Itinerància de l’exposició presentada al Centre Cívic Matas i Ramis, dins el projecte Mirada Pilot, un projecte de comisariat jove amb artistes de la Mostra d’Art Jove, Stripart.
S’enmarca en les dinàmiques que es volen impulsar en l’àmbit de les arts visuals al territori, apostant per donar espai d’exposició i de mostra al treball creatiu d’arreu de Barcelona i voltants.
Inauguració: 18 de març a les 19.30h
Del 18 de març al 9 d’abril
Comissariat: Laura Garcia i Andrea Navarro. (Dins del cicle Microcomissariats)
Les artistes que hi participen són:
Azucena Momo (vídeo)
Martina Pozzi – MP Collages (collage manual)
Gisela Riu (fotografia)
Diego Paterna (fotografia)
Col·laboració: Festival Stripart
Mirada Pilot
És un projecte per produir una exposició en la que un/a comissari/a novell fa la seva primera exposició col·lectiva generant un discurs a través de la selecció d’algunes obres exposades al Festival d’Art Jove Stripart. www.stripart.cat. Aquest projecte s’emmarca en el cicle de commissariat emergent Microcomissariats.
Kosmos
“Els pitagòrics van encunyar el terme “Kosmos”, un terme amb un significat original que anava molt més enllà del que avui entenem com “cosmos” o “univers” […] és per això que voldria rescatar el terme Kosmos, que inclou al cosmos (o fisiosfera), bios (la biosfera), psique (la noosfera) i theos (la teosfera o domini diví)”.
Wilber K. (1996), Breve historia de todas las cosas
Deixant de banda els motius, les explicacions i les incògnites sobre què, qui, com, quan i perquè es va crear l’univers, una sèrie d’esdeveniments concrets van donar pas a la formació del planeta terra i dels éssers que l’habiten.
El pas del temps ha comportat l’evolució de l’ésser humà. Han estat molts els canvis que ha experimentat, i en un cert moment comença a tenir dubtes. Hi ha molts perquès, com per exemple, Què hi faig aquí?
Aquest punt d’inflexió en l’evolució humana a escala general, també succeeix en el pla personal. L’individu no només es troba enmig d’un món natural, sinó també entre una quantitat multiplicada d’altres com ell. Per conviure-hi s’ha de relacionar i comunicar amb el seu entorn, a través del rostre, el cos i la veu.
Aquesta comunicació és bidireccional, per tant, enviem missatges i en rebem. La manera en què integrem i entenem els continguts inicia un diàleg intern, racional i emocional, que ens fa reflexionar sobre l’existència de l’ànima i la seva coexistència amb l’intel·lecte.
Com podem trobar la nostra veu interior? Un cop trobada, Què podem fer per entendre-la? I després, Com l’expressem?
A través d’aquesta selecció d’artistes i les seves obres, es traça una trajectòria discursiva entre el macrocosmos, el mesocosmos i el microcosmos. Una proposta per reflexionar sobre com interaccionen aquests nuclis, i com ens afecta als individus.