“L’acollida i l’escolta activa són els elements més transformadors d’un casal de barri”

Conversem amb la Laia Serra, dinamitzadora del Casal de Barri EAMP del Clot sobre l’acció comunitària que omple cada dia el casal.

Explica’ns breument un dia d’acció comunitària al casal EAMP

La base de l’acció comunitària de l’EAMP passa a recepció. Les informadores són la peça clau per acollir, detectar i vehicular les necessitats i inquietuds del barri. Amb la base de l’escolta activa i el que manifesti la persona, s’explica quines activitats es fan al casal o se li proporciona informació d’on pot aconseguir el que busca.

També s’està molt amatent a recollir propostes. A partir d’aquí, molts dels grups que funcionen a l’EAMP són el que anomenem “El barri proposa”. Es tracta d’un espai, grup o projecte que algun veí o veïna vol tirar endavant i que des del casal intentem acompanyar tècnicament perquè sigui possible sempre que sigui un bé per al barri i estigui obert a tothom de manera gratuïta.

A part dels “El barri proposa”, que són més a iniciativa del veïnat (club de lectura, grups de conversa d’anglès, grup de narració oral, grups de català, risoteràpia, grups oberts de manualitats, caminar en companyia…), també hi ha projectes comunitaris que s’han engegat per donar resposta a necessitats que es detectaven al barri. Aquests projectes s’inicien tècnicament amb suport de veïns i veïnes que acompanyen o amb serveis del territori.

Ens en dones un parell d’exemples?

Sí, davant de l’EAMP tenim una plaça molt dura i el veïnat es queixava que només servia per als gossos. Intentem, doncs, enverdir-la amb el suport de veïns i veïnes, però també amb col·lectius de joves, o un grup de serveis socials. També el convertim en un espai on es pot jugar, amb el projecte d’espai familiar, on es deixen en préstec jocs per jugar a la plaça. Però també la Nevera Solidària, que es va posar per lluitar contra el malbaratament; les Manetes, que a partir d’una iniciativa del barri proposa que s’acabi convertint en quelcom més col·lectiu i per fer costura al servei del barri; l’Àgora, que porten professionals de l’EAP Encants, l’EAP Camp de l’Arpa; serveis socials com a projecte per lluitar contra la soledat no volguda, i molts d’altres.

 Què és l’acció comunitària, per a tu?

Per a mi l’acció comunitària és ben bé el que el nom indica. Primer, acció: fer, actuar per la comunitat. Comunitat: grup de persones que viuen en un lloc comú. Per tant, els elements bàsics perquè això tingui lloc passen per generar espais no només de trobada, sinó d’interrelació, on els veïns i veïnes es puguin conèixer. Perquè això es produeixi també cal detectar les necessitats, no només com a mancances, sinó com a elements en comú, que poden ser motors de construcció d’aquests espais.

Quina funció té un casal de barri per impulsar o aixoplugar l’acció comunitària?

Com a espai de proximitat, si es fa una bona acollida de les persones, des de l’escolta es poden detectar moltes de les necessitats del veïnat. A través de l’enxarxament amb el territori, es poden buscar recursos o es pot donar suport per satisfer aquestes necessitats. I, en definitiva, passar a l’acció, presentar, acompanyar, dinamitzar propostes en aquesta línia d’acció comunitària, construïda col·lectivament.

Quina activitat del teu casal és la que t’agrada més o et sembla transformadora?

Com a element que més m’agrada del casal i que em sembla més transformador, em repeteixo, hi ha l’atenció a recepció, perquè és el que permet que tota la resta passi. Entendre l’acollida, l’escolta activa com a element de detecció de necessitats i d’oportunitats d’acció és el que em sembla més transformador com a equipament de proximitat. Una cosa que ens hem proposat com a equipament és evitar dir que això no ho fem o que no ho sabem; intentem donar resposta sempre al que necessita la persona que entra per la porta, que ja ha fet l’esforç d’entrar, i aconseguir que, per tant, se senti acollida, escoltada i que el casal és seu.

Explica’ns una història de vida d’alguna de les persones que van al casal o que hi han passat

En posaré tres, no totes en positiu, perquè s’entengui també què passa a l’EAMP.

La M. Rosa, que, des que es va obrir el casal, ja va entrar per la porta preguntant en què podia col·laborar i ajudar. Ella va crear un grup obert de costura, que després es va redefinir en el projecte de Manetes. És una persona que s’implica i participa en totes les activitats que pot al barri, i ho fa també a través del casal.

La Puri, que va venir dient que caminava sola i que volia caminar en companyia. Va ser la seva iniciativa que va crear el grup “Camina en companyia”, un grup obert on es troben de mitjana 10-12 persones per anar a caminar dos cops a la setmana; han fet molt bon ambient.

Fa un parell d’anys ens va venir una persona demanant per un usuari habitual dels PC, que venia gairebé cada dia i que sabia que el casal era el seu punt de referència. L’espai al qual estava més vinculat. L’estava buscant perquè no li responia al telèfon ni a casa. Va resultar que era mort, s’havia suïcidat. I no és un cas aïllat. Persones que tenen referenciat l’EAMP i que no s’han vinculat a altres serveis del territori que podrien ajudar-los en el seu malestar. Tot i les dificultats i la duresa d’aquestes situacions, saber que som un espai de referència, quan no s’agafen a altres recursos, també és un orgull i una responsabilitat com a equipament de proximitat.

Ara en ve una de personal: quina és la teva trajectòria, el que ha fet que ara siguis la dinamitzadora del casal?

Jo soc ambientòloga i tinc una altra feina que compagino a mitja jornada com a dinamitzadora de l’EAMP. Soc ambientòloga, però també he estudiat relacions internacionals, cultura de pau i mediació. Sempre m’ha interessat molt tota l’acció transformadora. Encara que l’EAMP sigui un equipament municipal, la naturalesa que té, el fet que sigui de gestió cívica i, per tant, treballar per la Federació d’Entitats, em sembla una molt bona oportunitat d’incidència en el barri.

Quin benefici personal t’aporta treballar amb persones, per a les persones?

No es pot resumir només en un, sinó en una bona llista: comunitat, cura, responsabilitat, repte, transcendència, esperança, realització, creixement, descobriment, reciprocitat, pertinença, agraïment i molt més.