La Barcelona comunitària no s’atura i crea xarxes de suport mutu veïnal

La Barcelona comunitària no s’atura i crea xarxes de suport mutu veïnal

30/04/2020 - 07:57

La pandèmia ha fet aflorar dinàmiques de solidaritat que fa unes setmanes eren impensables, però que no han sorgit del no-res: són les xarxes de suport mutu a districtes i barris, que s’estan posant en funcionament sobre la base de l’existència prèvia d’uns moviments socials actius i d’unes energies comunitàries molt robustes.

“Ale, puc baixar a buscar dues mascaretes? He d’acompanyar la mare al CAP i no en tenim”. “Sabeu alguna cosa de la senyora gran que viu sola a la cantonada de Martí amb Rabassa? Fa dies que la truco i no contesta”. “Qui pot anar a passejar avui el gos del senyor Felip i de pas li agafa les medicines a la farmàcia?”

Aquest és només un retall real de la vida —virtual— a les xarxes de suport mutu que s’han generat arreu de tota la ciutat, grups de comunicacions per blocs, xarxes de persones dels barris, grups de proximitat que s’organitzen per poder donar resposta a les necessitats més quotidianes del dia a dia de la pandèmia.

Ara mateix és difícil saber quantes n’hi ha exactament, precisament, perquè són espontànies i autogestionades i varien molt segons els districtes. Són, però, molt semblants en les dinàmiques: solen tenir grups de xat telefònics, a vegades un blog o un perfil a una xarxa social, o fins i tot un mapa del voluntariat per poder gestionar-lo millor.

No només s’estén el virus, també les xarxes solidàries

L’Alejandra Salamanca és propietària d’un forn a Gràcia, a la plaça de Rovira i Trias, lloc que s’ha convertit en un petit centre “social” perquè des dels principis del confinament ha participat activament en el grup Plaça Rovira Suport Mutu, iniciat des de la Xarxa de Suport de Gràcia i que de moment només té un grup de xat, això sí, un xat que treu fum cada dia.

Ella mateixa va decidir oferir gratuïtament mascaretes a qui les necessités: “Jo havia de fer mascaretes per a mi i les persones que tinc contractades al forn, ja que vaig fer tard a comprar-les per internet. Com que veia que la gent em preguntava si sabia on aconseguir-ne perquè a la farmàcia ja feia dies que s’havien acabat, em vaig posar a fer-ne més de les que a nosaltres ens calien. Però hi ha més veïnes que cusen i ara algunes em deixen les mascaretes al forn perquè la gent les reculli aquí. Una d’elles ja ha començat a fer-ne de petites per a criatures per quan puguin sortir al carrer.”

A Nou Barris també les mascaretes són un dels eixos de participació de les diferents xarxes, com ens explica l’Albert Villacampa, membre de l’Associació de Veïnes i Veïns de Porta, una de les entitats impulsores del Grup de Suport del Barri de Porta. Explica que un nombrós grup de persones, la majoria dones del districte de Nou Barris, van començar a cosir mascaretes a l’inici de la crisi i a hores d’ara han repartit més de tres mil mascaretes, algunes entre les residències de gent gran i altres equipaments del districte i, sobretot, a l’Hospital de Sant Pau.

Però, diu, “més enllà de les mascaretes, ens hem organitzat per donar resposta comunitària a moltes necessitats de les persones del barri, reforçant el paper dels serveis públics i arribant allà on l’Administració no arriba. Algunes coses són de gestió directa, com compres de medicaments, d’aliments o trucades telefòniques per pal·liar situacions d’aïllament; d’altres són assessoraments i acompanyaments per tal de derivar les veïnes als serveis públics pertinents, amb els quals, de fet, estem molt coordinats; i, finalment, atenem necessitats d’urgència a través d’un banc d’aliments solidari i una caixa de solidaritat que complementa les ajudes públiques”, confirma Villacampa.

Les realitats diverses dels barris

Nou Barris és un dels districtes on, segons el mateix Villacampa, “plou sobre mullat”, ja que la situació econòmica de moltes famílies ja estava al límit o en els marges abans de la pandèmia i, per tant, es troben entre els barris de la ciutat més sacsejats i amb menys capacitat de resiliència. Però no només en el terreny econòmic sinó que també és el districte més colpejat sanitàriament, com demostren les xifres de l’Informe de la Generalitat, on tots els barris del districte mostren taxes de casos positius molt per sobre de la mitjana.

En quatre setmanes s’han creat nou grups de suport mutu, amb la majoria d’entitats que ja estaven implicades en les lluites veïnals

Però si aquesta és la cara fosca, la resposta comunitària i reivindicativa ha estat ben potent: en quatre setmanes s’han creat nou grups de suport mutu, amb la majoria d’entitats que ja estaven implicades en les lluites veïnals, i noves veïnes i veïns que s’hi han afegit individualment. Villacampa creu que no podia ser d’una altra manera, en un districte amb la tradició de solidaritat i de reivindicacions veïnals com és Nou Barris.

Voluntariat de sempre, voluntariat nou

És de la mateixa opinió el Pedro Cervera, dinamitzador del Casal de Barri la Prosperitat, entitat membre de la Xarxa de Suport del Barri de la Prosperitat i que, a banda del clàssic grup telefònic, gaudeixen d’un blog informatiu #AntivirusProspe.

Les entitats que abans del confinament treballaven plegades per donar respostes a situacions de pobresa, marginalitat o manca d’integració, han donat una resposta gairebé immediata a l’emergència i estan oferint aquesta plataforma per canalitzar els desitjos de solidaritat de persones que volen posar el seu granet de sorra per sortir totes plegades amb dignitat de la crisi.

Compartir el wifi és una petita solució comunitària per pal·liar la bretxa educativa

Una de les iniciatives més recents que es proposen a la xarxa de la Prosperitat, per donar suport a un sector especialment vulnerable, el dels infants de famílies amb pocs recursos, és la possibilitat de compartir el wifi a les escales dels pisos, per a aquells escolars que no en tinguin i que poden quedar “despenjats” de les classes virtuals. És una petita solució comunitària per intentar pal·liar la bretxa educativa que creix desproporcionalment en aquest temps de pandèmia i que requereix uns ‘tempos’ de reacció més ràpids que els que pot tenir l’Administració.

Ajudar des de casa, ajudar al carrer

Les xarxes ciutadanes de suport mutu estan demostrant que no hi ha límits en les formes d’implicació: a casa es poden fer moltes coses, com ara mascaretes, compartir wifi, fer trucades a persones aïllades socialment, col·laborar econòmicament amb les caixes de resistència i, per què no, autoanimar-se fent vermuts en línia (com el que proposa el Casal de barri de la Prospe cada dissabte).

Però també cal sortir i fer encàrrecs per portar aliments a qui ja n’està patint l’escassetat, medicines a persones malaltes… i, fins i tot, localitzar persones sense llar per poder-los oferir l’atenció i la cura que requereixen. Aquesta és una de les tasques que duu a terme la Leila González, membre de la xarxa Plaça Rovira Suport Mutu: és voluntària des de fa dos anys de l’entitat Arrels, que treballa la integració de persones sense llar i ens explica que “encara hi ha molta gent que viu al carrer, i calia posar al dia el cens d’Arrels per poder atendre acuradament”.

“Vaig fer una crida al grup de xat i ràpidament tenia coneixement de dues o tres persones sense sostre que no tenia controlades”

Com que s’havia incorporat al grup de suport mutu per poder donar un cop de mà, en el moment que calia fer el recompte va pensar que potser les veïnes i els veïns de Gràcia podrien ajudar-la a trobar-los. “Vaig fer una crida al grup de xat i ràpidament tenia coneixement de dues o tres persones sense sostre que no tenia controlades”. La Leila és castellera, viu sola i creu que la gent jove és qui ha de fer aquestes tasques al carrer. “Jo surto perquè no soc grup de risc i perquè molta gent que ho voldria fer té famílies a les quals no ha de posar en risc. Ho faig pels i per les que no poden sortir a donar un cop de mà, encara que ho vulguin fer”.

Desdecasa.cat, iniciativa municipal de suport a la participació ciutadana

Des de l’Ajuntament de Barcelona també s’ha posat en marxa una iniciativa per canalitzar la solidaritat i les ofertes de voluntariat: la plataforma Barcelona des de casa, un espai per aportar iniciatives i sumar energies. També convida la ciutadania a participar en projectes municipals ja existents (com ara el projecte Radars i Vincles BCN, per donar suport a persones grans i vulnerables i pal·liar les conseqüències de l’aïllament de moltes d’elles), alhora que anima a unir-se a les moltes xarxes de suport comunitàries.

Barcelona ha estat i és una ciutat forta i plena d’energia comunitària i la pandèmia ho confirma dia a dia. Ens en sortirem per molts motius, però un d’ells és la solidaritat ciutadana.