La Biblioteca Vila de Gràcia ha estat batejada amb el nom de la periodista, escriptora i activista barcelonina Rosa Maria Arquimbau Cardil (1909 – 1992). La biblioteca ara s’anomena Biblioteca Vila de Gràcia – Rosa M. Arquimbau.

El dilluns 17 de març, a les 18.30 h a la biblioteca, celebrem un homenatge a la seva figura. L’acte compta amb la participació de l’especialista en la seva obra Julià Guillamon, la directora i dramaturga Ester Villamor i l’actriu Carlota Olcina. Ambdues convidades amb motiu de la representació, del 6 de març al 6 d’abril, de l’obra d’Arquimbau Marie, la roja al Teatre Nacional de Catalunya (TNC)*.

Acte conduït per l’escriptora Marta Carnicero

Les biblioteques de Barcelona se singularitzen amb els noms dels propis edificis patrimonials o bé s’identifiquen amb noms de figures rellevants del món del llibre, de la cultura o de l’entorn veïnal i associatiu. En l’actualitat, la majoria de les biblioteques porten noms d’homes; per això, des de Biblioteques de Barcelona, la Regidoria de Cultura i Indústries Creatives i els districtes, en aquelles biblioteques que només porten el nom del barri s’ha volgut impulsar l’assignació de noms propis de dones nascudes a Barcelona o amb un vincle fort amb la ciutat.

L’escriptora s’uneix a la llista de dones nascudes a Barcelona o amb un vincle fort amb la ciutat que aquest any donen nom a alguna de les biblioteques de la ciutat de Barcelona: la poeta i novel·lista Ana María Moix, l’oceanògrafa Josefina Castellví, l’escriptora Carmen Laforet, l’escriptora i bibliotecària Aurora Díaz Plaja, l’activista social M. Àngels Rivas i la periodista Mària Sánchez.

Rosa Maria Arquimbau Cardil (1909-1992) va ser una escriptora, periodista i activista catalana, d’origen humil, nascuda a Barcelona. Va començar a escriure de jove a la revista Joventut Catalana i al setmanari Dona Catalana on va publicar textos en prosa, a més d’alguns poemes, amb una visió feminista i avançada per l’època. La seva obra també inclou diverses novel·les com Quaranta anys perduts (1971) i peces teatrals com Amunt i crits (1936), Les dones sàvies (1936) o Marie la Roja (1938), totes tres representades al Teatre Romea.
Després de la Guerra Civil, es va exiliar a París amb el seu marit, Joaquim Girós. En tornar a Catalunya el 1945, va continuar escrivint. Va morir el 28 de febrer de 1992, deixant un llegat literari amb obres inèdites.

*Amb el carnet de biblioteques teniu un 10% de descompte en les entrades del TNC.