Taller en línia de rumba amb Jose Manuel Alvarez
Barcelona Districte Cultural #desdecasa

Hechicera gitana és rumba i és Barcelona. La cançó que Peret ens va regalar pels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 és la base que el ballaor Jose Manuel Álvarez utilitza per fer-nos cinc cèntims sobre quins són els passos per ballar aquesta i moltes altres rumbes. 

El ballaor Jose Manuel Álvarez, a qui els espectadors del Barcelona Districte Cultural coneixen perquè formava part del grup Los Aurora, que van actuar al nostre primer circuit, estava presentant durant aquesta setena edició una coreografia, Movimiento colateral, que defensen sobre l’escenari ell i altres tres ballarines de la seva companyia.

José Manuel Álvarez va néixer a Sevilla, però es va criar a l’Hospitalet de Llobregat, en una família on el ball flamenc era molt present. Quan només tenia 8 anys ja ballava flamenc a la penya del barri i poc després ja va decidir que aquest era el camí pel qual volia transitar. Va aprendre d’alguns dels grans, com Antonio Canales i Eva Yerbabuena, i ha treballat amb Marco Flores, Olga Pericet o Juan Carlos Lérida.

El 2017, va obrir la seva escola a l’Hospitalet, La Capitana, i poc després estrenava al Teatre Joventut d’aquesta ciutat Bailes colaterales, un espectacle de gran format que beu del mateix esperit que la coreografia de Movimiento colateral, que havia presentat poc abans i que té un format més petit.

A més de la feina amb la seva companyia i amb les companyies de Marco Flores i Ana Morales, José Manuel Álvarez és un dels cinc membres d’Aurora, conjunt flamenc liderat per Pere Martínez, del qual vam gaudir en el primer circuit del Barcelona Districte Cultural.

 


Fan circ d'autor, conscients que sota aquesta etiqueta poden fusionar un munt de tècniques diferents: des de la dansa fins a l'acrobàcia, des de la música fins al teatre o al gest. Són els Mumusic i són dos, Clara Poch i Marçal Calvet, que treballen junts des de 2008 i que es van donar a conèixer gràcies a l'espectacle Merci Bien, que va guanyar un dels guardons que concedeix la revista especialitzada Zirkolika i que també va ser premiat a la Mostra d'Igualada.

Ja a Merci Bien era possible trobar el tacte delicat, íntim, proper i càlid que destil·len tots els seus muntatges i que es manté a Amigoo en el qual, potser, evolucionen a la recerca d'un públic més adult, encara que sense renunciar a mantenir l'atenció dels infants. En canvi, estava específicament dedicat pensat per a un públic familiar Petits prínceps, el seu espectacle anterior, amb el qual van encetar una nova línia que van batejar com a Minimumusic.

Compartir