàries) de futur. Què poden aportar els fongs a l’objectiu de transcendir els límits biològics de la humanitat? Transhumanisme, micelis, híbrids i futurs possibles. Sembla que haurem d’anar a caçar bolets.
Cap al liberalisme prometeic? Considerant Julian Savulescu
Dijous 8 de febrer, a les 18.30 h, a la Biblioteca Nou Barris. Diàleg entre Joan Morro i Ana Belén González.
Julian Savulescu és un influent professor de bioètica que planteja que la biomillora humana és un imperatiu moral. Ha encunyat conceptes com “beneficència procreativa” i encapçalat l’elaboració d’un algorisme per al triatge als hospitals arran de la covid-19. Assegura que l’avenir dels debats ètics i jurídics passa per un posicionament entre bioliberalisme i bioconservadorisme. Declara que la seva postura és utilitarista i posthumanista. Hi ha res de nou en aquest plantejament? Què en podem esperar?
L’humanisme: de la crítica a la mirada ingènua
Dilluns 12 de febrer, a les 18.30 h, a la Biblioteca Francesca Bonnemaison. A càrrec de Berta Saénz, doctora en Filosofia i professora universitària.
Partirem de la versió més recent de l’humanisme, la de la il•lustració i la seva lloança a la dignitat i l’autonomia humanes, per revisar tot seguit les crítiques posteriors a aquest ideal humà i algunes de les seves reformulacions. Així, mirarem d’entreveure si hi ha res de l’humanisme que encara ens parli en els nostres dies. Algunes de les veus que construiran aquest itinerari seran Kant, Sartre, Butler i Levinas, entre altres.
Filosofia per a l’endemà. De la filosofia a la ciència-ficció
Dimarts 13 de febrer, a les 18.30 h, a la Biblioteca Vapor Vell. A càrrec de Max Pérez, graduat i Màster en filosofia de la UdG.
La filosofia sempre s’ha preocupat i ocupat del futur. “On anem?” o “què podem esperar?” són preguntes fonamentals d’aquesta disciplina. Pensar l’endemà forma part de la construcció del futur i, en aquest sentit, la filosofia esdevé sempre una forma de ciència-ficció, és a dir, un gènere d’anticipació.
Què significa ésser humans? Una aproximació des de Watsuji i Nishida
Dijous 15 de febrer, a les 18.30 h, a la Biblioteca Jaume Fuster. A càrrec de Raquel Bouso, professora agregada de Filosofia Intercultural i Asiàtica de la UPF.
Proposem pensar què ens fa humans des de les filosofies de Tetsurō Watsuji i Kitarō Nishida, hereves d’un pensament com el japonès sorgit al marge de la tradició humanista europea. A partir de les idees de la relacionalitat com el nostre mode de ser fonamental i de l’agència del món, qüestionarem la natura entesa com a allò no humà i, per tant, com quelcom oposat a la cultura o l’artifici.
Creació identitària del subjecte: temporalitat, llenguatge i opressió
Dimarts 20 de febrer, a les 18.30 h, a la Biblioteca Vila de Gràcia. Diàleg entre Cristina Caralt i Alejandro Paéz.
Partint de textos teòrics i literaris, es reflexionarà al voltant del concepte d’identitat com a creació canviant i desestabilitzadora del subjecte. A continuació, posant en valor les tesis de Paulo Freire, es farà una comparativa entre el discurs de l’emancipació de l’individu, com a idea humanista, i el discurs de l’alliberació sorgit a la segona meitat del segle XX per vincular-ho amb l’opressió del subjecte contemporani.
Spinoza, acceptació i rebuig de l'humanisme
Dimecres 21 de febrer, a les 18.30 h, a la Biblioteca Xavier Benguerel. A càrrec de Josep Olesti, professor de Filosofia a la UdG.
Presentació de la filosofia de Spinoza (1632-1677), a fi de situar-lo en el seu context històric i de determinar-ne la posició filosòfica, amb un ull posat en la qüestió de l’humanisme. Es tractarà d’explicar que el rebuig d’una certa concepció de l’humanisme, de matriu cristiana, és la condició de possibilitat per accedir a una comprensió de les coses humanament satisfactòria.
Transhumanisme: la culminació d’una vella aspiració?
Dimarts 27 de febrer, a les 18.30 h, a la Biblioteca Sant Gervasi - Joan Maragall. A càrrec de Marcel Cano, docent a la Facultat de Ciència i Tecnologia de la UVic.
El transhumanisme se’ns mostra sovint com una nova filosofia vinculada als avenços tecnocientífics més recents. Malgrat aquesta idea comuna, en realitat l’impuls cap a la «millora» humana ve de lluny. Podem trobar-ne els primers passos en la Il•lustració i, fins i tot, en la mateixa modernitat occidental. Anirem a les seves arrels per comprendre l’actualitat del fenomen.
Segueix i comenta aquest cicle amb #CicleFilosofia
Accés lliure fins a exhaurir places (cabuda limitada).
